Rosa Maria Arquimbau i Cardil

«L’ideal seria no formar-nos en seccions femenines, sinó formar-nos en seccions mixtes amb ells. Anar amb ells. Però en aquest cas caldria que la llur consideració fos sincera i ens volguessin reconèixer intel·ligència sense massa temors […] Seccions femenines? Val més això que res, però no és aquest ben bé el nostre ideal i el que cal perquè el feminisme —l’actuació de la dona— constitueixi un èxit i un triomf com és necessari per al bé de Catalunya i de la República.»

Així escriu Rosa M Arquimbau, una dona d’origen humil, nascuda el 1909. Escriptora precoç, als catorze anys ja publicava contes en revistes de l’època.

José Antonio va crear la Falange Espanyola i, d’aquí, va sorgir la Sección Femenina, liderada per la seva germana Pilar Primo de Rivera. Per tant, homes i dones, clarament diferenciats. L'objectiu principal era el foment de l'esperit nacional i els principis falangistes de les espanyoles. Se'ls va encarregar la propaganda amb mitjans escrits com a fullets o confeccionar els brodats, els braçalets i les banderes de Falange. Els símbols i models femenins de la Secció eren Isabel I, la reina catòlica i la religiosa Santa Teresa De Jesús.

Amb tot, Rosa Maria va ser una pionera en la lluita per les llibertats de les dones i una escriptora innovadora pel seu temps. Ella s’arrenglerà al Foment de la Cultura Femenina, al Club Femení d’Esports de Barcelona i al Lyceum Club. Entitats feministes que vetllaven pel foment cultural i esportiu de les dones.

Amb tan sols dinou anys, va publicar la seva primera obra: un llibret de contes titulat La dona dels ulls que parlen.

Entre el 1924 i el 1936 col·laborà en un important nombre de publicacions ideològicament d’esquerres. Molts dels seus textos tractaven temes candents com el laïcisme, la pena de mort, les modes, la presó de dones, la política, la moralitat, l’antifeminisme, Mussolini, el teatre català, el matrimoni, el mercat de la novel·la o el dret al sufragi femení. Algunes de les seves opinions molestaven, especialment, als editors de dretes. D’altres, de vegades molt punyents, eren menyspreades per considerar-les banals i frívoles.

Políticament, el 1931, participà en la campanya de recollida de signatures femenines a favor de l'Estatut. I el 1932 va signar les Bases per a la Constitució d'un Front Únic Femení Esquerrista, esdevenint la primera presidenta del seu Comitè Executiu.

A banda de la seva activitat com a periodista, l'any 1932 començà a treballar com a secretària particular de J. Casanovas, regidor de l'Ajuntament de Barcelona i, el 20 de setembre d'aquell mateix any, entrà com a funcionària de l'Ajuntament.

Després vingueren l’exili i la falta de reconeixement per part del franquisme.

El 1973, en quedar vídua ―no tenia fills―, va haver de viure de l’ajuda econòmica de la família Rius per qui el seu marit havia treballat d’escrivent.

I és que fins el 1985 no es pogué beneficiar-se de l'amnistia als funcionaris de la República.