dissabte, 24 de desembre del 2016

Donanatge? Ja n'hi ha prou!


El pilot/la pilota s’han comprat una bandolera/bandoler... I la llum/el llum que portava l’homenot/donota...
Oi que queda ridícul i ens adonem que és una burla grotesca? Doncs passa el mateix quan escrivim: els alumnes/les alumnes amb els seus tutors/tutores s’han reunit amb els pares i mares de l(a)’escola/(e)l escolà...
I aquesta falta de criteri (perquè el gènere no té res a veure amb el sexe), ens la volen fer empassar com una forma de feminisme. Aquest feminisme no és el meu. Ni el de Quim Monzó quan diu que la utilització del doblet és una de les estupideses més grans que s’han fet mai en la història lingüística. Ni el de Carme Junyent, lingüista i directora del Grup d’Estudi de les Llengües amenaçades quan demana que s’acabi aquesta comèdia.
Perquè n’hi ha un tip! L’Ajuntament de Barcelona —que té inquietuds culturals—, prefereix fer el ridícul abans de demostrar certs coneixements de llengua catalano/catalana. No fa gaires dies publicava : les famílies monomarentals i monoparentals... Segur que saben que parental no ve de pare sinó del llatí “parere” que vol dir parent. Però prefereixen fer el ridícul i semblar el súmmum ( o la súmmuma) del feminisme. Com si no tinguessin prou clar que canviar la paraula, no canvia la realitat. Deixa un pobre de ser-ho perquè li diguin persona menys afavorida? Si els eufemismes ens permetessin canviar les realitats ja no hi hauria borratxos ni vells ni...
I ara ve el súmmum de la idiotesa màxima: el mateix ajuntament, sí, sí, el de Barcelona, ha posat de moda la paraula DONANATGE (en lloc d’homenatge) per a designar una celebració pública com a senyal de respecte, admiració i estimació cap a una dona. Dues possibilitats: o no som prou bones com per rebre homenatges o ens converteixen en la riota de tothom. Jo diria que és una humiliació més. I que ara, a mi, potser m’acusaran de masclista!
Carme Junyent creu que l’IEC hauria hagut de resoldre aquesta qüestió, però els seus membres han optant per un eloqüent silenci per evitar ser titllats de masclistes. Es defensen, aquests senyors, dient que l’ús del doblet no entra dins de l’àmbit de la normativa estrictament lingüística i que l’establiment d’uns criteris en aquesta qüestió pertany al terreny de les convencions. Vaja, que prefereixen passar per irresponsables abans que per masclistes. Perquè com a irresponsables no rebran gaires crítiques, però com a masclistes poden encendre les xarxes (que també pot voler dir que un pescador crema les seves per velles).
 S’ha de reconèixer que una de les tàctiques més execrables del feminisme ha estat desacreditar les objeccions dels homes, en aquesta qüestió, pel senzill fet de ser homes.

I és que el que cal és canviar la realitat. Perquè fer “la ridícula” de manera pública ja és prou penosa, però fer-ho amb obstinada insistència —ratllant la ignorància—,  és molt més dolorosa.

diumenge, 18 de desembre del 2016

Convida els seus amics a violar la seva novia?


Que alguns diaris van plens de calúmnies, això tothom ho sap. I que molts titulars són enganyosos amb traïdoria, també. I quan et sents enganyat fa molta ràbia i voldries poder fer escrits prou contundents com per a que les autoritats pertinents intentessin evitar les males conseqüències que se’n deriven.
I jo estic cometent el mateix delicte que estic denunciant amb una finalitat: que us sentiu tan burlats com jo i que la ràbia us faci desistir de llegir informació en els diaris que demostren la seva falta d’escrúpols. Tan fàcil com esborrar l’aplicació.
Tinc per costum llegir totes les noticies que trobo, relacionades amb actituds deplorables vers les dones, per intentar denunciar-les amb la voluntat de propiciar més conscienciació i, si és possible, col·laborar en la tasca de millorar la seva situació.  A qui li pot saber greu que algú senti compassió per tot el munt de dones agredides arreu i dia sí dia també? I com a feminista, si el tema ho permet, recorro al sarcasme mordaç perquè la seva eficàcia pot resultar la tècnica més contundent.
Jutgeu vosaltres mateixos. Carleigh Hager és una noia de vint-i-cinc anys que, el passat octubre, en tornar d’un casament amb el seu xicot, aquest es va posar agressiu i va insinuar-li que estaria bé violar-la.
Es veu que ella, tot i estar angoixada, com després va explicar, se’n va anar al llit per evitar, suposo, discussions. Una estona més tard, ell va anar a l’habitació i va començar a clavar-li una brutal pallissa.
L’article diu, a continuació, que els amics van intentar impedir que li fes més mal, però ella ja estava molt greu. Només l’arribada de la policia va salvar-la de la mort. El bèstia del Ryan li havia fet vint terribles mossegades i fins i tot, li havia arrencat quasi del tot la llengua.
On eren, aquests amics? A casa amb ells i van deixar que li fes vint mossegades? Van arribar després que ell els convidés a violar-la, com diu el titular i, després, no explica? Que cadascú jutgi. I si algú busca la notícia sabrà on no ha de llegir...

I és que l’agressivitat és summament perillosa. I la mínima sospita d’agressió violenta —la mateixa noia després va reconèixer que el seu xicot li feia por moltes vegades—, és raó més que suficient per apartar-se de l’individu violent i alertar totes les persones que hi puguin estar relacionades, per evitar mals majors. Si ni les autoritats ni la premsa ens ajuden com caldria, caldrà que ens ajudem nosaltres.

diumenge, 11 de desembre del 2016

Amnisties per als violadors?!


A Turquia, entre molts d’altres, hi ha dos problemes reconeguts i molt greus contra les dones: l’abús sexual i els matrimonis forçats. En moltes regions rurals és un hàbit que les famílies casin les filles a partir del quinze anys i sense declarar-ho al registre civil.
  No fa pas gaires dies, el Govern d’Erdogan —el més gran i més important masclista del país—, proposava exculpar els agressors sexuals, a menors, si estaven casats amb les víctimes!!!!!
  Segons la Plataforma de Dones d’Ankara, prop de 4 000 presos per abusos a menors podrien beneficiar-se de la mesura. Com a protesta, a les principals ciutats turques, milers de dones van manifestar-se pels carrers amb pancartes com: no acceptem el vostre sistema d’abús o la violació no pot ser legalitzada.
  El Govern —cínic amb medalla olímpica—, va recórrer al truc de sempre: se’ls ha mal interpretat. És a dir: no és que ells hagin escrit malament, no! Són tots els altres que no saben llegir! Perquè el Govern, amb molt bona fe..., només volia normalitzar la situació de les dones menors casades per motius culturals i que pateixen veient els seus homes a la presó. No és que hagin escrit malament, és que no saben escriure paraules com dignitat, compassió, comprensió...
I a mi, docent de vocació, no se m’acut sinó imaginar un exemple que pugui donar fer de tanta crueltat. Posem per cas que al Govern en ple, el caldo, els fa venir basques i, dues tasses! Caldo per esmorzar, per fer el break de mig matí, per dinar, per berenar, per sopar... Però si durant una setmana, a la cuina del Parlament perden l’olla, el cullerot, les mandonguilles... festa gran! Oi?
Doncs a una menor violada i obligada a fer l’esmorzar, el dinar, el sopar... al seu violador, si durant un temps no li cal veure, com a mínim, es quedarà força tranquil·la.
Però com diu el jovent: no us flipeu! Si el Govern ha fet marxa enrere no ha estat només per la protesta de les dones. Crec que el fet definitiu ha estat el toc d’atenció que els ha fet Nacions Unides alertant-los que la llei donaria ales a l’abús sexual i als matrimonis forçats. I em pregunto, si són tan malignament curts com per no adonar-se del disbarat que volien fer llei, què hi fan al Govern? ¿No veieu que el gran masclista turc (que aquest estiu va dir que les dones sense fills eren deficients i incompletes), preferia buidar les presons a sentir una mica de compassió per les noies menors violades?
I, què hauria pogut passar amb aquesta llei? Que aquestes noies haurien pogut ser violades amb impunitat i que no ho poguessin denunciar per por a ser casades amb els seus violadors.
I és que atemptar contra la dignitat humana és un delicte molt greu. Però si el delicte es perpetrat per un govern, que és el responsable de garantir els drets humans de qui governa, la culpa es revesteix amb tanta perfídia i traïdoria que el càstig ha de ser, com a mínim, la prohibició de no poder exercir mai més cap càrrec públic.


dijous, 8 de desembre del 2016

Ser fallera, honor o ultratge?


En veure un titular sobre les Normes de protocol i actuació per a les falleres majors de València i les seves corts d’honor titllades de masclistes em quedo garratibada i esmaperduda. Com pot, el masclisme, immiscir-se fins i tot en el reglament faller?
Començo a llegir i m’assabento que el president de la Junta Central Fallera, Pere Fuset, ha tret a la llum (perquè es veu que feia vint anys que estava fosc i, suposo, ningú no s’havia atrevit a publicar) un document que fa esborronar. Les noies, durant l’any de regnat (que sembla que els fa més il·lusió que tenir un màster) quan no van vestides de falleres, per a les seves sortides particulars no poden portar transparències ni escots excessius; les faldilles han de ser ran de genoll; no poden portar grans bosses ni complements extravagants, no poden portar sabates de taló ni pantalons vaquers sense tenir autorització prèvia.
I em pregunto qui pot ser el tal Pere Fuset per haver publicat tal bajanada. Obro Viquipèdia pensant en algun senyor gran... però, tremoleu potències! És un xicot de trenta-quatre anys, vestit amb camises de quadres i jerseis jacquard! I Regidor de Compromís a l’Ajuntament de València!
Xàldigues com llamps m’electrocuten el cervell i necessito una til·la per seguir llegint.
Si les noies falleres persisteixen amb la idea de vestir “indecoroses” (que seria un altre tema), el seu acompanyant , quan les reculli per assistir a qualsevol acte, ni que sigui particular, tindrà la facultat d’obligar-les a canviar-se.
Flamarades ... m’incendien el cervell. Necessito medicació urgent abans d’acabar el text.
Si les noies persisteixen en portar-se tan malament i no volen canviar-se, prèvia consulta amb la Vicepresidència (com si es tractés d’un cas de delinqüència), han de deixar-les als seus domicilis corresponents.  Ei, que no m’ho estic inventant! Que ho he llegit i he quedat en un tris d’una síncope cerebral. He mirat el text per si l’estat de xoc m’havia fet confondre de document i se m’havia traspaperat un manuscrit medieval... Però no! Pere Fuset encara remata l’article justificant la publicació del text amb la intenció de generar debat. Perquè els canvis que s’hi han de fer, no els pot decidir tot sol. Millor que delegui!
En acabar l’article, he quedat en estat rigor mortis (sense rialla perquè no em fa cap gràcia), i amb el cap ple de coets a punt d’explotar.
Per a Mònica Oltra, vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, algunes frases d’aquestes normes posen els pèls de punta.
I és que unes normes que estableixin marcs de dominació dels acompanyants sobre les noies, crec que no són ni legals. I han de ser incompatibles amb una democràcia que vulgui garantir una relació igualitària entre homes i dones.



dissabte, 3 de desembre del 2016

Que les dones treballin, un problema?!!!


No fa gaires dies, el diari El Levante va publicar unes polèmiques declaracions de Juan (però és català i amb això ja us dono pistes per saber per on patina), Rosell (que no crec s’hagi extirpat la s). Aquest senyor, a part d’estudiar a la Politècnica de Catalunya (que no va poder completar la seva formació), és un empresari català d’alt pedigree econòmic. És fill i nebot de dos destacats promotors de la Banca de Madrid (suposo perquè aquesta cèntrica capital els deu escopir uns beneficis més poderosos). I aquesta filiació familiar, em fa sospitar que arribar al càrrec, potser, li ha resultat més fàcil que si no hagués tingut calerons. Actualment gaudeix dels rèdits de ser president de la CEOE (Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials). I amb la irresponsabilitat que li permet aquest càrrec, té la gosadia i la indecència de qualificar la incorporació de la dona al món laboral com “un problema”!!!
És que encara no s’ha adonat que si les dones no treballessin, a més a més fora de casa, com a mínim, totes les seves milionàries impreses haurien de tancar per insalubres? Heu vist gaires homes fent tasques de neteges en oficines i empreses? I això per posar, només, un exemple. Aquesta sí que seria una bona vaga de les dones! Quin col·lapse es produiria!
Rosell es va fer trending topic per aquestes masclistes declaracions. I és que , quan un és masclista, se li escapa com el vapor de les olles a pressió. I a vegades, exploten! Per aquest motiu el mateix diari ha hagut de despublicar la seva notícia negant categòricament —amb aquella màgia que broda tan bé el PP—, aquestes declaracions. I ara es veu que volia dir que la presència de les dones al món laboral ha augmentat la taxa d’activitat en 25 punts, en els últims 25 anys. Oi que una gallina i un panellet no s’assemblen de res? I vés a saber si aquesta dada també es brodada per sortir del pas!.
La seva pregunta era: com crear més llocs de feina? Fàcil per a alguns: deixar d’acaparar càrrecs de sous desorbitats. Ell mateix també va embutxacar-se els diners de ser President del Foment del Treball Nacional mentre, se adonar-se’n també li queia el sobre de la CEOE.
Aquest brillant professional també va gestionar la primera reforma laboral de Rajoy i la negociació amb els sindicats es va trencar. Tot i emmascarar la gestió amb una aparent voluntat de crear més llocs de treball, el que volien era retallar els drets dels treballadors i les seves indemnitzacions per acomiadament. Malentranyats!
Els sindicats van convocar una vaga i, llavors, el PP encara va rematar el tret amb unes declaracions al seu ABC dient que s’havia de legislar de nou per regular el dret a vaga mantenint serveis essencials. Ja us podeu imaginar com quedarien les lleis si tinguessin majoria absoluta...

I és que per més títols, pedegrees, presidències... que es tinguin, si darrera no hi ha un bon cor, respectuós amb els treballadors més desafavorits i amb les dones poc valorades, els diners només serveixen per a malgastar.