Paraules des de Solsona

Rajoy, Islàndia i Alemanya

L’any passat, Frida Ros Valdimarsdottir, presidenta de la Associació Islandesa de Drets de la Dona va organitzar una manifestació de dones per exigir que, per la mateixa feina, ambdós sexes poguessin cobrar el mateix. Ara, Islàndia s’ha convertit en el primer país a introduir lleis que obliguin les empreses a demostrar que estan pagant igual als homes i les dones. Els polítics islandesos consideren que si no es fa de manera coercitiva, el desequilibri no es tancarà mai. Thorsteinn Viglundsson, ministre d’Afers Socials i Igualtat diu que «la història demostra que, si vols progrés, l’has de forçar».

Segons l’Organització Internacional del Treball, el desequilibri salarial per sexe no es tancarà en 70 anys si no es fan més esforços. Islàndia vol que aquesta distància desaparegui en cinc anys. Per aquest motiu, les empreses es veuran sotmeses a auditories externes per provar que no discriminen per sexe. Si la diferència és superior al 5% seran sancionades.

Enguany, a Alemanya, les dones ja poden assabentar-se del que cobren els seus companys i exigir cobrar igual que ells per la mateixa feina.

La socialdemòcrata Katarina Barley, ministra de la Dona en funcions, ha tirat endavant una nova llei que permet a les empleades d'empreses amb més de 200 treballadors conèixer el sou mitjà dels seus companys homes —que ocupin un lloc similar— i, si estan segures que estan cobrant menys que un home, podran reclamar jurídicament el seu dret a rebre una mateixa remuneració per un mateix treball.

Fa tot just un mes, M. Rajoy, president d’Espanya i altres serrells... en una entrevista a Onda Cero, el periodista Carlos Alsina li va preguntar per les diferències salarials entre homes i dones (on segons l’Eurostat, a Espanya pot arribar a ser d’un 85% en les feines menys qualificades). Amb la seva típica lucidesa i manca de compromís va respondre: «No ens fiquem ara en això». I encara va reblar: «Els governants hem de ser molt prudents a l'hora de saber quines són les nostres competències i quines no, i per descomptat, no n'hi ha cap que sigui igualar els salaris. Que el Govern comenci a fixar els salaris de les empreses... No em veuria jo dient el que han de cobrar vostès, per exemple, francament»

Quanta, quanta, quanta infinita incompetència. I quan masclisme. Per cert, a Catalunya, la diferència salarial està al voltant del 20% fins al 24%.

I és que és una injustícia flagrant que, per la mateixa feina, els uns puguin cobrar més que les altres. I un delicte d’irresponsabilitat laboral que un president d’un país no vulgui parlar d’un problema que afecta a la meitat de la població. I també és delicte d’incapacitat professional no saber quines funcions pot o té l’obligació d’exercir.