Calladeta estàs més maca

Aquest és el títol d’un article de Catorze, cultura viva que ens explica algunes conclusions del llibre d’Iria Marañón, Educar en el feminismo. Són catorze propostes que no m’acaben de fer el pes.

La primera, ja em fastigueja perquè en coixejo. Els pares autoritaris i exigents, com la majoria de la generació del meus, van educar nenes amb baixa autoestima, submises, dependents, amb poca iniciativa, que els costa expressar els seus sentiments i amb tolerància d’agressivitat i violència... Iaaaiiiiii! Per sort, no les acumulo totes! Però malaurada la pobrica que s’hi reconegui!

Més: quan una nena expressa un defecte, li hem de convertir en alguna cosa positiva. La màgia canvia o deforma la realitat? No és millor acceptar-la tal com és?

«Una nena pot aconseguir tot el que es proposi». A mi, m’hauria encantat saber cantar com la Caballé o si més no, a la coral del meu...

«Han de poder dir no a qui vulguin i quan vulguin». No ho especifica però l’expressió mossegar-se la llengua té un sentit i pot ser útil. A la feina, tot i que sovint en voldries dir molts, te’ls has d’empassar gola avall. Tanmateix, suposo que vol referir-se només als homes.

També han d’aprendre a ser assertives. Gran lliçó. Imprescindible. Però no és fàcil i qui vulgui ensenyar-la, n’ha de ser mestre.

«Si el seu interlocutor no l’escolta, que cridi». No és més pràctic no perdre el temps amb qui no té interès en el què

pensem? Però sempre hem de vetllar per la nostra dignitat. Sigui cridant o en veu correcta.

Sí que estic d’acord amb ella quan diu que és molt sospitós que hi hagi més hostesses que pilots d’aviació. Però també posa l’exemple de les infermeres i metges quan, ara, hi tantes metgesses com metges.

Hem d’ensenyar-los a ser autònomes. Només faltaria! Nenes i nens. Com amb tots els valors.

«No dependre de ningú per res». Cal ser tan dràstic? No és bo saber acceptar ajuda quan cal? I treballar en equip, ara per ara, és imprescindible a totes les feines.

També els hem d’ensenyar a prendre decisions cada dia. Però hi falta la segona part: que siguin raonables. Perquè si no pot passar-los com al fill d’uns amics que va voler anar a l’escola, en rigorós hivern, vestit de ple estiu. I clar, després, una setmana a casa amb febre.

I finalment, l’estrella: la maternitat no és un deure, és una opció. Però jo crec que ja hi ha moltes dones que ho tenen clar. Les inseminacions de mares solteres van cada dia en augment.

I és que educar nenes i nens si no és una de les tasques més difícils, poc li falta. I molt sovint, l’amor no és suficient. A cada poblet de Catalunya hi hauria d’haver una escola per a pares, amb especialistes reconeguts, per al menys, poder preguntar dubtes.

.