Història
d'un 8M històric
El proppassat dijous, Dia
Internacional de la Dona, va ser arreu una manifestació espectacular
de la força i la voluntat de les dones. No pas de totes, és clar,
n’hi ha massa encara que ni són compassives ni saben què
significa la paraula sororitat.
Per posar alguns exemples:
una periodista va anar a una seu del PP... i en el moment de marxar,
just davant de l’ascensor, amb tota la intenció, els va preguntar
què en pensaven de la vaga. Ni se la van mirar, van entrar a
l’ascensor sense dir ni una paraula. A més d’insolidàries,
maleducades en extrem!
Un altre: la vicesecretària
sectorial del PP de Cadis, Laura Seco, va voler desprestigiar totes
les dones, així, a quilos, a l’engròs, que volien participar en
la vaga del 8M i, en preguntar-li si faria vaga, va respondre amb una
pregunta: si elles paren, qui tindrà cura dels petits i de la gent
gran? Em pregunto: quina mena de marit deu tenir? En quin ambient es
mou? Però encara ho va haver de rematar: «és una vaga per a les
elits feministes i no per a les dones reals que tenen obligacions»
Així, ella, que deu ser elit, no té obligacions? On li van ensenyar
a viure sense raonar? I sense saber què significa la paraula
comprensió, o solidaritat o... se’n podrien posar tantes, d’os!
Em pregunto: per què una
vaga de dones provoca tanta polèmica? Per què hi ha tanta gent que
hi té a dir sense entendre res? I s’ha de reconèixer que molts
homes hi han participat i que volen, lògicament, millors condicions
per a les seves dones, filles, mares, amigues, companyes... perquè a
part de ser homes, també saben pensar, estimar, comprendre...
Tanmateix, molts homes
guanyen encara moltes dones. Com a la insofrible Inés Arrimadas. Ara
ja sé que hi ha moltes dones que, quan no poden evitar veure-la per
la tele, al menys, tanquen el so mentre ella diu bestieses. Doncs el
8M ha estat per a ella, una altra ocasió de quedar molt malament. En
un programa de La Sexta que es diu El objetivo, quan li van preguntar
què en pensava de la vaga, va aprofitar, com sempre, per vomitar
postulats del seu programa de campanya. Però com que tampoc es pot
dir que tingui un programa que no sigui atacar catalans (volent ser
la seva presidenta, que ja té dallonsis...), va dir que no hi podia
participar per ideologia (quina?), i que el seu partit ja impulsava
mesures com permisos de paternitat... Sortosament, la senyora Manuela
Carmena, tot mirant-se-la clarament, va saltar-li a la jugular:
cadascú ve aquí amb el seu llibre i cadascú diu el meu partit ha
fet això i això altre... Jo no tinc cap partit al darrera. El
feminisme ha de ser transversal.
El
que li falta al feminisme són més dones com Manuela Carmena i el
que li sobra és la munió de dones que encara queden com Laura Seco
i Inés Arrimadas.
I
és que el feminisme encara necessita molta lluita. Moltes més dones
i més homes. Encara no és prou mainstream.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada