I jo que voldria, per ser
dones, defensar-les. Però, impossible! No sé què poden tenir al
cap, a part de voler, amb ganes, semblar pijes. Potser han comprat
massa serradures. Ah! També cal dir que volen prosperar gràcies a
la política però l’espifien dia sí, dia també.
Comencem per Melisa
Rodríguez, cap de llista de C’s per Santa Cruz de Tenerife. En una
entrevista van preguntar-li sobre el seu feminisme i va respondre que
els gossos han de tenir els mateixos drets que les dones i els homes.
I per això va presentar un projecte de llei perquè «els gossos
siguin persones». Quina agudesa
intel·lectual! Doncs mira, que també aprenguin a fer llits i
dinars. Quan els gossos sàpiguen netejar els plats de sopar, et ben
asseguro, Melisa, que a part d’estimar-me’ls, com a essers viu
—com
tu dius—,
també lluitaré perquè
l’administració els pagui
la seguretat social.
Es
veu que la tal Melisa —que
es considera una «bellesa agradable»—,
només ha tingut problemes de masclisme quan ha hagut de barallar-se
amb gent d’altres partits. Suposo que amb aquesta resposta està
atacant el seu rival, el PP. Perquè als altres partits, els
masclistes no creixen com les males herbes. Però una coseta sí que
m’ha estranyat de la seva ressenya a Lepa
Punca (la seva marca de joieria):
«durante
la realización de sus estudios tiene la oportunidad de realizar
infinidad de viajes alrededor del mundo, que son los que han servido
en gran medida de fuente de inspiración».
Mira per
on, que jo, i
moltes com jo, no vàrem pas tenir aquesta oportunitat. I no em
consta que la UPC pagui viatges als seus estudiants. Als que
estudien, vull dir. No als que viatgen arreu. Potser per culpa de les
campanes, no acaba
d’entendre la
diferència entre persones i animals. Si us plau, que segueixi
viatjant si el pare o qui sigui pot seguir pagant-li.
Però
tampoc no
ens podem
oblidar de la irascible i frenètica Inés. L’Arrimadas, vull dir.
Que ve, d’arrambar-se al poder. Aquesta no pot assistir a la
manifestació feminista del 8 de març perquè, tot i que no s’ha
llegit el manifest, ja sap que hi ha reivindicacions —capitalistes,
va passar-li pel cap de dir—,
que no comparteix.
Sempre
se li escapen detallets,
a l’Arrimadas. Com quan va dir que a França havien posat a la
presó (això per no saber mostrar compassió pels seus companys de
política empresonats per les seves idees), un home que havia calat
foc a un cotxe. Sort que el Basté va
recordar-li que hi havia el policia, a dins del cotxe.
De
veritat, ja sé que tenen estudis, però no ho demostren gaire. I ja
sé que són dones, però o se senten superiors o no saben què és
la sororitat femenina.
I
és que: «si al hablar no has de
agradar (ofendre, insultar o
menystenir), será mejor callar».
Si més no, no dedicar-se a la política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada