Les mares mutilen les filles

A vint-i-vuit països, entre l’Àfrica subsahariana, l’Orient Mitjà i Àsia, encara es practica la mutilació genital femenina. Amb greus conseqüències per a les dones. Per als homes, el plaer de la submissió i el sentir-se satisfets amb la dominació. Quins homes més brutals! Ni les bèsties infligeixen atrocitats com aquesta a les seves cries.

A La Xina, fins no fa pas gaires anys, a les nenes, amb cinc o sis anys, se’ls embenaven durament els peus per tenir-los bonics; que volia dir de set centímetres. Els dits es podrien i queien, algunes es morien de la gangrena… Una altra aberració masculina, perpetrada per dones. Havien de morir dones perquè els homes poguessin gaudir de veure uns peus petits? Una altra atrocitat impensable en cap bèstia.

A casa nostra, segons la sociòloga especialitzada en educació i sociologia de les dones, Marina Subirats, la mutilació femenina també existeix però té un vessant més psicològic.

A l’època de les nostres besàvies i àvies, les dones pobres, especialment les rurals, no eren considerades individus; per damunt d’elles, el més important era la casa; mai elles. I havien de tenir-ne cura. A més, ser reproductores; especialment de nens.

Per a Subirats, les mares van mutilar les filles perquè transmetien el que a elles els havien fet abans; destrossaven perquè les havien destrossat a elles. Ara, no es mutila com abans, òbviament. Però el patró segueix existint.

Elles ―a part dels trets personals que podien o poden fer-les més o menys terribles―, tot i estimar les filles, tenen darrere seu tot un mandat patriarcal que abans les ha castrat a elles. Elles no són únicament culpables, també són víctimes. I han estat educades en la mutilació.

I quines eren aquelles mutilacions més habituals? Doncs la falta d’educació i el plantejament del desig sexual. El patriarcat, el masclisme, la religió... a les dones, no els permetia estudiar per tenir-les molt més controlades. I se’ls exigia arribar verges al matrimoni i no expressar els seus desitjos. Ells hi podien arribar com els donava la gana. I fins i tot, fanfarronejar de les seves conquestes o abusos.

Les mares han tingut per objectiu convertir les filles en persones acceptables segons el model de la societat que les constreny. Perquè creuen que si no són acceptades, no es podran col·locar bé. Ja sigui personalment o professional.

Amb tot, ara que poden estudiar i la religió no les castra, el fet de poder-se col·locar bé, amb les xarxes socials pel mig, fa que pateixen una altra mena de castració: ara, les filles existeixen mutilades per una explotació dels aspectes eròtics. Aquests no han estat imbuïts per les mares, però les filles segueixen sent objectes de desig susceptibles de ser comprats. I, en molts casos, ser acceptades o no, dependrà d’haver claudicat davant d’aquesta explotació eròtica.

I és que les dones segueixen vivint mutilades perquè la societat que les envolta, segueix preferint dones mutilades per dominar-les com i quan vulguin.