dissabte, 24 de juny del 2017

Els homes no saben fer de Primera Dama?


O no volen? O no en saben? Amb les dues possibilitats quedarien ben malament. N’hi ha alguna altra, de possibilitat? Potser... no els dóna la gana? Encara seria pitjor!
Però ho entendria més: a qui li pot agradar haver de perseguir arreu del món al seu consort i haver d’anar carregat amb un munt de maletes plenes de vestidets per lluir? Que si la feina (?) dura una setmana, necessiten pel cap baix, sis conjunts de matí de la Sita Murt, sis de tarda de la Purificación García, sis més de còctel de la Carolina Herrera i quatre o cinc de nit de Coco Chanel. Total, que comptant els complements (sense les joies, clar), les maletes poden costar, també pel cap baix, uns cent mil euros!!!
A veure, a la darrera reunió de mandataris de l’Otan, la foto de les primeres dames té una sorpresa espectacular. Quina dignitat i quina coherència, el marit del primer ministre de Luxemburg. Ell és el primer en estar al seu lloc i aparèixer a la foto de primeres dames.
Algú coneix el marit de la senyora Merkel? O el de la Theresa May? Que no els agrada posar-se vestidets com fa la Melania Trump i lluir com pitxers bufons? Si les dones fa segles i segles que ho fan! És molt fàcil i divertit. I està molt valorat... Segur que quan ho provin no sabran deixar-ho.
Gauthier Destenay —l’home primera dama per primera vegada—, es va casar amb Xavier Bettel fa dos anys gràcies a una llei que el mateix primer ministre va impulsar. I tan jove i bufó com surt a la foto, ha passat la mà per la cara a d’altres marits que, amb molta més experiència (ni que sigui per edat), no han tingut el coratge de posar-s’hi mai. I mira que ho tenien molt més fàcil perquè el seu matrimoni no aixecava tanta pols. I ell, amb vendaval inclòs, ha aguantat el tipus.
Llàstima que la notícia no ha tingut el ressò que es mereixia per culpa de les animalades que Donald Trump fa dia sí, dia també. Com quan esbronca els països de l’Otan, retraient-los que no compleixen  amb les seves obligacions financeres, o bé l’escandalosa empenta que li va donar al primer ministre de Montenegro. Tot això, posant set flassades sobre l’escena de “les manetes” amb la seva muller quan, en arribar a Jerusalem, ell —tot estranyot potser pels canvis de pressió...—, s’espera un moment per donar-li la mà i ella —que deu estar molt rabiosa perquè tots caminen tres passes més endavant i els seus talons no li permeten atrapar-los—, li rebutja amb una manotada poc digna. Però també puc entendre que la xiqueta (quants anys té?), estigui tipa i cuita de que el seu marit la faci quedar tan malament. Ja se sap: el diner té un preu.

I és que la dignitat és un valor moral que tot i posseir-lo de manera innata els humans, no totes les persones són capaces d’accedir-hi per manca de qualitats. 

diumenge, 18 de juny del 2017

La CUP torna a rebre!


Quina llàstima! No s’ho mereix! Encara que no estiguem del tot d’acord, em dolen els insults masclistes (es veu que a centenars), que ha rebut arran de la proposta que van fer a Terrassa. Del seguiment d’aquests insults han pogut constatar que el 95% estan fets per homes. Això m’estranya, només una miqueta, perquè els insults solen ser covards i anònims. Però el que no m’estranya gens és que siguin en to ridiculitzador, despectiu i androcentrista, com diuen ells. Conec aquesta cantarella.
Sap greu que l’Ajuntament de Terrassa no els recolzés. Però la proposta tampoc té un pes pesant. Jutgeu-ho vosaltres mateixos!
Es veu que no els agraden els homes eixarrancats als transports públics... A mi, tampoc!
Ja sé que ni la Gabriel ni la Reguant tenen cap interès en seure tipus Preysler però, estic convençuda que, només algunes vegades, quan van vestides de manera informal —com em pot passar a mi—, també poden tenir les cames una mica obertes... Recordo una entrevista del Cuní... en fi, això seria un altre.
És de mala educació seure eixarrancat com el tipus de la foto. Però hi ha un punt, potser exagerat, no ho sé... quan diuen que aquests homes ocupen l’espai personal d’altres usuaris, especialment dones. Si s’haguessin quedat només en usuaris, no haurien descarrilat perquè, a grosso modo, se suposa que al transport públic deuen pujar-hi un cinquanta per cent de dones i un altre cinquanta d’homes .
Fixeu-vos en la foto. Fa mal pensar. Sembla que s’hagin posat d’acord amb la casa Adidas per promoure la marca a canvi de diners per poder pagar la campanya que ells voldrien endegar (però el seu ajuntament no els ho permet).
I necessiten diners perquè també volen canviar de manera gratuïta els dissenys gràfics dels lavabos públics i eliminar les faldilles de les dones i els pantalons dels homes. Si els lavabos femenins tinguessin una dona amb una paella i, els masculins, un home amb una copeta de conyac i una cigarreta, llavors seria un escàndol indignant i mesquí, però...
I és que quan sigui possible que homes i dones entenguin correctament la seva diversitat —dins de les seves igualtats—, no caldrà reparar en detalls absurds i ridículs. Perquè sortiran de dins, d’una educació paritària i igualitària. I del cor.


dimarts, 13 de juny del 2017

Hostesses tipus pitxer bufó


Qui va proposar la primera hostessa tipus pitxer bufó en català o Barbie en americà? Déu Nostre Senyor, segur que no! Per mil diverses pintures, sembla que Ell més aviat va abandonar Adam i Eva nusos —paritàriament—, al Jardí de l’Edèn.  Però, ¿recordeu que l’home no ve de la patata i que a la foto d’avantpassats, penjada al menjador, hi hauríem de tenir un primat o un homínid?
Sigui el que sigui, actualment ens trobem encara lluitant per a que les dones no hagin de fer —entre moltes d’altres feines—, la de pitxer bufó.
I si el Déu del cel no va donar feina a la primera hostessa, no em queda cap més remei que imaginar un home —perquè no em puc creure que tal barbaritat la fes una dona—, dient: calla! Aquí hi faria ben bonic una dona amb un tipàs molt ben dotat i ben escàs de roba! I així va començar la professió d’hostesseria femenina! I es va escampar arreu (convencions, fires, esports...), amb noies de pitrams més inflats que globus a punt d’explotar, escots (descordats) com gorges impressionants  i faldilles arran de calça.
No fa gaires dies, un hostessa va denunciar la casa Schweppes perquè, durant la celebració del Godó, van obligar-la a portar un vestidet d’aquests: escotat i curt en dimensió màxima, a vuit/deu graus de temperatura solar. L’agència de models i la marca de begudes es van defensar atacant: la noia havia acceptat la feina sense cap coacció. 
Aquestes noies boniques dels esports, altrament anomenades paraigüeres (no perquè es dediquin al negoci dels paraigües, sinó perquè acompanyen els esportistes sota paraigua, com si fossin el Sant Pare sota pal·li), ja van perdent la feina perquè alguns països —conscients de la degradació i la falta de dignitat que aquesta vexació suposa per a les dones—,   estan eliminant-les dels podis esportius.
Austràlia va ser el primer país en treure les hostesses d’una competició ciclista d’alt nivell exclusiu per a homes. Però encara en queden moltíssimes... Quan l’Anna Gabriel i el seu seguici puguin governar, a part d’acompanyar el senyor Mas, en els seus desplaçaments, sota paraigua, estic segura que a Catalunya no hi haurà cap més dona treballant de pitxer bufó.
Amb tot, potser cal ser empàtic i pensar que la casa Schweppes en realitat és ben feminista perquè creu en el poder de les dones —exposant els seus cossos per mig plat de llenties—, per encolomar el que vulguin, mig desvestides, als homes. Perquè si pensés que a les dones se’ls pot encolomar qualsevol cosa amb models tipus Ken, ja els hauria posat.  

I és que aquest tipus de masclisme pot ser molt cruel i, per aconseguir que els homes puguin hidratar-se amb begudes dolces addictives, poden passar per alt que les dones se’ls morin de fred.

dissabte, 3 de juny del 2017

¡Que no me dejes o te mato! ¡Muerta!

Alicia Ródenas és una estudiant de disset anys que ha participat en un concurs de curtmetratges de l’Institut  Diego Siloé d’Albacete. En poc temps, el vídeo ha tingut gairebé mig milió de visites. Tema: 100 comentaris masclistes que poden arribar a sentir les dones durant la seva vida. Títol: Ahora o nunca.
Esborronador! A més, té la gràcia de donar-hi un toc interpretatiu que comença amb mitja rialla, amb la primera frase: ¡Qué niña más bonita! I acaba xisclant, plorant, tot estirant-se el cabells de ràbia, i dient: ¡Joder, que no me dejes o te mato! ¡Muerta!
Es podria dir que tot queda entès, però mai n’hi ha prou per seguir intentant fer entendre a qui s’enfada amb els meus escrits (que vés a saber per quina raó) i a qui encara permet que es puguin seguir perpetrant crims com aquests.
No us pregunteu mai per què poden existir vídeos com aquest i no el d’un xicot queixant-se dels mals tractes de les dones? O per què no hi ha ningú que escrigui un Simonet? Jo crec que la resposta està en la quantitat: quantes dones moren en mans de la seva parella? Quants homes? Ja sabeu la resposta!
Dels 100 comentaris, només en transcriuré uns quants de significatius dels del final: Di a tus amigos que vengan a recogerte; Así vestida, pareces una mojigata; Así vestida, pareces una puta; Si no querías que te tocase, no haberme calentado; Tío, ve a por la gorda, son más fáciles porque están desesperadas; Te los follas a todos, ¡zorra!; Aún virgen? ¡Frígida!; Te maquillas demasiado para ir al instituto; Ay, si te arreglaras un poco, hija mía... Deberías agradecerme que te mirase, Si te mira otra vez, les doy; No te pongas esa falda si no estoy yo delante; No discutas conmigo en público; Si no fuera por mí, tu no serías nada; Te quiero nena, por eso te protejo; Te quiero nena, no me dejes; Que no me dejes, que hago una locura; Que no me dejes o te mato! Muerta!
Ho ha fet tan bé que sembla una història verídica. Però, no és molt jove aquesta noia per haver de viure tenint tan presents aquests comentaris? Oi que no se’ls ha inventat? Els ha sentit, els ha viscut, si més no, a les notícies, al cinema o quatre carrers més enllà de casa seva.
No resulta molt més alarmant que l’hagi fet una noia de disset anys? Ens hauria de fer pensar molt i treballar per a que mai, mai dels mai, hi hagués notícies que permetessin fer realitat aquests vídeos.
Si les dones tinguessin el tractament que es mereixen, hauria aquesta noia concursat amb aquest vídeo?
I és que el respecte és el valor moral en què se sustenten els drets humans. I les dones, també són éssers humans encara que, algunes vegades, sembla que algunes institucions se n’oblidin i permetin tantes morts per any.