dissabte, 24 d’octubre de 2020

Pares borratxos


Ahir al vespre, tot veient la pel·lícula Bille, de la directora letona Inara Kolmane amb guió del seu marit Arvis Kolmanis, em va venir al cap el patiment de moltes nenes i molts nens pobres amb pares borratxos.

La pel·lícula narra la història d’una nena letona, quasi sempre descalça, que viu totes les vicissituds de la pobresa en la Letonia de finals de la dècada dels anys trenta.

La nena, Bille, té una mare malhumorada perquè mai no els arriben els diners i estan colgats de deutes a la botiga de queviures. Tanmateix, quan no està molt amoïnada, és capaç de parlar-li de somnis i d’il·lusions. Bille s’ajuda amb aquestes fantasies per passar les crueltats de la seva infantesa.

El pare és un home que treballa però que es gasta el poc que té a la taverna. Sol arribar borratxo a casa i crida i trenca coses. Però no les pega, ni a ella ni a la mare. Bille es pot considerar afortunada, amb la seva visió infantil, perquè la seva amiga veïna sí que és maltractada pel mateix prototip de pare que també arriba borratxo però pega mare i filles.

Hi ha escenes molt tristes i dures.

I la idea del pare borratxo en fa pensar en moltes d’altres històries en què la pobresa va acompanyada de pares borratxos. Sense rebuscar gaire, em va venir a la memòria la trista història de Les cendres d’Àngela, de Frank MacCourt. I aquesta és autobiogràfica. No és cap ficció.

MacCourt, tot i l’adversitat, va aconseguir ser professor i escriptor. La història de la seva vida va guanyar el Premi Pilitzer l’any 1997.

Frank també té un pare capaç d’explicar històries infantils i cantar cançons patriòtiques irlandeses, però també és alcohòlic. I rarament, porta diners a casa. Perquè acostuma a gastar-se’ls en beguda. A vegades, Frank, tot i ser tan petit es veu obligat a robar pa per poder sobreviure.

A part d’aquestes dues històries, d’històries amb pares borratxos n’hem llegit i vistes moltes. Pe què? Els homes pobres tenen necessitat de beure per poder oblidar?

Les mares viuen les mateixes desgràcies i no tenen per costum beure. Elles intenten tenir cura de la canalla que sol ser abundant com en el cas de Frank que per falta de recursos solen morir-se aviat. Intenten que puguin anar vestits i més o menys nets, que tinguin calçat... però sense els diners que es fonen amb alcohol, no poden lluitar.

Si quan només anaven els homes a les fàbriques, hi haguessin anat només elles, s’haurien evitat moltes desgràcies. Però, llavors, els homes potser tampoc no haurien tingut cura de la canalla.

De dones borratxes, també n’hi ha hagut i n’hi ha. Però el percentatge de consumir alcohol amb risc és pràcticament el doble en homes que en dones. Ara com ara, va del 6’7% al 3’5%.
I és que, sigui a Letònia, sigui a Irlanda, abans o ara, hauria calgut i cal tenir més programes d’ajuda eficients i reals per a les criatures necessitades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada