Quina
i quanta crueltat! Sembla que el nostre món, tan desenvolupat, tan
intel·ligent, tan aparentment democràtic, no hauria de tolerar
barbaritats tan inhumanes. Però les acceptem i podem seguir vivint
com si això, o les morts dels refugiats o els perversos abusos de
poder o... no tinguessin res a veure amb les nostres vides. Cal
prendre’n consciència. I enfrontar-s’hi.
Segons
un informe de del Banc Mundial i Save the Children, 30.000 noies es
veuen obligades a casar-se cada dia. Això vol dir, com explicita
l’informe —per fer més
patent la gravetat de la situació—,
que cada minut, vint noies estan casant-se sense el seu consentiment.
I aquesta és la situació d’una noia cada tres segons.
Mentre
jo escriuré aquest article, un munt de noies estaran fent veure que
accepten un marit que, probablement els fa més que angúnia.
A
questa xifra cal afegir-hi que, segons UNICEF, més de 70.000 dones
d’arreu del món, van ser casades de nenes. Quina brutalitat! Com
hi pot haver pares i mares capaces d’infligir aquesta monstruositat
a les seves nenes? Per gana? Ni així! Però també cal compadir-los.
Vull imaginar que també passen pena. Però la situació, per més
tràgica que sigui, no els allibera de la culpa.
Ni
a ells ni a les autoritats pertinents. Aquestes no tenen cap perdó
si permeten que dins la seva jurisdicció es cometin delictes tan
greus com aquests.
Aquestes
nenes queden privades de la seva infantesa, se’ls denega el dret a
l’educació, es veuen exposades a embarassos molt prematurs i es
veuen privades de llibertat per controlar i decidir sobre les seves
vides.
Indignat,
el youtuber Caby Persin va decidir fer un experiment a la Times
Square de Nova York. Un home de seixanta-cinc anys, vestit hide
cerimònia, portava del bracet una núvia de dotze anys. Ell volia
fer-los les fotos del casament. La gent no sabia que era una
representació i els hi ballava pel cap la qüestió de les nenes
obligades a casar-se. Primer, van començar mirant; però poc a poc,
van anar increpant durament el vell. L’insultaven. El titllaven de
malalt pervers. I ell, només repetia que tenia el permís dels
pares. Fins i tot, hi va haver jovent que li prenia la nena dels
braços.
A
Nova York, la gent enfrontada de manera visual, a una crueltat que
saben que existeix però els sembla que no tenen a tocar, es va
resistir a acceptar aquesta barbaritat.
Però
l’experiència tampoc ha servit per reduir el nombre de nenes
casades en contra de la seva voluntat.
Per
això, cal difondre i conscienciar molta més gent per poder aspirar
a una eradicació
Algú
sap si hi ha dones de més de seixanta anys que pretenguin casar-se
amb noiets, posem fins i tot una mica més grans?
I
és que si la falta d’humanitat no és delicte, hauria de ser-ho.
Cal compadir-nos de les nenes obligades a casar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada