El portaveu de Vox a Móstoles

Per sort, puc donar fer que Regió7 és un exemple a seguir. Però tots sabem que hi ha diaris que haurien de tenir sancions dia sí, dia també. Una cosa es tenir un ideari i una altra, de ben diferent, publicar barbaritats. Clar que les barbaritats solen estar en boca de bàrbars, com és el cas del portaveu de Vox a Móstoles. Al que cal denunciar; i no sols a ell sinó també al seu partit. El que no pot fer l’ABC, és intentar justificar la barbaritat d’Israel Díaz López, rebaixant la seva culpabilitat. Cal ser plurals i demòcrates però davant les barbaritats, no seria millor el fuet de la indiferència? Així no s’escamparien com taca de porqueria. Perquè el socialisme de don Pedro tampoc encapçalarà mai cap rànquing de democràcia.

Díaz va dir:«En nuestro partido hay mujeres de gran valía, casi tanto como los hombres». Si ell és prou bàrbar com per dir això, quina vàlua té per damunt de les dones? Cap! Si al seu partit hi ha dones capaces d’acceptar tals pensaments, per a mi, essent dones, són doblement culpables.

I el que és pitjor: això va dir-ho durant un ple municipal celebrat el Dia contra la Violència de Gènere. Si fins i tot aquell dia va ser capaç de dir tal barbaritat, com a mínim, haurien hagut de retirar-li el càrrec. Però nooooo! Va sortir Rocío Monasterio, la portaveu del seu partit a Madrid, a defensar-lo: «Por supuesto que fue un lapsus, no te preocupes Israel. En caso contrario, no serías concejal de VOX en Madrid. Ese tipo de afirmaciones no las tolero, ni las toleraré nunca, quienes me conocen saben que me indignan». Ella sí, totalment antidemocràtica.

I no es nota que no les toleri. Si fos una dona feminista, l’hauria cessat immediatament. A més, no deu saber que hi ha tres tipus de lapsus: les relliscades de la ploma, les relliscades de la llengua quan parlem i les relliscades de la memòria. En lloc parla de relliscades de pensament. Si no hi ha mals pensaments, no hi ha lapsus de pensament. Però ella entén més de lofts de luxe.

Aquest individu no hauria de ser regidor ni ostentar cap càrrec públic. Per què hem de pagar-li que digui barbaritats que ofenen?

L’Israel es va veure obligat a demanar disculpes per les xarxes i va aprofitar ―antes partía que doblá―, la errònia idea del lapsus.

No en va tenir prou, va contraatacar recordant que Pablo Iglesias també va tenir una relliscada: «la azotaría hasta sangrar» referint-se a Mariló Montero. Cert, horrible. I va demanar disculpes per l’errada tot dient que sentia molta vergonya per l’acudit masclista.

I també es va recordar de Dolores Delgado ―Fiscal General de l’Estat proposada per Sánchez i d’imparcialitat i professionalitat molt qüestionades... vaja, que no en té―, quan parlava de la «informació vaginal» que tenia «éxit assegurat» obtingut amb el prostíbul de Villarejo.

La millor defensa és un atac? No!

I és que cal valorar les dones des de dins, amb el pensament i els budells. No perquè sigui un requisit de decència mínima per parlar en públic.