diumenge, 1 de desembre del 2013

Casa't (o no), però sigues feliç!

Hola feminista! Feia molts dies que no parlàvem i ja ho trobava a faltar. Abans de començar, però, un petit record per l'escriptora feminista Doris Lessing, que tot just ahir, a l'edat de noranta-quatre anys, ens va deixar.
 
Avui, ja que tenim tant a prop el Dia Internacional de la violència vers la dona, us volia parlar del polèmic llibre (no sense raó) "Cásate y sé sumisa" i de la seva escriptora Constanza Miriano.
 
En realitat us parlaré d'ella perquè del seu llibre, no vull repetir cap de les barbaritats que hi escriu. Si voleu, podeu anar al programa El Intermedio de La Sexta, on el Gran Wyoming, amb el seu estil habitual, la va deixar per sota les clavegueres de l'infern. No us el perdeu perquè ell comenta, amb el seu sarcasme habitual, cada un dels paràgrafs on es posa més gràficament de peus a la galleda per estar a les antípodes dels moviments feministes i per ser tan contrària a la igualtat del col·lectiu LGBT (Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals). 
 
Com pot ser que a 2013, una periodista amb quaranta-tres anys, pugui dir tals barbaritats, les hi publiquin i pugui vendre més de 50.000 llibres a Itàlia? Segurament a Itàlia hi ha 50.000 homes masclistes, a més de Il Cavaliere.
 
Com podeu suposar, moltes associacions feministes ja l'han denunciat. Jo, amb aquest text, sense passar pel jutjat, tinc la mateixa intenció.
 
Si llegim el seu blog, ens diu que és una fervent catòlica (sort que no totes són com ella!) i mare de quatre fills. I amb un parèntesi afegeix que els quatre plançons són del mateix marit (vés quin aclariment més innecessari, no?). També ens diu que és periodista, però això ja ho dubto més.
 
El que més m'ha cridat l'atenció de les seves fotos és la seva indumentària. Si està presentant el llibre amb algun home d'església, va negra i tapada fins a la mandíbula inferior. Però si va informal, va tan lleugera de roba per la part pectoral del seu cos, que m'estranya que pugui ser gaire submisa. Clar que a Itàlia hi fa molta calor. Jo, que visc a Solsona i hi fa molt de fred, sense ser gens submisa, mai no he ensenyat, ni a l'estiu, la meitat que ella.
 
Per a aquesta periodisteta, les feministes no tolerem el seu treball perquè som "dones ferides" (així que ella no es va ferir d'amor pel seu marit? o és que se li va rendir als peus, traspassada de veneració?). A quina ferida es deu referir? Segur que es pensa que no ens han anat bé les nostres relacions matrimonials. Estic segura, que tan bé com les seves! O més!
 
També diu que les "feministes ferides" no hem trobat la nostra veritable bellesa. Estarà parlant de la bellesa que ella ensenya amb poc roba o de la de l'ànima? Jo em penso que de la segona, però amb aquesta segur que no ens guanya.
 
Per acabar d'adobar-ho, hi afegeix que les feministes no estem tranquil·les i no som felices amb la nostra vocació. Però no especifica si es tracta de la vocació d'esposes, mares, dones o idiotes (que deu ser la seva!).
 
I ja no vaig a dir més ruqueries d'aquesta aficionada al periodisme, que més aviat sembla aficionada a muntar enrenous per aconseguir fama i, possiblement diners... (si comptem que ha venut 50.000 llibres i li ha quedat un euro per llibre, doncs feu càlculs!).
 
El que em queda per dir és que l'arquebisbe de Granada, F.J. Martínez, que per força ha de ser un home culte, l'hagi recolzada. Ella potser té un passi perquè l'adjectiu "culta" potser no li escau, però un home d'església com un arquebisbe, ha de tenir molts títols intel·lectuals i ha de ser capaç d'entendre que les dones han de ser companyes dels seus marits, no pas serventes mudes.
 
Però jo, que no tinc gaires títols, he entès perfectament perquè li ha donat suport. Doncs perquè l'editorial del llibre és del seu arquebisbat i si ella ha pogut guanyar, posem pel cap baix 50.000 euros, ell n'haurà guanyat força més. Estic seguríssima que, donades les circumstàncies, ho ha fet, no pas per idees, sinó per poder destinar-los a ajudes socials.
 
Si us plau, feministes, ni compreu aquest llibre (que per sort no s'ha traduït al català) ni el llegiu en castellà.

A sota o a sobre!



Hola feministes! Aquests darrers dies, parlant amb un amic molt divertit, em va fer adonar d'un fet que, clarament masclista, m'ha passat sempre per alt. I és que a les feministes, moltes vegades, per això hem d'estar molt a l'aguait, ens fan passar bou per banya grossa!
Tot i la incomoditat de pecar de barroera i trivial, penso que val la pena explicar-lo arreu del Solsonès, si més no per no pecar d'ingènues.
Si feu memòria de totes les escenes de llit que haureu vist al cinema des dels divuit anys, per la meva època, o per algunes d'aquesta, potser des del bressol...doncs si feu memòria, podreu esquematitzar qui jeu a sota i qui jeu a sobre?
Fixeu-vos: si la dona de l'escena en qüestió és casada i bona, jeu a sota. En senyal de submissió i clara dominació del mascle. Però, ah! Si la femella passa al escarnit grau d'amant i ja, només per aquest motiu, dolenta, és de les que poden aparèixer per sobre, saltironant i fent mil cabrioles, perquè com a dolenta que és, sap fer de tot. I el missatge subliminal és que el mascle no pot o no ha, de dominar a cap dona sense papers. Quina subtilesa, no?
Ara, això, per estar-ne ben segura li hauria de preguntar al Jaume Figueras. Però em sembla que no cal, és prou obvi. Potser també hauria de repassar tota la filmografia d'Isabel Coixet, que com a dona, potser ho podria haver fet al revés, però no em ve cap escena de les seves que m'hagi estranyat en aquest sentit. El que sí que m'ha passat és que algunes vegades, la Coixet, m'ha deixat ben coixa de comprensió perquè costa d'entendre. I això que és de les poques dones directores de cinema que conec i no la vull criticar perquè per una que destaca, només caldria que entre nosaltres, les dones, ens féssim mala sang. No! És una fantàstica directora. Això, ho dic de veritat!
És cert que també he vist pel·lícules de grans i bones amants, però pel cap em ronda, així, sense repassar cap història del cinema, que aquestes, pobretes, sempre acaben malament i amb tràgics finals. Recordeu la pobreta i dolenta Madame Bovary? Però no serveix d’exemple perquè en aquella època, el cinema no oferia escenes de llit.
Tornant al meu amic divertit, també em va fer coneixedora d'un altre problema de les escenes de llit amb dones grasses. Què n'heu vist mai alguna, al cinema? Es veu, que no és un problema de discriminació per talla, es veu que es un problema de manejabilitat. És veu que l'escena costa més de fer perquè una grasseta, bona i casada, costa més de manejar. I si és dolenta i amant, amb els quilets de més, tampoc no es pot permetre fer gaires cabrioles. En fi, un embolic dels grossos!
Si us plau, feministes, si mai teniu l'oportunitat de sortir al cinema, en una escena de llit, si sou grassetes, exigiu quedar-vos a sobre, i fer ballar al vostre so i com vulgueu, al company de repartiment que us hagi tocat. I si sou casades, i teniu papers, també!

Se'ns posa la pell de gallina!

Hola feministes! Ni durant les vacances "pasquals" les dones no podem abaixar la guàrdia. Sempre hi ha algú que està a punt i amb ganes d'espifiar-la, atemptant a la dignitat de les dones. I això dol. I dol més si, a més a més, és una dona. I encara dol més si, a més a més, és una professora i diu, quan els seus alumnes l'estan escoltant pensant que els ensenyarà el que és correcte, barbaritats contra el seu propi gènere (barbaritats que si li passessin a ella o als seus, segur que no seria capaç de practicar o suportar).
 
Us resumiré el cas. La professora Glòria Casanova, d'una universitat privada valenciana, va tenir la ignominiosa deslleialtat contra les seves companyes de gènere, d'afirmar que: "las mujeres maltratadas no deben separarse porque eso es amor" (amb tanta bestiesa, vés a saber si per casualitat es podria estar referint a que l'home que maltracta també ho fa per amor... hem sentit disbarats tan grans!). O bé que: "el aborto en el caso de violación, no es tolerable porque dentro de lo terrible de la violación sacas algo bueno, que es un hijo, un don de Dios (esperem que si, Déu no ho vulgui, li passés a la seva filla, fes dir moltes misses d'agraïment pel do que Déu li hauria enviat). O bé que: "aunque tu marido te sea infiel, la verdadera prueba de amor es seguir amándole con lágrimas en los ojos, como Jesús lloraba en la Cruz" (com que deu ser pepera, m'imagino que ho diu molt tranquil.la perquè no he sentit comentar cap cas de marit pepero que sigui infidel, corrupte sí, però infidel, no, la veritat! ah! i això de que Jesús plorava a la creu, potser s'ho hauria de repassar...) I per acabar: "la homosexualidad se puede corregir" (és que ja ni sé què dir, d'on no n'hi ha, no en pot rajar!).
 
Doncs ara, imaginem-nos un home, per no dir una dona, que també sigui professor, que també sigui valencianet, xe!, però que no sigui pepero. I que en una classe valenciana digui: "Mariano Rajoy és un gran imbècil".
 
Si la senyora Casanova no ha estat expulsada de la seva feina, emparant-se en el seu dret de càtedra, aquest professor també tindria dret a repetir cada matí, com que diu bon dia, "Mariano Rajoy és un gran imbècil".
 
Però com que les joventuts peperes han aconsellat als alumnes que denunciïn els "adoctrinamientos" que puguin fer els seus professors, emparats en el seu dret de càtedra, aquest professor, en qüestió d'un parell d'hores, màxim tres, estic seguríssima que seria cessat i expulsat del cos de professors.
 
No hi veieu cap paral·lelisme entre aquesta proposta de les joventuts peperes i les repugnants delacions de l'època franquista? Se'm posa la pell de gallina!
 
Anem a comparar els casos: Glòria Casanova està molt lluny de la realitat quan afirma que l'homosexualitat es pot reconduir, que la violació té un aspecte positiu i que la infidelitat del marit et permet mostrar tot l'amor que li pots donar.
 
En canvi, que aixequin la mà tots els que estiguin d'acord amb la idea que Mariano Rajoy és un gran imbècil. Es pot pensar, però no es pot dir en una classe, potser entre amics, tira que te va...
 
Si us plau, feministes, expliqueu bé a les vostres filles i fills que no s'ha de reeducar l'homosexualitat, que l'avortament és legal, i que ningú no es pot sentir culpable per no poder seguir estimant la seva parella, si li ha estat infidel.

Quina barbaritat, el Cardenal Re!

Hola feministes! Acabo de llegir una barbaritat tan gran que, tot i que atenyi a l'Església i a un dels seus importants cardenals, no me'n puc estar de comentar-vos-la! És una notícia antiga, que avui he tornat a llegir, i que segueix sent durament criticable. 
 
Les paraules textuals del Cardenal Re són: "la violació és menys greu que l'avortament". Sembla impossible, no? I si us explico la història que hi ha al darrera encara quedareu més esgarrifats. Resulta, segons el diari francès que jo he llegit, que el cardenal Re ha confirmat l'excomunicació d'una mare d'una nena de nou anys que va avortar perquè el seu padrastre l'havia violada. Pobra nena, pobra mare i desgraciat padrastre! Però també, desgraciat cardenal que, ni amb tants anys d'estudis i formació, no ha estat capaç d'entendre la tragèdia d'una família desestructurada a la que, una excomunicació, li deu deixar el mateix regust d'allò que li pugui resultar més insípid. En canvi, una ajuda moral, a la qual aquest individu es mostra totalment incapaç, fins i tot en aquestes tràgiques circumstàncies, li hauria estat potser força útil i beneficiosa. I cas de ser tan inútil, posats a fer, potser hauria pogut socórrer la família, de la seva pròpia butxaca, per no sentir-se vostè tan indigne de l'estament que representa i, de pas, ajudar la família a no sentir-se tan desemparada davant la desgràcia. I si vostè no n'és capaç de cap de les maneres, al menys, proporcionar-los una ajuda psicològica, tant per a la mare com per a la filla. Encara hi és a temps, cardenal Re! Segur que aquesta nena, si ha topat amb ineptes de la seva talla, encara està pendent de moltes ajudes. Potser, així, es podria guanyar un raconet del seu cel, i deixar d'esgratinyar poder terrenal.
 
El que jo em pregunto, més enllà de la seva terrible decisió i de les seves horribles paraules, és on pot raure la raó per la qual s'ha mostrat tan insensible i poc pietós. Què no és un dels seus deures, la caritat cristiana? Doncs jo no li veig enlloc. I ja pot plegar... si no pot, no sap o no vol ajudar els desventurats. Quin problema personal pot tenir tan gran, com per no sentir llàstima d'una nena de nou anys, que ha estat violada? Què potser, a més de no ser bo, és masclista?
 
Cardenal Re, tot i els títols que té, no val re!
 
Si us plau, feministes, ensenyeu bé, als vostres fills i filles, les autèntiques veritats sobre què és delicte i què no ho és. Amb comprensió, generositat, caritat... I que sàpiguen veure la trista realitat d'una nena de nou anys, violada pel seu padrastre, que és incondicionalment, el més brutal dels culpables.