dilluns, 7 de gener del 2019

Hi ha tramuntana masclista, al Bages?



A Catalunya, pioners en el que calgui i on calgui, estem a punt de solucionar el problema de la gent gran. Senzill: només cal repartir la riquesa. Però, no s’hauria de fer sense faltar a la dignitat de ningú?
Un senyor grandet del Bages (del que no es concreta la ubicació, com si es tractés d’un buscador de pisos de l’Idealista per evitar fer el xafarder), amb els seus vuitanta-dos anys repicats, encara té ànsia per buscar bones vistes femenines. I amb aquest estímul ha publicat un sorprenent anunci a la pàgina de classificats de Regió 7.
Vol companyia de la bona, el senyor. Però és més masclista, calibrat en espai, que la Seu de Manresa. Per això fa saber a tots els lectors del diari més llegit del Bages, que està interessat en trobar una dona de menys de trenta-set anys, que no sigui fumadora, que tingui bona presència (tot i que com a mínim deu estar operat de cataractes i potser porta unes ulleres d’aquelles grogues de la degeneració macular), que sigui sensible (suposo per preveure com vol ser amoixat, com si es tractés d’un encantador gatet), i amant de la natura (m’imagino que es refereix a la dels arbres i no a la dels accidents geogràfics del seu cos). Té exigències, el senyor!
I no es moca amb mitja màniga!
A part de masclista, el vellet és força maleducat i... una mica degenerat? Tant li fa que la gent pensi que es passa les bones qualitats morals pel forro!
Cal acabar l’anunci. L’home és exigent, però se li ha de reconéixer una extrema generositat: a canvi de totes aquestes bondats femenines, a la seva mort (propera per si té algun ensurt físic o llunyana si les moixaines no passen dels massatges per a l’artrosi), li llega tota la seva herència: pocs diners però una propietat valorada en uns 400.000 euros.
L’anunci, pràcticament viral, ha tingut moltes respostes i l’home ja ha fet la seva tria: es tracta d’una joveneta cubana de trenta-vuit anys, que no fuma, que és divorciada, que té dos fills (que hauran d’imaginar-se el vellet com l’avi que deuen tenir a Cuba) i que sap, suposo, com a mínim, fer bons massatges.
Incògnita: aquesta bona senyora se sentirà bona professional? O se li entortolligaran els budells cada vegada que sigui conscient de la baixesa moral del tracte?
El que dic: problema resolt. No cal construir més residències de quarta o cinquena edat.
Però no em malinterpreteu les ironies. Estic convençuda que el pobre senyor no té ningú que el pugui cuidar i si té fills, aquests no estan ni interessats en conservar la llar familiar on van créixer i on van aprendre a estimar els progenitors.
I és que la dignitat professional és fonamental per a que les transaccions laborals reïxin.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada