Alcaldesses contra la prostitució

Dels 947 municipis que té Catalunya, només 172 tenen alcaldessa. És a dir, un ridícul 18% segons les últimes dades, provisionals, de la Conselleria de Governació. Només un 3% més que en les anteriors legislatures.

Com pot ser possible si a la meva mare, des de petita, li he sentit dir: «Quantes cases hi ha bones? Tantes com dones!» No són les alcaldies, com cases? Bé, cal dir que hi ha també grans alcaldes. I que potser alguna alcaldessa no ha resultat tan bona com s’esperava...

El cas és que d’aquestes 172 només 27 han demanat una llei per acabar amb la prostitució! A veure, no hauria de ser una reclamació exigida tant per homes com per dones? Qui té interès en perpetuar la prostitució? Per què? Per diners, per plaers? Només pot tenir aquesta resposta. O m’oblido d’alguna altra possibilitat? Ah! Potser a algú també li està bé veure com sofreixen, com són denigrades i humiliades les dones?

Ara, la Xarxa de Municipis Lliures de Tràfic de Dones proposa seguir el model suec, que persegueix clients i proxenetes. Ja seria hora!

No fa gaires dies, va estrenar-se un documental, «El Proxeneta» protagonitzat per un proxeneta condemnat que denuncia com es mouen els fils d'aquest món. L'acte de l'estrena també va servir per donar a conèixer el manifest «La Pau de les Dones», impulsat per la Plataforma Catalana pel Dret a No Ser Prostituïdes. La directora del documental, Mabel Lozano, ens presenta la història d’un proxeneta que va exercir durant més de 20 anys en una desena d’importants bordells de l’estat ( i que encara estan oberts). Ell sol va explotar més de 1.700 dones. I a la península més de vuit milions d’individus han pagat per tenir sexe. Quants milions d’indignitat moral!

El proxeneta també diu: «Entre llops ens coneixem. No és que sigui corrupte l'alcalde o «putero», que n'hi ha, i miren cap una altra banda. Ajuntaments, banquers, notaris, aquesta gent amb les molles que els donàvem es conformaven per a que tot això funcionés».

No us sentiu malament de pensar que esteu envoltats i envoltades de consumidors de sexe pagat?

Estem en una societat on s’ha normalitzat que els nois, quan surten de festa ― perquè primer han accedit a la sexualitat a través de la prostitució― acabin en un prostíbul.

La normalització de la prostitució ens interpel·la a tots: homes i dones. Haurien de ser els 974 alcaldes catalans qui reclamessin la seva penalització. Tots els que no ho han signat, ¿no poden tenir filles, a les quals, els seus companys, pel simple fet de ser dones, són capaços de pensar que les poden comprar?

I és que la prostitució és una malura social que urgeix eradicar. Cal que s’hi impliquin molts més que vint-i-set alcaldesses!