La salut, una qüestió de gènere?

Qui s’ho hauria pogut imaginar? Ser home o dona, et fa tenir una salut o una altra! No és l’únic detallet a tenir en compte, és clar. Existeixen uns factors socioeconòmiques i ambientals que et poden enterrar més aviat del compte o regalar-te una pròrroga.

A més, ens cal saber que les raons biològiques que ens fan diferents també ens poden apropar o allunyar de l’últim sospir.

Però al gènere femení, normalment, li toca perdre. Dades:

―Les dones fumen menys que els homes (un 18’5% elles, un 29’7, ells).

―Les dones consumeixen menys alcohol amb risc que els homes (un 1’5% elles, un 5’4, ells).

―Les dones fan una dieta més saludable que els homes (un 65’3% elles i un 56’6%, ells).

I tot i així, tenim més mal passar. Per què fins i tot la salut ha de ser injusta amb les dones?

Les dones vivim uns 5’3 anys més que els homes. Però els arrosseguem amb menys salut. Patim una prevalença més alta en problemes crònics i discapacitants.

Per això, Salut impulsa la perspectiva de gènere en polítiques de salut. Les polítiques públiques han de cercar estratègies per garantir la igualtat d’oportunitats en matèria de salut. I això implica fer algunes intervencions diferenciades per a homes i per a dones.

Posem, per exemple, la malaltia ginecològica més freqüent: l’endometriosi. És una malaltia crònica en la qual el teixit que recobreix l’úter, creix i s’implanta fora de la cavitat original. Acostuma a afectar el peritoneu pelvià, els ovaris, les trompes de Fal·lopi, l’intestí, la bufeta i el recte. S’estima que l’endometriosi afecta, en més o menys grau, una de cada deu dones en edat fèrtil.

Tot i això, més sovint del compte, se’n retarda el diagnòstic perquè s’associa a dolors menstruals. I les dones, anar aguantant. Cada més! Escolto als metges: ―no pateixis, no és res, els passa a moltes dones, acabada la regla ja no et farà mal. I cap a casa, a aguantar dolor i preocupació. A vegades, angoixa. Què m’està passant?

A veure, quantes vegades no hem escoltat l’acudit dels homes que amb una picada de mosquit es troben com si tinguessin el xarampió més virulent? I, si els homes haguessin de parir només hi hauria un fill per parella?

Les dones, acostumades als dolors menstruals ( i a d’altres que ara no especificaré) som sofertes. Tenim l’hàbit d’aguantar. I també estem engreixades, que vol dir que amb la jubilació, els nostres motors no es rovellen perquè segueixen actius. I això vol dir que pot durar uns cinc anys més.

Però el nostre passar és més dolorós. I aquest dolor sumat a tantes i tantes altres desavantatges, és molt injust.

I és que cal lluitar perquè Salut impulsi una perspectiva de gènere, en sanació, que faci el malviure de les dones una mica menys dolorós.