divendres, 30 de maig del 2014

El Cañete, al canyet!



Hola feministes! La prepotència és una defectuositat que, encara que vagi acompanyada d’una extremada intel·ligència (és un suposar...), resulta repulsiva. Però, si a més, va acompanyada d’un intolerable masclisme, llavors, resulta repugnant.
  D’on li pot sortir al tal Cañete, aquesta prepotència? Rodanxó, més aviat baixet, quasi canós total, miop o qualsevol altre defecte visual, de mal perdre, poc brillant (que no em refereixo a lluent), mal afiliat, mal parlat (us recordeu dels “por mis coj... del transvasament de l’Ebre?)... Quantes virtuts no hauria de tenir per poder intentar compensar tot aquest mal planter de defectes? Alguna, al menys, se li hauria de poder veure a primer cop d’ull!  I porto dies mirant-me’l i us ben asseguro que no sóc capaç de veure-n’hi cap! Jo tampoc no hi veig gaire bé i potser se m’ha escapat algun detallet... Al final, he pensat si podria ser que portés roba bona com les bosses d’Hermès de la seva “colegui” valenciana. I què? Perquè si es treuen la roba (o les bosses), què els queda? Un excés de quilos! I amb això no vull dir que ser rodanxó sigui cap defecte, perquè les persones amb uns quants quilets de més solen ser bonasses i tranquil·les.
  No hi ha cap llum reveladora que m’il·lumini sobre la constant repetitiva coincidència d’aquest mal tret de la prepotència en molts dels homes del pp. Si han tingut accés a la cultura i a la formació bàsica i imprescindible com a persones, per què s’entesten en menysprear gratuïtament les dones? És massa coincidència! Tants? Formarà part del seu ideari polític o personal?
  Realment, l’única explicació que se m’acut per aquesta barbaritat del Cañete és que, veient que havia perdut el debat, i dolent-li en el fons de l’ànima que fos una dona qui l’hagués guanyat, verinosament ho va invertir dient que li havia donat peixet. I, esperem, que el mateix peix li capgiri el seu destí i desaparegui del mapa polític del nostre entorn, com a mínim!
  La dita catalana que diu: les figues són verdes quan no les pot haver, li escau com anell al dit. Com que he perdut, dic que m’he deixat guanyar. I se li nota el llautó rovellat!
  S’ha de procurar que, els defectes que un té, no emprenyin massa el pròxim. Perquè si no un se’n va al canyet, com el Cañete! Esperem que així sigui! Que no vull dir que se’n vagi a l’altre barri (quin mal averany a l’infern!), Déu me’n lliuri! Sinó que ningú no el voti per impresentable.
  Si us plau, feministes! A les portes de les europees, no permeteu que gent masclista ens hagi de representar. Ja ho estem lamentant prou, que no ho haguem de lamentar més!

La mataran d'aquí a dos anys




Hola feministes! Una tristor terrible m’ha envaït quan he sentit aquesta notícia i m’he posat a escriure per apaivagar la meva indignació. En quin món m’ha tocat viure? Amb una alta tecnologia mèdica per salvar vides, hi ha gent que creient-se per damunt del bé i del mal, pot decidir matar persones, emparant-se en, quines lleis? La tradició que s’ha de defensar, diu l’advocat. I jo em pregunto no està per damunt de qualsevol tradició, una mare, una esposa, al cap i a la fi, una dona?
  Al Sudan, han condemnat a mort, després de ser flagel·lada amb cent cops, una dona per ser cristiana. Amb la condemna al cor i a la ment, ha de viure pensant que la mataran i que deixarà el seu marit vidu i dos fills orfes. Ella ja té un fill, però està embarassada de vuit mesos. Mentre faci d’incubadora i de biberó li perdonen la vida. I quina vida pot oferir als seus estimats amb aquesta crueltat a les entranyes? Ben poca cosa perquè, de moment, ja viu empresonada!
  Com a 2014, algú es pot atribuir el dret de fer matar persones —especialment sempre acaben pagant més les dones—, per les seves idees religioses? No són molt més pernicioses les d’un individuo o una llei —la xaria, la dels musulmans—, que fa matar en nom de la religió?
  I he dit dones perquè al mateix Sudan, fa ben poc, van acusar una periodista per portar pantalons. Li han ajornat la sentència perquè hi va haver moltes protestes populars.
  Us imagineu que algú volgués fer matar totes les dones que porten burca perquè també, en el fons, és un símbol religiós i, a més a més, clarament discriminatori?  A part de que, personalment, fins i tot, em sembla vexatori. Una burca que, en molts casos, no porten pas perquè volen sinó per por, per ser una llei feta per homes...
  Aquesta dona només té vint-i-set anys, una vida per davant i la possibilitat de ser útil a la seva societat. Quina necessitat tenen de fer-la matar quan saben que, a més a més, arreu del món seran molt mal jutjats pel seu crim? Matar amb aquesta impunitat, també és pot considerar un crim!
  Li van deixar tres dies per fer-se musulmana i ella es va refermar en la seva religió. La que diu que té des de petita, perquè la seva mare la va educar en la religió cristiana. El Sudan del sud té una de les taxes de creixement de població cristiana més elevades del món. Però són tan verinosament intolerants que s’aferren a la rama paterna musulmana. La d’un pare que no li va fer companyia, mai, en tota la seva infància. Quin sentit pot tenir tot això? Són ganes d’anar a fer mal i quedar malament. Penso en la nostra Santa Inquisició i recordo perfectament els interessos que la movien. Quin interès hi pot haver ara en matar una mare perquè el seu pare biològic era musulmà i la mare, la que la va criar, la va educar en la fe cristiana, que era la seva?
  Si us plau, feministes, fem tots els esforços possibles per ser sempre, més i més tolerants, i per inculcar als nostres fills i filles, per damunt de tot, tolerància i respecte vers els que no pensen com nosaltres. Serà difícil! Sembla que el món no avança en aquest sentit.

Podeu veure-la també al Nació Solsona

dimecres, 23 d’abril del 2014

"...Hay que quitar el voto a las mujeres..."



“…Hay que quitar el voto a las mujeres…”

Hola feministas! Fa uns dies ja…tot passejant per Pozuelo de Alarcón, no vaig tenir altra mala pensada que apropar-me a la Universidad Francisco de Vitoria i entrar a la presentació del llibre (perquè em feien mal el peus de tant caminar), La teologia feminista, significado y valoración, del professor Manfred Hanke.
  Quan va començar la intervenció del Bisbe d’Alcalá de Henares, Juan Antonio Reig Pla (valencianet, per a més inri), una mena de granissada em va començar a pujar des dels peus, fins a l’arrel dels cabells de dalt del cap; se’m va disparar una taquicàrdia explosiva i, es veu, vaig caure desmaiada. Quan vaig poder obrir els ulls, em vaig trobar al servei d’urgències de no sé quin hospital que hi havia per allà. En tornar-me una mitja consciència al meu mig cervell vaig sentir que algú em parlava:
     Senyora, no sabem exactament què li ha passat, però s’ha desmaiat. Les anàlisis diuen que està bé de pressió, el sucre normal, el cor se li veu trist, però aquesta afecció aguanta anys i panys... Podria estar sofrint de “feministitis”?
     Jo no sé quina malaltia és aquesta, però estava escoltant un bisbe que deia molts disbarats. És que li he sentit dir: “hay que quitarles el voto a las mujeres, porque últimamente piensan por su cuenta”!!!
     Si es refereix a Juan Antonio Reig Pla, aquí, ja hi estem acostumats i la gent no se li desmaia. Fins i tot, té els seus seguidors, i ha tingut recolzaments papals i d’altres bisbes...
     No! Impossible! Sap que a Nova Jersey, les dones van votar per primera vegada el 1776, al segle XVIII???? A Europa, les primeres dones que van poder votar van ser les finlandeses, el 1907. A Espanya, les dones van poder votar per primera vegada a les eleccions generals de 1933. Després va venir Franco i es van acabar totes les votacions, però pel referèndum de 1966 ja van poder tornar a votar. Sap quants anys tornaríem enrere? Estem a 2014!!!
     Ja, ja... Però és que aquest bisbe no sols ha dit això, també ha fet insultants declaracions sobre els homosexuals — als que vinculat amb corrupció i prostitució—, i també s’ha manifestat en contra de l’avortament.
     I abans de caure a terra encara vaig sentir que el feminisme ideològic és un pas en el procés de deconstrucció de la persona...
     Així ja sé quin mal té: vostè deu ser tan feminista que s’està deconstruint per dins! Cregui’m, si es vol curar, abans no quedi deconstruida del tot, torni cap a casa i no llegeixi res més on hi aparegui la paraula “feminisme”.
Abans d’acomiadar-me, aquell jove metge català, que tenia tanta paciència, em va explicar que aquest mateix bisbe està involucrat en un projecte d’acolliment de persones, AMS, atracció sexual vers el mateix sexe, a les que ofereixen itineraris de llibertat i esperança per a madurar com a persones...
Si us plau, feministes, estigueu molt al cas, no fos que ens passes amb el vot, el mateix que amb l’avortament! Jo em nego a pensar que el Déu del cel, ric en amor, compassiu i benigne, estimi més als homes que a les dones. No va tenir una mare a la que estimava molt? No va perdonar Maria Magdalena? Esperem doncs, que també sabrà perdonar aquest senyor bisbe el dia del seu penediment.

També la podeu trobar al Nació Solsona

diumenge, 23 de març del 2014

Colpidores estadístiques



Colpidores estadístiques

Hola Feministes! Disculpeu que avui no estigui per sarcasmes, però és que la notícia no els permet, és massa trista!
  L’UE va denunciar que 62 milions d’europees han estat víctimes de violència de gènere. Més de 9 milions de dones europees han estat víctimes de violacions. I 1 de cada 3 dones ha rebut durant la seva vida, algun tipus de maltractament. Immensament desolador!
  Ahir, justament, estava dinant amb tres amigues i comentàvem el tema. Era evident que essent quatre, alguna de nosaltres hauria hagut de patir algun tipus de maltractament. Efectivament, una va comentar que el seu pare, quan era joveneta, si algun dia estava més malhumorat del normal, li podia engaltar alguna bufetada, cosa que no feia amb el seu germà. El seu pare era advocat!
  Des que vaig saber la notícia, que no me la puc treure del cap! I cada grupet de dones que veig a passar, que n’hi ha molts: van a conferències, al teatre, a clubs de lectura, a caminar... o senzillament a la cua del forn... penso en aquesta estadística i m’envaeix una esgarrifosa feredat.
  No tinc pas la intenció de defensar cap mal tractador, però malauradament, alguns d’ells tenen perfils de nens poc estimats, amb infanteses dures i amb poca formació. Solen ser individus sense els valors necessaris per viure dignament en una societat respectuosa amb el pròxim. Amb tot, sempre en queden massa que ni aquesta disculpa poden tenir. Són individus conscients i solen abusar de les seves possibilitats i capacitats. Imperdonable!
  Per evitar tornar arribar on som ara, s’ha de començar ensenyant als nens, al més aviat possible, els valors necessaris que els impedeixin, a la llarga, ser capaços de tals atrocitats.
  Però una societat que prioritza la riquesa de una bona part de polítics corruptes, sobre l’atenció als infants, no té cap mena de possibilitat per solucionar aquest problema.
  Gemma Lienas, en el seu llibre Atrapada al mirall, ens proposava una protagonista d’un alt nivell intel·lectual, que es veia obligada per la seva parella a portar sabates del número 37, tot i que calçava un 39, perquè no se li veiés un peu tan gran. Hauria fet lleig! Quina bestiesa de valor, no? Doncs la mateixa escriptora ens explicava, el dia de la presentació, que els seus amics li havien aconsellat que no posés aquesta anècdota perquè la gent no se la creuria. I la gent no se la creia i ella explicava que era veritat. Que la noia li havia confesat que s’hi avenia perquè estimava molt la seva parella i a ell li agradava que ella fes molt de goig! No us pregunteu, per què la noia i l’impresentable de la seva parella, tenien aquest concepte tan erroni de l’amor? Dels mals valors inculcats! L’amor no pot traspassar mai els límits de la dignitat!
  Lienas feia molt bé denunciant aquesta mena de maltractaments tan sibil·lins, que amb prou feines es noten, però que hi són i fan patir moltes dones. Llàstima, vaig pensar jo, que la protagonista no li fes un tracte a la seva parella i li digués que, quan ell es posés uns calçotets dues talles més petites (que li deixessin ben encetada la pell de l’engonal), ella es posaria les sabates petites.
  Un altre aspecte del problema és que l’estadística ens diu que hi ha més dones maltractades als països nòrdics i França. No és veritablement així. El que passa és que en aquestos països no hi ha tanta por a les represàlies per les denuncies. Aquí encara està mal vist que una dona no aguanti tot el que la seva parella es capaç d’infligir-li! Silenciar actituds negatives, siguin maltractaments, mentides, difamacions... no és bo! És un greu error que porta a més problemes. Una dona que aguanta no és una heroïna que demostra ser forta, es covarda. La veritablement valenta és la que s’enfronta amb el problema i evita que el que li passa a ella, li pugui passar a una altra. Callar mai no arregla els problema, al contrari, els fa més grans, encara que hi hagi gent entestada a pensar que el silenci no fa mal de cap al pròxim.
  Els mal tractadors, els difamadors, els mentiders... s’emparen en l’anonimat de les persones que creuen ser més virtuoses no denunciant-los. No és cap virtut silenciar les males actituds, és un horrible vici que causa problemes més greus.
  Si us plau, feministes, sempre que pugueu, ajudeu a qualsevol víctima de qualsevol mal tractador. I mai, mai no digueu allò tan trist del ...”potser s’ho mereixia...” Ningú no es mereix cap maltractament i, menys pel fet d’haver nascut dona.

També la podeu trobar al Nació Solsona


L’economia del país i la pizza Tarradelles



L’economia del país i la pizza Tarradelles

Hola feministes! Aquesta llei de l’avortament, que no sé amb quins tripijocs (i quasi prefereixo no saber-los), tot just fa pocs dies van voler tirar endavant, encara està avortant més atrocitats. Sembla impossible, però sí! Cert és, que amb paraules i estadístiques, es pot jugar molt ... Però un govern demagògic que amb tota impunitat menteix i pretén enganyar, fins i tot als que l’han votat, hauria de dimitir de manera fulminant. I com a càstig, mínim, mínim... què sé jo? Potser els faria pujar al carro de La Cibeles i, a sol i ombra, els hi faria passar un parell de nits d’aquelles de fred madrileny ( que vés a saber... potser cou més que el fred català, perquè ells ho volen tenir tot amb marca the best). O també, com a càstig, se’ls podria posar un parell de dies a remull, com si fossin peixets (peixots) a l’estany del Retiro, (“buen”, entendreu que ho obvií per bones raons).
  Cap d’aquestes bestieses seria més denigrant que pretendre enganyar un país dient que la nova llei de l’avortament, com que naixeran més criatures, “millorarà l’economia espanyola”. Per uns moments, només d’escriure-ho, he tingut por que s’obrís el terra i se m’engolís cap a l’infern!
  Arran d’aquesta polèmica, vaig veure un vídeo on una parella, amb salaris molt baixos, explicaven el seu dolor per haver pres la decisió d’avortar donat que el seu fetus tenia malformacions. Després d’assessorar-se degudament, van ser conscients que, a ells, no els arribaven els diners per poder tenir cura de la criatura amb dignitat. Encara que haguessin buscat una altra feina, posant que l’haguessin trobat, no haurien pogut veure el fill, perquè no els donaria el temps ni per dormir el necessari. I amb molta tristesa, van ser conscients que no es podien permetre el luxe de tenir aquella criatura. Que havien d’avortar i esperar a poder tornar a quedar embarassats i tenir millor sort. I això, sense obviar el trauma que deixa de per vida, la manca de llibertat econòmica per poder prendre una decisió tan terrible.
  Aquestes vides, peperos, no milloren l’economia de cap país i HO SABEN PERFECTAMENT! CÍNICS! DOLENTS!  PERVERSOS!

  I anant de naps a cols, el que sí que milloraria l’economia familiar i acabaria amb tots els problemes d’obesitat femenina, seria menjar cada vespre, per sopar, pizza Tarradelles. Perquè tal i com ho presenta l’anunci, amb un concepte molt erroni de la idea de “bona mare”, només és bona aquella que després de servir la pizza, els mal educats de la seva família ni l’esperen per començar a menjar i, quan ella torna, només en queda un petit triangle que ha de repartir en quatre (per no sentir-se malament). Què malvats poden arribar a ser els publicistes! Quin mal que fan! Quantes errades “garrafals” en pocs segons!
  Un dels missatges que em queda clar és que menjant pizza Tarradelles, totes les mares “bones”, en tres mesos, estan cadavèriques i, en mig any, totes mortes! Senyor Gallardón, així també arreglaríem l’economia del país?
  Si us plau feministes, no compreu més pizza Tarradelles, al menys, mentre facin aquest anunci que atempta la dignitat femenina.

Marhuenda canvia les lleis de la reproducció! Amb el cromosoma X, ja n’hi ha prou!



Marhuenda canvia les lleis de la reproducció! Amb el cromosoma X, ja n’hi ha prou!

Hola feministes! Què fem amb en Paco Marhuenda, quan diu: “hay que enseñar a las mujeres a no quedar embarazadas”!!! Li comencem ensenyant el ma, me, mi, mo, mu...? És que no sap res o només sap el que vol!
  Però alguna cosa sí que la deu entendre perquè de l’edat de les seves tres filles, 21, 18 i 17 anys, podem deduir algunes cosetes. Que potser entre la primera i la segona filla, s’ho va prendre amb una més que justificada calma i, que entre la segona i la tercera, potser es va precipitar una miqueta, no? Tothom té les seves raons per organitzar-se com més li convingui, només faltaria! Però el cas sembla indicar que no va utilitzar la mateixa tècnica per als dos casos. I ara, jo em pregunto:  què li ha ensenyat a la seva muller (que ella no sàpiga), que fa 17 anys que no queda embarassada? Perquè estic convençuda, de la manera que pensa, que no ha tingut la gentilesa de fer-se cap vasectomia.
  Pensant en possibles ensenyances, se m’acuden algunes idees: que si li entra un desaprensiu per la finestra, el calmi amb lliçons de moralitat... que si li vingués una passió arravatadora amb un xicot més formós (que no costaria gens), només el convidés a cafè per no quedar embarassada...?
  Aquest individu tampoc es deu recordar de tot el munt d’adolescents, de famílies desestructurades que, amb poca formació, pocs recursos i sense recolzament familiar, moltes vegades amb una inconsciència total, després d’haver begut el que no caldria, tenen relacions i queden embarassades. A més, hi ha molts altres perfils, malauradament força llastimosos.
  A veure si li puc explicar bé i senzill: en tot embaràs hi prenen part una persona del gènere masculí i una del gènere femení. I tots dos en són responsables. I si s’han equivocat, la culpa va a mitges, no només de la dona. Si hagués dit que s’ha d’intentar reduir els embarassos no desitjats, ja no hauria quedat malament. Suposo que en va quedar expressament i amb ganes, per fastiguejar!
  Però, què podem esperar d’un home que, segons internet (però no ho he pogut contrastar, no fos cas que resultés veritat), en 23 anys d’estudiant va delatar 15.000 alumnes? I que va començar als 5 anys! Que no només delatava pels típics motius “ha copiat” o “ha parlat” sinó que ell tenia altres raons més insòlites:”ha pensat a classe” o “ha raonat a classe”... Vaja, un record guinness de la delació!
  Encara hi ha més cosetes! El 1997 va ser acusat de defensar Javier de la Rosa des de les pàgines de l’ABC. El 1999 va vendre un fons documental, de l’empresa on ell era el titular, a la Universitat Rey Juan Carlos per un valor de 18.5 milions de pessetes. I ell, entre el 1999 i el 2000, va rebre d’un centre d’aquesta universitat, 32 milions de pessetes. També va ser denunciat pel PSOE de Madrid, el 2001 per incompliment de la llei d’incompatibilitats. I suposo que, gràcies a aquest brillant currículum, i altres càrrecs, el 2008 va ser nomenat director del diari La Razón a nivell estatal. Ah! És que també és molt conegut pel seu anticatalanisme!
  Si us plau, feministes, expliqueu bé als vostres fills i filles que tenir una criatura és una responsabilitat molt gran que s’ha de compartir amb la parella. I que la dona no es queda embarassada tota sola o nedant a la piscina!




dimarts, 4 de febrer del 2014

L'avortament i en Gallardón



L’avortament i en Gallardón, que rima amb m… ón. Ei! Misticón, que vol dir beat!

Hola feministes! Tot just acabo d’enviar a impremta les Barbaritats femenines, que l’aberrant Gallardón, com si estigués fent política de la bona, ens fa una nova (vull dir novament caducada), llei de l’avortament. I les feministes, tal aberració, no la podem passar per alt!
  Jo no vull teoritzar, que això ja ho fan els que hi entenen. Jo, com a feminista recalcitrant, vull passar a l’acció. En menys de nou mesos ho podem tenir resolt! La idea és molt senzilla. Com que la violació masculina ha quedat com a causa lícita d’avortament, jo proposo a totes les feministes embarassades que desitgin avortar, per poder aconseguir-ho, que diguin que el pare de la criatura és en Gallardón. Seria una paraula contra l’altra i com que ja hem vist tants casos de calúmnies i difamacions a la política actual... tornaria a ser un passar bou per banya grossa! Ben fet, no! Però, ell, ho ha fet bé? Encara menys! I amb tantes proves de paternitat, perquè enguany a l’estat espanyol hi ha hagut 118.359 dones que han avortat... amb tantes denúncies, no li donaria temps de dedicar-se a la política i, de pas, ens faria un segon favor.
  Per si el pla A no funciona, tranquil·les, pla B! A Catalunya hi ha tot un exèrcit de boníssimes ginecòlogues que haurien d’agafar l’AVE (amb l’instrumental necessari al maletí), i presentar-se a Madrid, a la saleta del Gallardón. Us recordeu del cas d’aquell home transsexual argentí que va tenir una nena? Doncs així de fàcil! Estirat al sofà, i sense anestesia, entre totes, li cusen un aparell reproductor femení i, de pas, li injecten semen masculí (no pas d’ell, que no necessitem un gallardonet). Si les normes d’higiene no són les òptimes, no passa res tampoc perquè, a partir d’ara, moltes dones es trobaran en aquesta mateixa situació i n’hauran de pagar les conseqüències. I quan el bombo del Gallardón encara no es noti, ell, ja haurà enllestit una nova llei per deixar avortar lliurement a totes les dones, que, amb dolor i sofriment, moltes vegades, s’han d’enfrontar a aquest trauma vital.
  I ja posats a imaginar bestieses, les dones, ¿no podríem fer una cosa semblant a la que acaben de fer aquests quinze homes, sols, decidint sobre la llibertat d’avortament de les dones?
  Ben fàcil, Amb tres dones n’hi hauria prou. En mitja hora en tindrien prou per posar-se d’acord en treure una llei que obligués a castrar químicament a tots els violadors. Com baixarien les violacions!
  Si us plau, feministes, feu tants escrits i manifestacions com pugueu en contra de la llei d’avortament del Gallardon que rima amb m... ón.

Barbaritats femenines


Hola feministes! Avui vaig una mica endarrerida de notícies. El cas és que encara no m’he pogut treure del cap la no-senyora Rosa Díez i les seves barbaritats, que una altra no-senyora, Maria Antonia Trujillo en diu més. Ambdues tenen el mal vici d’insultar impunement.
  Amb les seves indignitats, el baix nivell d’expressió anglesa de la “roja” del relaxing coffee, (operada de dents i arrugues —però amb un estat post operatori molt més deplorable—), és una broma de fireta. Ara, que sí penso amb les seves multes per remenar escombraries, la veig després d’expirar, de pet, cap a les calderes de Pere Botero (perquè ni aquest Sant Pare tan bo serà capaç de trobar-li un raconet al purgatori).
  Tornant a la susdita Rosa Díez, cap de llista de l’espanyolisme peninsular i que ara ho vol manar tot i ser d’esquerres i de dretes alhora i menjar-se els del PP i els de PSOE junts... Doncs aquesta no-senyora, (perquè la ràbia se la menja per dins), tot i tenir una imatge pública (deplorable), va atrevir-se a comparar l’independentisme amb el nazisme i va acusar el govern català d’incitar a l’odi i a la violència. I jo em pregunto: què no tenien un bon diccionari a casa seva? Vés a saber, potser li faltaven les pàgines de les paraules que comencen per i, i per n. O potser les monges li van explicar malament els conceptes, o potser ella no escoltava quan les hi van explicar, o potser li van aprovar l’examen perquè la pobrica no donava per a més... No sé, vaig buscant possibilitats i no en trobo cap que la pugui disculpar. Cap!
  I no passen ni quatre dies i la no-senyora Maria Antonia Trujillo escriu al seu twitter “ ¿para que asuntos importantes sirve el catalán?”
  La veritat, jo no les voldria insultar perquè la meva mare em va ensenyar molta educació. A casa, mai no es podia dir “pixar”, s’havia de dir “fer pipí” o, si et barallaves amb els germans no els podies dir ni “tontos” ni “rucs” perquè ella no tenia fills ni ”tontos” ni “rucs”. I vaig haver de passar tanta abstèmia d’insults que, potser ara, em surten a raig fet. Perquè els diria de tot! Per començar a la no-senyora Rosa Díez li faria presentar les campanades de Cap d’Any amb l’uniforme de ratlles i amb el cap rapat i a veure, si així, aprenia d’una vegada el significat de paraules tan importants com les que ella usa de manera tan banal.
  I a la no-senyora Trujillo li diria que encara que el català no ens serveixi per anar a Madrid, ens ha servit durant infinitat de generacions per expressar el més sublim dels sentiments: l’amor. Amor al nostre país, a la nostra llengua, a la nostra cultura... Un amor que ens ha permès, generació, rere generació, seguir sent catalans i lluitar pels nostres drets. Trujillo, si no pots saber llengües, al menys fes cultura general!
  Ah! Se m’oblidava una altra ignorant! Dios los cria y ellos se juntan! Una “assessoreta” del ministre Wert, aquell que ens fan passar per culte, va telefonar al director de la càtedra Ramon Llull de la (UIB) Universitat de les Illes Balears, per preguntar quant cobra el senyor Ramon Llull per dirigir la càtedra que porta el seu nom... Si fa set-cents anys que és mort!
Jo no sóc assessora de ningú i sé, per posar un exemple, que Cervantes i Shakespeare van morir el mateix any! I no cobro per saber-ho. I ella, per no saber-ho, guanya molt més que el que aquests dos genis de l’escriptura mundial van guanyar en tota la seva vida.
Si us plau feministes, no arribeu mai tan baix com aquestes no-senyores i, a ser possible no us hi atanseu mai en cap sentit, ni que us regalin “peladilles”!


La Simoneta s'emancipa

Hola feministes! Per diverses circumstàncies, causes i raons, la Simoneta ha hagut d'emancipar-se i, ara, ha d'anar per lliure.Possiblement, el seu sacarme i la seva ironia s'hagin aguditzat. A més, degut a l'ambient social que ara l'envolta, s'ha anat polititzant i això és un greu inconveninet per pertànyer a qualsevol associació.A més de seguir incidint en temes feministes, la Simoneta espera seguir arrencant alguns somriures als seus lectors amb les seves ironies i barbaritats.