divendres, 11 de gener de 2019

La vescomtessa dissortada (1)


A començaments de la primavera de 1298, Joan Alfons I d’Haro, galopa amb prestesa, punyint el ventre del seu cavall, amb les petites punxes dels seus esperons. L’agullona el neguit familiar que vol resoldre tan bon punt arribi al castell de Clavijo.
El cavall de Joan Alfons lluita galop a galop, contra un sol d’hora baixa que s’esmuny horitzó enllà, línia a línia, en la volta celestial. Aquest matí, Joan Alfons s’ha llevat d’hora. Primer ha engegat al camí, les mules amb els seus atuells i el bagatge de la comitiva, dos escuders i un parell de cavallers de la seva confiança.
Ha sortit de la ciutat pel pont dels set arcs, construït al segle XII. S’ha endinsat pel nucli antic de la ciutat de Nájera, i per la plaça de l’Estrella, s’ha dirigit cap a Santa Maria la Reial.
Allí, a la capella de la Vera Cruz hi ha el més important panteó familiar dels Haro. Hi estan enterrats la seva tieta àvia, Mencía López de Haro, reina de Portugal; el seu germà, Lope Díaz, bisbe de Segovia; els seus besavis, en sengles estàtues jacents; el seu pare Alfonso López d’Haro... Per tots ells vol resar una oració ràpida. Però al seu cosí, Lope Díaz III d’Haro vol encomanar-lo especialment a Déu. Qui sap, si per la seva turbulenta vida, la seva ànima encara vaga erràtica? Joan Alfons s’agenolla davant del seu sepulcre amb la intenció de resar i intercedir per ell; tot i la bona voluntat, la història de la seva desgràcia se li embolica amb les pregàries.
El cosí de Joan Alfons havia estat molt ambiciós i havia aconseguit casar-se amb Joana de Molina, germana de Maria de Molina, esposa del rei Sanç IV de Castella. Els cunyats s’avenien, però un assumpte de faldilles va fer que les relacions es malmetessin. El cosí, amb ganes de tornar-se a guanyar el favor reial, va proposar al rei, desafortunadament, un nou casament, ja que el seu matrimoni amb Maria de Molina, no havia estat acceptat pel papa Gregori X, per no respectar el quart grau de consanguinitat que l’església permetia entre famílies. El rei va enfadar-se tant que va ordenar immediatament que assaltessin, saquegessin i destruïssin el castell d’Haro que pertanyia a la família des de l’any 1093. Empipat, el cosí va retirar-se del costat del rei.
Aquest, quan va adonar-se que no podia tenir un bàndol tan important en contra, va reunir Corts a Valladolid amb la intenció de reconciliar-se. Però el cosí de Joan Alfons no va acceptar les seves condicions. Enfadat, el rei, el va convidar a un àpat extraordinari i el va amenaçar expressament. El cosí, ja una mica begut —i superbiós com sempre—, va arremetre contra el rei amb un ganivet. I a un gest del monarca, un cavaller que ja estava al cas, li va tallar en rodó, amb una brutal espasada, la mà dreta on hi duia el ganivet. Després, amb dos cops de maça al cap, va acabar amb la seva vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada