Ni de la primera onada, se n’hagués hagut de parlar mai! A les dones, se les hauria hagut de considerar i respectar sempre per la seva pròpia vàlua. I tot plegat, sense prèviament haver-los segat totes les oportunitats i drets que com a persones es mereixien igual o més que alguns homes. Perquè a l’hora de criar, les dones són les embarassades i les que donen a llum. I aquest extrem sacrifici―que les fa superiors i que suposa la continuïtat de l’espècie―, hauria hagut de ser suficient per reconèixer-los tots els mateixos drets. I no ha estat humà robar-los-hi impunement. Perquè molts homes ja s’han encarregat de que no els puguin tenir. I es dones han hagut de viure com a éssers inferiors durant segles i segles que encara no s’han acabat. Tot i que sembli que se’ls donen llaminadures.
La primera onada es considera que és la que va lluitar pel vot femení. Per què se’ls havia negat? Les seves mans, els semblaven potes? Els seus caps eren buits? D’aquella lluita va sorgir el sufragisme, un moviment de reforma social, econòmica i política que, per extensió, va promoure el «sufragi igual» És a dir, l’abolició de la diferència de capacitat de votació per gènere.
La segona onada es relaciona amb el moviment d’alliberació que va tenir lloc durant els anys setanta i vuitanta. Aquell moviment va estar especialment vinculat als drets reproductius i sexuals de les dones. Una obra molt important per a les dones d’aquest moment va ser El segon sexe, de Simone de Beauvoir. I un dels èxits: aconseguir centres escolars mixtes, donat que la coeducació és la millor arma per combatre les desigualtats de gènere.
La tercera onada comença a la dècada dels noranta, quan l’escriptora i activista feminista estatunidenca Rebecca Walker, una de les veus més destacades del moviment, va encunyar el nom. Els seus seguidors es van comprometre amb la igualtat de gènere i la justícia ètnica, econòmica i social. Van descriure les injustícies imposades, no per gènere, sinó per cultura. Van analitzar i definir el patriarcat. Les dones es van incorporar massivament a l’educació superior i van reivindicar fortament la despenalització de l'avortament. Van practicar polítiques d'Igualtat de gènere: van poder ser candidates elegibles i electores. Van aconseguir el divorci. Van practicar l’amor lliure i van controlar la seva fecunditat amb l’ús d’anticonceptius.
La quarta onada, des de la segona dècada del segle XXI, planteja la necessitat d’un nou moment històric en la lluita pels drets de les dones. Es caracteritza per la reacció unànime contra la violència patriarcal, per la diversitat de debats sobre les desigualtats de les dones, per posar en relleu la manca de reconeixement dels Drets Fonamentals de les dones a nivell mundial (incloent les diverses societats), i que inclou l’organització de grans manifestacions, a nivell nacional i internacional.
I és que, tot i les aparents onades, es fa evident que, ni una cinquena onada, serà suficient per a la igualtat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada