El primer prostíbul de nines inflables

L’acaben obrir a Madrid. La notícia té aquest titular i jo m’alegro de que tal disbarat no l’hagin obert a Barcelona. Però a Madrid són així, ells sempre han de ser el primers en tot, encara que siguin rucades! Tanmateix, segueixo llegint i al final de tot, com qui no vol la cosa... a Barcelona també se n’havia obert un però ja va tancar... En què quedem: el primer o el segon? Sembla que el de Barcelona va ser el primer d’Europa. Al Japó i a la Xina, aquests joguets sexuals són molt freqüents.

La notícia tampoc explica que un català, en Sergi Santos, de 38 anys i especialista en nanotecnologia acaba de crear la primera nina sexual amb intel·ligència artificial. La coneguda Samantha. Que no sé perquè no li va posar Montserrat, sent català!

Però l’article no va de ciència sinó de feminisme. I tornant al primer prostíbul de Madrid (perquè el de Barcelona ja ha tancat i me n’alegro molt més), les informacions em deixen garratibada, esmaperduda i corpresa: les tarifes oscil·len entre 40€ i 200€ segons l’estona que un necessiti per assadollar-se i pels capricis que requereixi. Si un necessita 120 minuts pot pagar ―sense cap més requisit― 80€.

Si tinguéssiu davant la foto d’una de les nines, us quedaríeu tan esgarrifats com jo: un sol pit, dels dos que llueixen, és quasi més gros que el cap! I per fer-ho més... com ho diria? Atractiu? (No és l’adjectiu però tinc por de molestar), les nines tenen cares de nenes. I tenen per aixovar el que en diríem amb eufemisme: el de treballadores sexuals.

Daniel Garcia, el cofundador de la Luxury Agency Dolls diu que són uns joguets sexuals més. I que poden servir tant per a dones com per a homes. Ja m’agradaria a mi saber-ne els percentatges reals de les dones que juguen amb aquestes nines...

Si així fos, per què una dona no ha endegat una Agency Boy i no s’està forrant? Es veu que a les nines hi acudeixen unes tres visites per dia. I si el client/a vol comprar la nina, després de jugar, només li costa 2000€.

L’agència ofereix més possibilitats: et vesteixen la nina amb la roba que vols, te la posen en la posició contractada i t'adeqüen l’espai per a les fantasies somniades.

Segons Sergi Aparicio, el responsable de l’Agència, es veu que tenen la sala catalogada com a sala d’exhibicions. Com hi ha món! En sales d’aquestes, jo hi he anat a xutar-me de cultura! O era exposicions?

Sembla que després de cada exhibició, les netegen a consciència. Però tot i així, els responsables aconsellen utilitzar preservatius per prevenir terribles infeccions.

I és que si aquestes nines fossin capaces d’acabar amb la prostitució de dones i nenes, podrien tenir una justificació. Però molt em temo que no són sinó una altra objectivació i menyspreu del cos femení.