divendres, 30 de gener del 2015

Masclista titulat, amb màster i oposicions


Hi ha polítics que tot i ser a primera línea (quan no haurien d’estar ni sota, ben sota de l’última línia), s’entesten en molestar les dones fins i tot durant les vacances d’estiu, quan tothom, dones incloses, tenen dret a descansar tranquil·lament no sols de la feina, sinó també d’inapropiades agressions verbals.
  I jo que pensava: quasi un mes sense estirabots! I no! Això sense tenir en compte altres notícies d’actualitat que també fan feredat però que no corresponen a aquest petit espai.
  Jo, en part, ja us ho diré, quasi estic contenta per les val·lisoletanes, perquè sembla que si a segons quines hores de la matinada no poden circular, estic segura que el seu batlle, aquest tal León, no els permetrà, a partir d’ara sortir a treballar a les 6 quan tot just despunta els sol segons l’estació de l’any. I  no les obligarà a agafar ascensors amunt i avall a les 5.45.
  Diuen els psicòlegs, i els hi hem de fer cas, que tot s’ha d’aprofitar per veure-hi el costat bo. Doncs ja el tenim (a base de sessions i sessions, al final potser n’he après una miqueta): a partir d’ara, les val·lisoletanes només podran començar a treballar a partir de les 9 del matí. Ara de veritat, quin costat bo pot tenir tal bajanada? Per on agafar-ho? I l’argument del creixement personal tampoc el veig enlloc i es queda curt perquè si les val·lisoletanes que necessiten començar a treballar a les 6 no ho fan fins a les 9, al final no en tindran ni per sostenidors.
  Ah! I perquè no hi hagi malentesos, això dels sostenidors no és cap invenció meva (ho dic per aquelles persones que tenen l’hàbit, no sé per què, d’interpretar-me sempre malament). És una proposta d’Ada Colau, que s’ha colat pel twitter de manera virtual. Ella va proposar fer un “escrache” consistent en una pluja de sostenidors i sabates de taló al tal León, en el seu proper acte públic. I ja no hi ha estat a temps; en dos dies la xarxa s’ha emplenat de fotos de sostenidors i ja li han fet una manifestació, plena de sostenidors, davant de l’Ajuntament demanant la seva dimissió.
  I quan he vist la foto, m’ha vingut com un no sé què, perquè he pensat: i quins sostenidors hi hauria portat, jo? Uns de nous per quedar bé, seria una llàstima (perquè tots els que han penjat podeu estar segures que s’han espatllat de tibats com els han agafat amb les agulles d’estendre la roba). Però, i uns de vells? Després m’haurien dit “la misèries”. I això tampoc cal!
  Deixant les banals digressions de banda, i tornant a encarar el masclisme del León (que els fa vergonya fins i tot a alguns dels seus companys de partit i que no mencionaré per evitar més complicacions...) us faré un petit resum d’un article que parla de les “set perles” (és a dir set “rucaldats”), dites pel susdit mamífer rugent d’animalades masclistes.
  La més greu de totes, al meu senzill entendre, que és de delicte i de jutjat de guàrdia, va ser quan va dir que netejaria la ciutat de “piojos, pulgas i putas” Sense comentaris. Si encara les hagués relacionat amb boniques marietes, tot i ser animalons... però no! Ho ha hagut de fer amb paràsits i de mala estofa! Té molta mala fe!
  En voleu més? Doncs també diu que “las paridades me parecen paridas”.
  Més: es veu que no pot suportar les dones socialistes i els n’ha dit de ben gruixudes. Referint-se a la candidata socialista amb la que va enfrontar-se per l’alcaldia de Valladolid, va dir que a ell l’havien acusat de tot menys de violar-la però que això es podia comprendre perfectament. Si us voleu mirar la foto, no s’entén perquè la noia es prou bufona. Ell sabrà! Referint-se a la nostra mai prou ponderada Carmen Chacón va dir que era com una senyoreta Pepis vestida de soldat.
  No cal continuar, no cal fer més mala sang perquè moltes potser encara esteu de vacances.
  Si us plau feministes, ja no sé ni què dir-vos de tantes coses com us he demanat. Hem de procurar entre tots i totes que no creixin lleons. I per cert, ara que he acabat la crítica, quin respir de pensar que no ens ha tocat un batlle així! El nostre és prou bufó, no?

també la podeu trobar al Nació Solsona 

Els homes poden continuar fent el que vulguin, com sempre!


Hola feministes! El govern espanyol, que només per aquest document ja voldria que no tingués res a veure amb mi, ha publicat a la web del Ministeri de l’Interior, en l’apartat de serveis als ciutadans (en masculí, tot i que només va adreçat a les dones), uns senzills consells per evitar ser violades. Perquè, com no? la culpa sempre és de les dones!
  Jo els hi voldria preguntar, (però ja és igual perquè no tenen solució ni salvació perquè no tenen propòsit d’esmena), com pot ser que una dona, agredida sexualment passi a ser la culpable i no es pugui entendre que és la víctima?
  Jorge Fernández Díaz, ministre de l’Interior, polític castellà establert a Catalunya (lamentablement perquè esquitxa), és fill d’un militar falangista i és membre de l’Opus Dei (que jo pensava que només seleccionava a persones brillants ). Militar, ell no ho és; falangista... però cristià bé deu voler semblar-ho? Potser ara a l’Opus ja passen bou per bèstia grossa! Per mi que li falta llegir una mica més, o potser va treure unes notes com les d’Aznar a Rajoy al batxillerat? Si hi posés voluntat, amb un curset accelerat d’estiu, potser podria arribar a entendre la diferència entre víctima i culpable! Per mi que li falla de base el coneixement (amb el sentit més ampli de la paraula), o la base del coneixement...
  Ara us explicaré, feministes, què hem de fer aquest estiu ( o tot l’hivern, ja us ho he dit...), segons aquests impresentables senyors que, lamentablement, una vegada més, coincideixen a ser del PP. Amb tot, ells estan tranquils perquè les seves dones no agafen l’autobús, no es posen en descampats, no fan auto-stop...
1.- No fer auto-stop (és que ni ganes de posar-se al dia, perquè ara amb BlaBlaCar, la gent comparteix cotxe per estalviar energia i diners... és que ni es recorden que molts estem de crisi...)
2.- No recollir desconeguts (BlaBlaCar té més de vuit milions d’usuaris que cada dia esmorzen junts)
3.- A la nit, evitar parades d’autobusos solitàries (perquè tothom viu a la plaça major o al triangle d’or...)
4.- Si l’autobús no està massa ple, asseure’s al costat del conductor (perquè com que ha passat un examen de no violador, després et convida a casa a fer un beure).
5.- No passejar per descampats solitaris ni tan sols acompanyada. (perquè les dones tenim per costum preferir els descampats a les festes de Gràcia o de Sants...)
6.- Si inevitablement hem de passar per zones fosques i solitàries, hem de canviar d’itinerari. (doncs el mateix, per anar fins a la depuradora, per exemple, per si algú hi té alguna casa, primer passarà per la plaça major i, després cap a la depuradora; o es pot quedar a dormir arrecerat sota els porxos, si no estan foscos ni solitaris).
7.- També ens hem de comprar un xiulet. (és per si veiem a venir un delinqüent amb una etiqueta que ho especifiqui).
8.- Abans d’aparcar el cotxe, hem de mirar que no hi hagi al voltant ningú amb cara sospitosa. (apa, a sobre a llevar-nos més d’hora per poder fer vistes panoràmiques exhaustives).
9.- Si vivim soles, no podem posar la inicial a la nostra bústia. (perquè els carters/carteres tenen tot el temps del món).
10.- Al vespre, hem de córrer les cortines per evitar mirades indiscretes. (ara, a sobre, després d’haver pagat, potser, un piset amb vistes, ens haurem de fastiguejar sense veure-les per si algú ens vol mirar mentre tapades de caps a peus fem el sopar).
11.- També hem de deixar les llums de dos o tres habitacions enceses per aparentar que estem acompanyades. (el que faltava: ser dona serà més car!)
  Em sembla que ja no cal continuar amb tants despropòsits. Però em pregunto: no seria millor, més econòmic i més eficaç, fer un tractament directament dirigit a tots els homes capaços d’agredir sexualment les dones? Per què els consells no van dirigits als culpables i no a les víctimes?
  Si us plau, feministes, sigueu prudents, però no tingueu en compte aquests consells. Ah! I Pepita, no cal que segueixis llegint la Simoneta, no et va bé!

També la podeu trobar al Nació Solsona