dissabte, 6 d’agost del 2016

Jo tinc un cos -30 ... i què?


A més, no he fet operació biquini perquè tinc cura de la meva dieta hivern i estiu. I m’agraden els mateixos plaers mengívols hivern i estiu. Només que amb els biquinis, s’hi barregen els gelats i els inflen, fins i tot, fora de l’aigua. Tampoc no estic morena i em veig obligada a anar a la piscina sense fotoshop ni cirurgies. Tanmateix, puc nedar igualment i no m’enfonso.
Però a Londres estan de pega ( i no em refereixo a les notícies polítiques). I no ho dic solsament per a les persones (fixeu-vos que no dic homes), que poden fruir veient fotos de noies guapes en biquini als autobusos... ho dic també perquè, a vegades, fer les coses ben fetes, sembla? estar de pega.
Sadiq Khan, l’alcalde de Londres, ha prohibit els anuncis de cossos deu, que puguin fer sentir malament a algú pel seu aspecte físic, als autobusos. El diari Independent ha recollit la notícia sorgida arran de la controvèrsia que ha aixecat la campanya publicitària de l’empresa Protein World, que vol vendre productes per perdre pes. Són batuts o càpsules  amb metabolitzadors de greixos o amb bloquejadors de carbohidrats.
L’anunci de la campanya pregunta —només a les noies—, si ja tenen el cos a punt per anar a la platja. I la model desllueix amb unes mides tan irreals que la societat britànica s’ha empipat de valent perquè la foto és degradant. A la meva pantalla de trenta dues polzades, amb el dit del mig, puc tapar a la model, tot el costellam i el melic. Els pits no, perquè si intento tapar-li la canalera (tipus tartera), em sobresurten pels laterals.
La retirada d’aquesta campanya va començar a través d’una petició de Change.org que ha acabat amb la victòria dels seus impulsors. En molts casos, són pares d’adolescents que estan molt preocupats pels trastorns alimentaris que aquest tipus de publicitat pot causar en les seves filles.
A més: patacada allà on hi ha bony! L’empresa que s’ha passat de mides, com anunciarà ara els seus productes? Amb noies de la talla quaranta amb biquini?
La veritat és que per anar a la platja des de Londres, més valdria portar un vestit, arran de coll i turmells, de neoprè. Perquè les aigües angleses no són ni tèbies! I ho deixo aquí per si algun dissenyador ho vol aprofitar: un vestit de neoprè amb un forat, com descuidat, als pits (i als homes on volguessin), encara podria fer furor. I si no es volgués el model foradat, es podria fer el model dibuixat: amb uns pits ( o el que vulguin) ben generosos dibuixats al lloc adequat. Que també serien a la carta quant a mida i, sense haver d’ingerir productes inadequats, es podria lluir tipàs! Perquè posats a fer, cadascú es podria dissenyar el seu ideal. Potser Decathlon...

I és que, no hi ha cap necessitat de tenir un cos 10 per anar a la platja ni enlloc. El que cal és saber menjar adequadament i fer l’exercici físic corresponent. Perquè la salut és més important que l’estètica, especialment si aquesta està deformada. També cal saber acceptar-se amb bon humor. Tres assignatures que ja haurien d’estar als programes escolars.

dilluns, 1 d’agost del 2016

Què pot ser més trist i deplorable: ser masclista o racista?


Ambdues actituds són reprovables. I molt! Al CEIP Gual de Villalbí de Tarragona, la jornada electoral del 26-J va arrencar amb mala educació, intolerància, racisme i... un cert masclisme?
Resulta que el president de la mesa ( del que segons Nació Digital no en sabem el nom), després de constituir-la, va marxar —tampoc ens diu com: si content, trist, o ofès...—, perquè no estava d’acord amb les companyes que li havien tocat: dues dones marroquines. No li van agradar per marroquines o per dones? Si faig la segona part de la pregunta potser no queda tan malament, la veritable resposta de la primera. Ens podríem preguntar què és pitjor: se racista o masclista? Evidentment, les dues actituds són deplorables i reprovables. Quin poc senderi! Quina poca educació! Quan poca tolerància! Quines ganes de fer el ridícul! Que mesquí!
 Veureu: els titulars de la mesa no es van presentar i aquestes dues dones marroquines, suplents, van haver d’actuar com a titulars. Portaven el seu hijab i això va irritar tant al president que, un cop fet l’imprescindible va dir-los que marxava cap a casa fins a la una del migdia.
És de suposar que li va molestar més l’hijab que el fet de ser dones. O no! Però, no s’ha de ser respectuós? No ens ensenyen o s’hauria d’ensenyar, des de petits, aquesta qualitat? O quan tanta falta fa, més sembla que se n’hagi anat de vacances.
Es veu que també estava molt empipat perquè, a més a més, una de les dones no sabia ni llegir ni escriure. Pot ser correcte a 2016, en una societat com la nostra, que algú encara no sigui capaç de llegir ni d’escriure? Com pot equivocar-se tant una selecció de suplents per a enviar-hi algú que no té les capacitats imprescindibles!
I aquesta dona només va servir per tapar i destapar la ranura de les urnes per introduir-hi els vots. Quina dignitat més feble! Tenim escoles d’adults, tots els fills escolaritzats... potser també hi ha hagut manca d’interès...
Quan el president va tornar a la una del migdia, volia que una d’elles marxés perquè no era necessari que hi fossin tots tres. Amb dues persones, n’hi ha prou. Les dones van dir-li que no perquè estaven de ramadà i no els calia anar a dinar. Aquí, el president ja es va enfurismar una mica més i els va recriminar que s’estaven allà perquè volien i no pas perquè hi estiguessin obligades.
Segons diferents testimonis, l’actitud del president (quina ironia? em fa pensar en altres presidents...), va ser clarament racista, arribant a verbalitzar, fins i tot, que no volia seure al seu costat. Quina actitud tan menyspreable?
A més, aquest individu té moltes probabilitats que la seva filla comparteixi la classe amb noies amb hijab. No sentirà molta vergonya del que ha fet el seu pare. O serà com ell i les menysprearà també?

I és que una mala actitud: ser racista, masclista o ... és també qüestió de valors i d’esforç personal. I, sempre, cal ajudar a caminar a qui ha perdut l’ànsia de superació personal. Sempre que ho vulgui, és clar!