Amb qüestions d’ensenyament em postularia com a comunista-marxista-leninsta-lerrouxista-igualitària-paritària-competitiva... L’ensenyament ha de ser de la millor qualitat possible i per a tothom igual.
No la conec pas, la princesa del país veí. Que per mala sort també ostenta títols de terres catalanes. Amb l’amoral i estafador avi que té i l’odi que sent son pare per Catalunya, no sé per què encara no l’han desposseïda de tan immerescudes atribucions.
La xiqueta, de petita, va ser matriculada al Colegio Santa María de los Rosales. Que pel nom, ja es veu que molt laic no pot ser. L’educació religiosa ha de fer-se en família i als centres específics de cada religió.
Evidentment, el Colegio no és barat. Com que tenen dues filles, els reis paguen al voltant de catorze mil euros per curs. Que vol dir uns set-cents euros per mes per cada una.
Aquest elitista centre va ser escollit entre altres coses perquè ensenya protocol al seu alumnat. Necessari per a una princesa, potser sí... però esperem que no li hagi arrabassat hores d’aprendre a pensar amb comprensió, sense ràbia, amb un mínim de moral (si més no, més alta que avi i padrí), amb modernitat...
També els ensenyen a menjar amb una educació extrema. A casa, van ensenyar-me’n la mare i el pare... i si es tracta de pelar el raïm amb ganivet, tampoc els fa falta perquè mai no els en donen a les seves taules de compromís. I una altra exigència: baixar les escales sense fer cops amb les sabates ni soroll. Impensable en un centre públic. Però si fos necessari per aprendre a raonar correctament, se’n sortirien.
Als reis també els va encapritxar un altre detallet: unes instal·lacions esportives de luxe. Com a país, no seria millor que cap criatura tingués unes instal·lacions de luxe mentre d’altres no en tenen? No seria millor fer-ne per tothom i sense luxes?
Però tot i els diners, el Colegio no excel·leix per la seva qualitat acadèmica. A les proves de selectivitat, no destaquen en res. I una ex-alumna va explicar que el nivell de batxillerat era força baix i que els alumnes es relaxaven perquè si treien un quatre, els regalaven el cinc. Quants cincs no li hauran regalat?!
De la princesa, mai no he sentit dir que tingués notes brillants. Si fos així, ho sabríem i la premsa del cor n’aniria plena.
Bé que es pot llegir a la perruqueria que la filla de l’altra princesa, la del «pueblo», sí que ha acabat la seva carrera en un exclusiu centre anglès amb matrícules.
I ara, als seus quinze abrils, els reis no li han trobat escola prou bona, allà als voltants del seu palau. No haurien els reis d’un país donar exemple de confiança en la seva docència? Si no els convenç, que la facin millorar. Per a tots.
Es veu que hi ha molta reialesa per terres angleses, però haurien de ser més conscients del mal exemple que donen.
I és que si el socialisme espanyol és feliç mantenint una futura reina a l’estranger, no podrien, al menys, demanar-li un comportament més exemplar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada