La placidesa de no ser mare

Si bé la maternitat pot ser un dels millors dolços d’una vida gormanda, engolir-lo també té el seus regusts amargs: els ingredients de les desventures de mares i filles que minven la felicitat maternal. D’això, ja en parlàvem en l’anterior article.

La no maternitat d’ara, quan les dones ja no han d’arrossegar el llast del patriarcat imbuint-los la idea que una dona, si no és mare, no val res, pot ser el dolç més llaminer i saborós. I desventura, la justa: cada vida la seva.

Com que la no maternitat estalvia les tristeses de les criatures que no s’han tingut, el fluir vital ―tot i no accedir a les alegries dels seus somriures i èxits―, és fa més lleuger. I com que del que no s’ha tastat no se’n sap el gust, no s’estranya.

Trist, molt trist era quan les dones, si no tenien marit i fills, a sobre, havien de sentir-se menystingudes. Sobretot quan, per a moltes, era l’única manera de poder sobreviure.

Ara, les dones tenen moltes més possibilitats d’elegir els seus destins sense dependre de la maternitat. I cada destí escollit, se sigui mare o no, val per sí mateix. Perquè les dones valen per si mateixes. Ara ja no els cal regalar la seva vida a fills i marits per sentir-se realitzades, en deien.

Amb tot, el llast del patriarcat ―capitanejat pels homes i la religió―, encara fueteja amb força. I uns i l’altra encara van a fer mal.

La maternitat ja no és aquell regal celestial, màgic, prodigiós, extraordinari... sense el que la vida de les dones quedava incompleta.

Perquè ser mare, en qualsevol cursa per un destí mig igualitari amb els pares, fa tornar moltes caselles enrere i obliga a reprendre el camí de la pròpia vida des de molt més enrere que ells. Tanmateix, tot i corrent amb cames lligades, ulls embenats, rocs a les butxaques... les dones n’han guanyat moltes, de curses. Elles tenen les mateixes qualitats que ells i millors: elles poden ser mares.

Ara, el tant per cent de dones que no volen ser mares és, afortunadament per a elles, cada vegada més elevat. Perquè, malauradament, els sostres de vidre segueixen impedint molts vols a les dones. Sense maternitat poden gaudir d’una llibertat que mai s’havia pogut assaborir sense culpabilitats. Poden pensar en fer allò que els ve de gust, ser l’objectiu de la seva vida. No han de regalar-la, injustament, a criatures i marits o parelles.

Per això, una vida sense criatures resulta molt més plàcida: menys dolors, menys patiments, menys nits dolentes, menys angoixes, menys disgusts... més diners, més viatges, més diversions...

A Corea del sud, milions de dones joves han renunciat col·lectivament a la maternitat en el que es coneix com a vaga de naixements. Perquè sense les ajudes imprescindibles ni la dignificació merescuda, elles també tenen tot el dret a pensar en elles. Com sempre han fet els homes. Que no hi hagi prou criatures no és responsabilitat d’elles. Sinó de tots aquells que no són elles.

I és que ara per ara, la placidesa de la no maternitat regala més premis que les desventures de la maternitat.