El feminisme de Jane Austen

Tot i que les seves protagonistes s’escarrassen per aconseguir casar-se, hem de tenir en compte que Austen escriu les seves principals novel·les Orgull i prejudici, Seny i sentiment i Persuasió, (algú potser també hi afegiria Emma) entre el 1812 i el 1818. Durant l’època victoriana, quan la societat relegava les dones a un paper molt secundari tant en la vida social com en la familiar. Wikipedia no té a bé incloure dins d’aquesta època a Austen i només ens parla de tres escriptors homes. Ells eren els que dominaven tant l'espai públic com el privat. I les dones es quedaven a casa ― submises a la força―, on havien de tenir cura dels fills i de la llar. Aquestes dones reals són les que Austen converteix en literàries. I ella i elles s’assemblen i es diferencien.

L’Elisabeth Bennet (Orgull i prejudici), Fanny Price (de Mansfield Park) i Anne Elliot (Persuasió), viuen a principis del XIX. No són simplement espectadores de les seves vides, elles prenen decisions audaces i desafien els convencionalismes de l’època. Són enginyoses. rebels i amb esperit independent. Per tant, sortien del patró moral establert. Com ella.

Austen pertanyia a una burgesia agrícola poc adinerada. No va poder rebre una educació reglada i, a casa, hi tenia pocs llibres. Però els trobava a la parròquia i, més endavant, a casa del seu germà gran que tenia una bona biblioteca. Amb la seva intel·ligència, el seu esperit crític i, sobretot, el seu to irònic, va tenir la gosadia de censurar la hipocresia i l’absurditat de l’època que li va tocar viure. Quan les dones es tenien per ben poca cosa. I va retratar tan bé època i personatges, que les seves obres encara ara són molt llegides.

Austen, tot i tenir pretendents, va renunciar al matrimoni. Tenia mala salut però també ho va fer conscient dels problemes que suposava. Sabia que la passió amorosa durava poc, que l’economia dels nuvis era, normalment, un greu problema. I també ho era la família política. Generalment per les diferencies socials. Les seves dones ―i alguns homes sense recursos―, aspiren i malden per casaments beneficiosos econòmicament. No tenen altra opció. I moltes cedeixen a exigències masculines per poder viure amb una certa dignitat. Perquè, en alguns casos, no poden demanar res més al matrimoni. I perquè l’època també les ha fet conformistes.

Un altre dels problemes del matrimoni era la maternitat. Descriu el sofriment per donar a llums els fills (a vegades un darrere l’altre) però també parla de la gran mortalitat femenina per culpa dels parts.

Un altre grup femení són les mares: la majoria no són bones mares. Tot i que porten les seves llars, són incapaces d’ajudar les filles; alguna és declaradament dolenta i, només les que estan mortes, solen ser bones.

I és que quan Austen escriu, en alguns dels seus personatges femenins, hi escola la seva personalitat. I cal entendre-la, per l’època que viuen, com a feminista. I ser conscients de la modernitat que algunes suposaven.