dissabte, 18 de setembre de 2021

Margarida Xirgu


És l’actriu catalana per excel·lència. Tot i que la repressió franquista ens la va robar i va haver d’exiliar-se.

Mai més, després de la guerra orquestrada pels feixistes, no varen poder gaudir, a Catalunya, de les seves interpretacions. Mentre que a Sud-amèrica, acumulava èxit rere èxit. I ni així em pregunto per què el feixisme, a Espanya, va avortar sistemàticament, i com si fos analfabet, la cultura? Només he tingut sempre una resposta: qui pensa, qui raona, qui sap... fa por perquè menyscaba els fonaments dels incultes, dels ignorats, dels necis. La Xirgu és morta, de fa molts anys. Però el feixisme espanyol encara segueix avortant; a les seves terres i més enllà.

La Xirgu, com l’anomenaven, amb la seva veu, la seva dicció, les seves mans... va tenir molt èxits. A Catalunya, a Espanya, a l’Uruguai, a l’Argentina, a Xile...

Als catorze anys, va debutar a Barcelona i ja no va parar de conrear èxits arreu on anava.

Als vint-i-tres anys, Àngel Guimerà va escriure perquè ella en fos la protagonista, La reina jove. Quan ja havia fet de Blanca al seu Mar i cel als divuit.

Els principals autors espanyols també varen fer-ho: Valle-Inclán, Marquina, Galdós, Unamuno... i també va representar obres clàssiques com les de Calderón de la Barca.

La Xirgu també va representar gran nombre d’obres clàssiques, entre elles una famosa Medea l’heroïna de Sòfocles, al teatre romà de Mèrida. Va ser ella la primera a actuar-hi i sense decorats.

Autors com Oscar Wilde i. Bernard Shaw també van formar part del seu repertori.

Però la Xirgu sempre ha estat i estarà associada al gran poeta i dramaturg Federico Garcia Lorca. El 1927 va estrenar la seva Mariana Pineda al teatre Goya de Barcelona, amb decorats de Salvador Dalí.

L'actriu va estrenar gairebé totes les grans obres del poeta: La zapatera prodigiosa, Yerma, Doña Rosita la soltera o El lenguaje de las flores, Bodas de sangre, i la casa de Bernarda Alba.

El 2015, Laia Marull va convertir-se en la Xirgu en una pel·lícula de Sílvia Quer per a TV3. L’obra es basava en les grans dificultats de l’actriu per estrenar Mariana Pineda a Barcelona, en plena dictadura del general Primo de Rivera. Perquè Mariana, una granadina de vint-i-sis anys, el 1830, va ser condemnada a mort per defensar la causa liberal i per haver-se trobat a casa seva una bandera amb les paraules Llibertat, Igualtat i Llei.

Va aconseguir-ho però havent de canviar de teatre i sense decorats. I gràcies a l’ajuda de Valle-Inclán i Lorca.

El 1936 va iniciar el seu quart viatge a Amèrica. Lorca havia d’acompanyar-la però al final, s’ho repensà. Van prometre’s que es retrobarien. Però això ja no va poder ser. El 1936, els capitosts a Granada del cop d’estat que portà a la Guerra Civil, van ordenar el seu afusellament. Varen dir per lliberal i homosexual.

I és que a Espanya, ni un dels seus millors representants ni la nostra internacional actriu, van tenir cap consideració. Al contrari: afusellament i exili. I així va!









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada