diumenge, 25 d’octubre de 2020

Teresa Rovira i Sanispleda



Teresa Rovira i Sanispleda era filla de Melcior de Rovira i de Reguer i de Maria Rovira de Sanispleda. Els seus avis paterns eren Joan Rovira i Boldo i Paula Rovira i Reguer, Senyors del Castell de Sant Climenç i de Miravé. Domiciliats a Solsona, el 18 d’abril de 1642 (on venen una vinya a la partida de Ribalta).


Balaguer ―lloc de naixement de Francesc de Portolà i Lleida eren dues ciutats assetjades per les tropes de Felip V. Aquest rei havia delegat tot el seu poder en el famós Duc d’Orleans. L’horror de la guerra i la por a les represàlies personals obligà a la família Portolà a constants desplaçaments en busca de refugi. Així fou com Francesc de Portolà arribà al monestir de Sant Cugat del Vallès, lloc retirat i segur, allunyat de la guerra. Possiblement les mateixes causes portaren allà a Teresa Rovira (ja vídua del seu primer matrimoni a Solsona). Teresa era, a més a més, neboda del prior del monestir i germana del regidor de Barcelona, Domènec de Rovira i Sanispleda.


Teresa es casà —a les dependències del mateix monestir— en segones núpcies i per procura, amb Francesc de Portolà de Balaguer. Tingué vuit fills. El primer fill, Antoni, nasqué encara al monestir. La primera filla, batejada amb el nom de Francesca (després coneguda com a sor Rosa), nasqué a la seva casa de Solsona. El quart fill fou Gaspar de Portolà i de Rovira. Nasqué a Balaguer perquè les campanyes militars estaven totalment acabades, així com les depuracions i càstigs als perdedors de la guerra. La família, poc a poc, pogué anar recuperant el seu prestigi i el seu patrimoni. Que s’havia anat perdent degut a la desfeta material de les hisendes i a les multes que se’ls havien imposat.

Les malalties infantils d’aquells anys, i les grans infeccions endèmiques de les comarques catalanes, com la febre tifoide, la verola i el crup, van acarnissar-se amb la família Portolà que sofrí la pèrdua de tres fills i de la mare. En Gaspar va créixer amb l’ajut de tietes i cunyades. Més un eixam de dides, masoveres i tutors que, amb bona voluntat portaren endavant els fills, la casa i les finques.

Gaspar, com a cabaler, estava destinat a ocupar un segon lloc a la família. Vivint a la casa del pare, del germà o a allunyar-se’n per dedicar-se al servei del rei, al de l’Església o a la Universitat. Prompte va comprendre que el seu futur es lligaria a la milícia. Se sentia esperonat pel seu pare i per les relacions personals que la família mantenia a les tropes aquarterades a la ciutat. Quan l’edat l’hi va permetre, va allistar-se a l’Exèrcit i, en poques hores, formà part d’una unitat de cavalleria amb el nom de Regimiento de Villaviciosa.

Després d’una brillant carrera, Gaspar de Portolà esdevindrà el conqueridor de Califòrnia amb un exèrcit integrat per catalans. Més tard prengué possessió de Monterrey (1770) on governarà en nom del rei d’Espanya Carles III.

El 20 d’agost de 1785 tornà a Catalunya i aconseguí que se’l nomenés tinent de rei de la plaça i castells de Lleida i substitut del governador militar i polític, el mariscal Lluís de Blondel. La proximitat amb Balaguer, li permeté desplaçar-se al seu poble per visitar familiars i amics i ajudar-los econòmicament tot i que les relacions amb els hereus de la Casa Portolà no eren gaire afectuoses.

El dia 10 d’octubre l’Ajuntament comunicà al capità general de Catalunya la mort del tinent de rei, Gaspar de Portolà.

Deixà la seva fortuna per obres pies destinades a l’ajut i protecció del estaments més necessitats.

Com a conseqüència, es començà la construcció de la Casa d’Expòsits i Misericòrdia de Lleida, edifici que, molt modificat, és l’actual Diputació de Lleida.


Informació obtinguda en documents de l’Arxiu Diocesà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada