dimecres, 21 de març de 2018

Història d’un 8M històric


Història d'un 8M històric
El proppassat dijous, Dia Internacional de la Dona, va ser arreu una manifestació espectacular de la força i la voluntat de les dones. No pas de totes, és clar, n’hi ha massa encara que ni són compassives ni saben què significa la paraula sororitat.
Per posar alguns exemples: una periodista va anar a una seu del PP... i en el moment de marxar, just davant de l’ascensor, amb tota la intenció, els va preguntar què en pensaven de la vaga. Ni se la van mirar, van entrar a l’ascensor sense dir ni una paraula. A més d’insolidàries, maleducades en extrem!
Un altre: la vicesecretària sectorial del PP de Cadis, Laura Seco, va voler desprestigiar totes les dones, així, a quilos, a l’engròs, que volien participar en la vaga del 8M i, en preguntar-li si faria vaga, va respondre amb una pregunta: si elles paren, qui tindrà cura dels petits i de la gent gran? Em pregunto: quina mena de marit deu tenir? En quin ambient es mou? Però encara ho va haver de rematar: «és una vaga per a les elits feministes i no per a les dones reals que tenen obligacions» Així, ella, que deu ser elit, no té obligacions? On li van ensenyar a viure sense raonar? I sense saber què significa la paraula comprensió, o solidaritat o... se’n podrien posar tantes, d’os!
Em pregunto: per què una vaga de dones provoca tanta polèmica? Per què hi ha tanta gent que hi té a dir sense entendre res? I s’ha de reconèixer que molts homes hi han participat i que volen, lògicament, millors condicions per a les seves dones, filles, mares, amigues, companyes... perquè a part de ser homes, també saben pensar, estimar, comprendre...
Tanmateix, molts homes guanyen encara moltes dones. Com a la insofrible Inés Arrimadas. Ara ja sé que hi ha moltes dones que, quan no poden evitar veure-la per la tele, al menys, tanquen el so mentre ella diu bestieses. Doncs el 8M ha estat per a ella, una altra ocasió de quedar molt malament. En un programa de La Sexta que es diu El objetivo, quan li van preguntar què en pensava de la vaga, va aprofitar, com sempre, per vomitar postulats del seu programa de campanya. Però com que tampoc es pot dir que tingui un programa que no sigui atacar catalans (volent ser la seva presidenta, que ja té dallonsis...), va dir que no hi podia participar per ideologia (quina?), i que el seu partit ja impulsava mesures com permisos de paternitat... Sortosament, la senyora Manuela Carmena, tot mirant-se-la clarament, va saltar-li a la jugular: cadascú ve aquí amb el seu llibre i cadascú diu el meu partit ha fet això i això altre... Jo no tinc cap partit al darrera. El feminisme ha de ser transversal.
El que li falta al feminisme són més dones com Manuela Carmena i el que li sobra és la munió de dones que encara queden com Laura Seco i Inés Arrimadas.
I és que el feminisme encara necessita molta lluita. Moltes més dones i més homes. Encara no és prou mainstream.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada