Morí el proppassat 18 de setembre a Washington DC. Havia nascut a Brooklyn el març de 1933. Tenia 87 anys i, com a jutgessa del Tribunal Suprem dels Estats Units, va deixar un gran llegat. Als anys setanta es va fer molt famosa per la seva lluita en favor de la Igualtat de Gènere.
Començà a estudiar Dret a Harvard ―on era de les poques dones que hi havia a la seva classe― i posteriorment es transferí a la Universitat de Columbia ―on es graduà empatant pel primer lloc de la seva promoció. A Columbia també hi exercí ―una de les poques dones― com a professora.
Passà una part molt significativa de la seva carrera professional, com a defensora de la Igualtat de Gènere i dels drets de les dones. Alguns dels seus èxits varen ser aconseguir que l’Institut Militar de Virgínia acceptés dones; que es revisessin les desigualtats salarials basades en el gènere; que sobre l’avortament no havia de prendre cap decisió l’Estat sinó les pròpies dones; que els homes ―en el cas de la nena de 13 anys obligada a treure’s el sostenidors i les calces per veure si hi portava droga― no poguessin fer dictàmens tendenciosos sobre dones, sense ser-ho...
Es va fer famosa per guanyar diverses causes al Tribunal Suprem dels EUA. Quan ella va arribar-hi, va ser la primera jutgessa a oficiar un matrimoni homosexual.
Va ser advocada voluntària per la Unió Americana per les Llibertats Civils. El 1980 J. Carter va nomenar-la al Tribunal d’Apel·lacions dels Estats Units ―on va treballar fins que va ser nomenada al Tribunal Suprem.
També va aconseguir molta popularitat pels seus enèrgics dissentiments liberals i per la seva negativa a retirar-se tot i patir el seu tercer càncer. Va dir públicament que treballar l’ajudava a superar la mort del seu marit amb qui havia conviscut cinquanta-sis anys. Els dos havien parlat públicament de ser un matrimoni amb ingressos compartits i criança de fills compartida.
I hi va afegir que volia emular un company seu que no s’havia retirat fins als noranta anys. N’hi van faltar tres.
El 2018 també va expressar el seu suport al moviment MeToo que encoratja les dones a explicar les seves experiències amb l’assetjament sexual.
Va col·laborar-hi explicant una anècdota personal: quan era adolescent, un professor de química havia pretès canviar-li les respostes de l'examen si no tenia relacions sexuals amb ell.
El mateix 2018 s'estrenà una pel·lícula sobre la seva lluita per la igualtat de drets, On the Basis of Sex, interpretada per l’actriu anglesa Felicity Jones.
I és que les dones hem d’estar molt agraïdes a dones com la Ruth Bader Ginsburg. Però ens cal reflexionar que, amb la seva intel·ligència i força treballadora n’hi ha hagut moltes que, justament per ser dones, no han pogut arribar on ella ha estat capaç d’aconseguir, tot i ser dona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada