Solteres o casades?

Sembla un gran dilema i ja no és cap problema. Sí que els anys (o els segles), hi han ajudat; perquè qui recordi les tres novel·les de Jane Austen, tindrà al cap els seus incisius comentaris sobre la precària situació de les senyoretes solteres angleses dels últims anys del segle XVIII. En aquells moments, no trobar marit, era una desgràcia que les feia patir molt. Encara que un cop casades, a qualsevol preu, poguessin seguir patint tant o més.

Actualment, les senyoretes d’arreu són més lliures per decidir el seu esdevenidor. Ara vivim en la importància de desmitificar i eliminar estigmes sobre la solteria i les persones solteres.

Qui ha col·laborat de manera molt significativa per aconseguir aquesta fita ha estat l’actriu Emma Watson. En una entrevista a Vogue va explicar que als trenta anys va començar a notar molta pressió sobre la seva vida sentimental. Arreu li arribaven missatges subliminals sobre la necessitat de tenir parella, fills i una posició encarrilada. Però va explicar-li, a l’entrevistadora, que ella és molt feliç soltera i que es considera una self-partnered, és a dir: que té una relació amb ella mateixa.

El terme va fer bona fortuna i moltes més dones van parlar de la seva solteria de manera positiva.

Abans, però, de la Watson, altres dones ja ho havien fet. Gloria Steinem, una periodista i escriptora estatunidenca considerada una icona del feminisme al seu país i activista pels drets de la dona, especialment durant els anys 60 i 70, va dir: «les dones ens estem convertint en els homes amb els que voldríem casar-nos»

O Isabel I d’Anglaterra, la Reina Verge: «si segueixo la inclinació de la meva naturalesa, és aquesta: ser dona i soltera abans que reina i casada»

I Julie Delpy, una reconeguda actriu, guionista, directora i cantautora francesa i estatunidenca, va publicar: «Moltes dones tenen por d’estar solteres, comencen a fer concessions i acaben perdent la seva identitat. Jo no passaré per això»

I Shirley Maclaine: «No necessito cap home que corregeixi la meva existència»

Elles i moltes d’altres han reivindicat la felicitat de la solteria. I tant se n’ha parlat que el 2016, fins i tot va sorgir una tendència a Instagram. Moltes dones hi penjaven fotos d’elles amb un anell ―amb un brillant― i l’acompanyaven amb el hashtag #selflovepinkyring. Volien posar en evidència la solteria i l’amor com un compromís amb elles mateixes. Per estimar-se, abans que res, a elles mateixes.

Aquest anell, de formes diverses (amb cors o bé amb un «me»), se’l posaven al dit petit. I les més agosarades deien que es casaven amb elles mateixes.

I és que les dones, tant si volen ser solteres com casades, mai no han de perdre la seva identitat ni renunciar a la seva vida. Ni per un marit ni per uns fills. Encara que la majoria se sacrifiquen molt, tant per poder viure solteres, com per tenir marit i fills.