El feminisme d’Aurora Bertrana

Durant l’any Bertrana, el 2017, amb motiu del 150è aniversari del naixement de Prudenci Bertrana i el 125è aniversari del de la seva filla Aurora Bertrana, es va apropar al públic, tant l’obra de Prudenci (la desconeguda, per l’ impacte de Josafat), com la d’Aurora, aquesta sí, força desconeguda. Pel fet de ser dona?

Una part important de la producció d’Aurora, estava fora del circuit comercial i algunes obres no ha arribat a conèixer ni tan sols una primera edició.

En el decurs de totes les xerrades i exposicions també es va intentar explicar el feminisme d’Aurora. Estem parlant d’una escriptora que publica la seva primera obra, Paradisos oceànics, el 1930 i per tant, el seu feminisme no pot ser valorat amb una mentalitat de 2021. Tots aquells esforços no van ser suficient. Però els anys trenta, Aurora era capdavantera. I no se li ha reconegut prou.

Tant és així que el març del 2018, encara apareixia un article de Mònica Boixader, Aurora Bertana i les esquiroles del vici, negant el seu feminisme. Per sort, Oriol Punsatí-Murlà, el comissari de l’Any Bertrana, li va respondre l’endemà mateix, corregint-la. Sempre m’incomoden les dones que, davant d’una feminista, busquin raons per negar-la. I més sent una periodista i escriptora jove.

Quan Bertrana va ser la directora del Lyceum Club de Barcelona, era conscient que moltes dones participaven ja de la vida política i cultural de Catalunya. Però eren burgeses. I en una conferència es va explicar: ella volia «procurar una certa cultura a les noies treballadores i a les auxiliars domèstiques. Se’m va ficar al cap fundar una mena d’Universitat Obrera Femenina. El meu projecte era reunir un cert nombre de dones intel·lectualment ben preparades, les quals, s’havien d’encarregar d’instruir, naturalment de franc, les dones de la classe treballadora que ho desitgessin».

No era feminisme, l’any 193?!

A més, es posicionà contra l’abolició de la prostitució i defensà d’una manera absolutament moderna la seva regulació i el màxim nivell de reconeixement laboral. Això tampoc? I l’any 1934!

«L’ideal és que l’home i la dona estiguin absolutament al mateix nivell social, lo qual no vol dir que tinguin els mateixos drets sinó el mateix nombre de drets». I «Procurarem fer comprendre a totes les que vulguin escoltar-nos que no val la pena de viure per a fregar plats i procrear, però que no hi ha res més bell que ocupar-se de l’educació dels fills i preocupar-se de la casa al mateix temps que de l’esperit» Per això se l’ha de titllar d’antifeminista?

Aurora va deixar el seu marit i no va tenir fills.

I: «en el terreny professional, la dona en iguals condicions tècniques que l’home, té dret a aspirar al mateix càrrec i al mateix sou que l’home».

El 1935, va fer un viatge al Marroc per estudiar les relacions entre els homes i les dones al Magrib. Visità els harems, presons de dones, un prostíbul...

I és que si això no és feminisme... què els falta a les dones com Mònica Boixader?