Las flequis i l’homo vulgaris

Què preferiríeu: portar serrell (llarg, curt, tort, mal tallat, afavoridor, jovenívol...) o ser vulgar? Jo ho tinc claríssim: serrell moníssim! Perquè ni que fos molt lleig, que no és el cas, encara preferiria tenir-lo ben lleig a ser vulgar, tan horrorosament vulgar com el columnista de l’ABC, Antònio Burgos. Tan vulgar, tan vulgar, i inculte, i masclista... que fins i tot, a la seva ciutat natal, Cadis, han demanat que se li retiri el títol de Fill Honorífic. S’ho mereix per menyspreable. Quines males ganes d’anar quedant malament, sense necessitat, només per ràbia irrefrenable!

  Aquest individu va encendre les xarxes, expressament, amb un article titulat “Las Flequis”. Nom amb el que va batejar de manera insultant les dones de la CUP i les de Bildu. I es preguntava: per què les “tiorres” separatistes han de ser tan lletges?

Ha de tenir tanta ràbia contra elles i el que representen que va preferir donar-se a conèixer  en tota la seva indignitat i vulgaritat, a contenir els seus més baixos impulsos.

  Al diccionari català, un vulgarisme és una expressió inapropiada i incorrecta que apareix més freqüentment en la parla de persones sense cultura. Que encara té més delicte perquè, se suposa, que sent columnista de l’ABC...

  Però si ens passem al diccionari castellà, el que el regeix a ell, vulgarisme és una expressió indecent, grollera i ofensiva. Jo diria que encara hi surt més malparat.

  Tanmateix, necessita seguir insultant: per què ha de demanar la separació de Catalunya un “tio” tan lleig com en Junqueras? No és possible que no sàpiga que físic i vàlua intel·lectual o afectiva no tenen res a veure. I mireu la seva foto! L’acomiadaran del seu diari per la falta de cabell que llueix al seu cap i per les infinites arrugues que té al voltant dels ulls? Ho haurien de fer pel seu menyscabat intel·lecte!

  I remata l’article dient que aquestes dones, no és que vulguin separar-se d’Espanya, és que volen que les expulsem per horroroses i antiestètiques. Fixeu-vos en la prepotència i envaniment que el corquen; tanta i tant com per girar la truita

Un comentarista que el coneix, a part de titllar-lo de reaccionari, monàrquic i poc respectable entre els de la seva professió, també va publicar que havia afirmat que aquesta mena de dones no es renten. Molt mesquí, roí, ple de ràbia atàvica vers tot allò que no pot encalçar. No crec que mai s’hagi apropat a cap d’aquestes dones, no fos cas que algú de la seva mateixa cultura se’n rigués taxant-lo d’amic cupaire. Quina deshonra li  seria!  

Quan el que s’esgrimeix contra el contrari es queda en la superficialitat, és molt mal senyal.

  I és que al final, cal concloure que, si hi ha gent que pot fruir llegint vulgarismes i barbaritats, és perquè hi ha diaris que se’ls permeten. Però el raonament és al revés: com més vulgarismes i barbaritats publiquen alguns diaris, més vulgars i bàrbars es tornen els seus lectors. I com més se’ls en dóna, més àvids es tornen.