El radicalisme islamita torna a estar instal·lat al palau presidencial de Kabul. Per tant, hi senyoreja una manera de pensar radical, inflexible i intolerant que ha caçat totes les dones registrant-los els armaris de la roba. Com si fossin rates.
No he vist cap cabra afganesa amb burca perquè no pugui saber on va i tingui dificultats per menjar. Cert és que tampoc, encara, no han armat les seves gates amb fusells.
El terror talibà s’acanissa més amb les dones que amb les bèsties. Perquè els seus dirigents tendeixen més a la bestialitat que a la humanitat. I no parlem de quatre veïnes. A l’Afganistan hi ha setze milions de dones i nenes. A totes els roben la dignitat ―que com a persones es mereixen―, els somnis i, en definitiva, la vida.
Qui voldria néixer dona si no pogués anar a l’escola, si no pogués ser atesa per un metge (com que no podran estudiar no hi haurà metgesses i... les deixaran morir?), si no pogués sortir sense el burca perquè llavors son assotades públicament, si no pogués sortir al carrer sense anar acompanyada per un home, si no pogués treballar per mantenir-se a ella o als seus fills, si a la universitat de Herat se li hagués denegat l’entrada tot i ser el 65% dels estudiants i les seves notes ser superiors a les dels homes, si els haguessin prohibit les classes mixtes, si ―després de la retirada soviètica de l’Afganistan, entre 1996 i 2001―, per tenir relacions extramatrimonials haguessin estat lapidades públicament en estadis esportius (que em fa pensar en els lleons que es menjaven els cristians molts segles abans), si les vídues que va deixar la guerra civil no haguessin trobat altra feina que la prostitució per poder donar menjar als seus fills i cada divendres les haguessin apedregades els estadis, si la majoria son casades a la força, com esclaves sexuals perquè la causa del règim talibà és produir més soldats per a la lluita, si...?
No n’hi ha prou com per tenir sed de venjança?
Millor ni néixer! Com a mare, a l’Afganistan (però també en altres països), no voldria infantar cap nena. I només amb xicots, com sobreviuria l’espècie? Potser seria una forma de revolta. Perquè d’alguna manera o altra han d’aconseguir sublevar-se i recobrar la seva dignitat.
Ningú no ha entès com els talibans han pogut arrabassar el país d’una manera tan fulgurant, després que el seu dirigent, un autèntic covard i sense voluntat de servei, fugís. I sembla que la resposta és senzilla i deixa molt malament l’espècie masculina. Com tantes altres vegades i per un motiu molt primari: els talibans han captat molts homes prometent-los que els oferirien dones com a esclaves sexuals.
I és que tots aquests milions de dones tractades pitjor que les bèsties ―perquè les que hi ha a Dubai son molt riques i tenen millor passar―, tenen tot el dret a reclamar els seus drets fonamentals com a persones dignes. Però em temo que no hi haurà ajuda política d’enlloc. Catalunya, per raons diferents, ja en té experiència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada