Perfum de la talla 36 i alçada d’1,63 cm.

Malauradament, les lleis no tenen validesa per a tothom ni arreu. Els supermercats Alcampo de Castelló en són una bona mostra. Un seu anunci per a una oferta laboral per vendre perfums s’expressa en aquests termes:

Promotoras Campaña Navidad Alcampo Castellón. Imprescindible vivir cerca y tener más de 26 años y menos de 42; experiencia en campañas de promoción y venta. Altura a partir de 1,63 y talla entre 36 y 40.

Totalment discriminatori! Si haguessin suggerit tenir nassos tipus Pinotxo o haguessin demanat currículum de bona pituïtària, encara ho entendria. Però alçada i talla tipus Barby va en contra de l’Estatut dels Treballadors i de la Llei d’Igualtat.

  A algú li faria gràcia que per vendre paelleres grans per a grups demanessin homes de la talla 52? Segur que no! A més, no en vendrien ni una. Tothom assimilaria menjar paella amb estar gras i no la comprarien. Calla! Estic pensant que la millor manera de rebaixar el consum de begudes dolces, sense apujar impostos, seria posar venedores i venedors obesos, segur que al menys, la meitat de població s’ho repensaria... Però, òbviament també seria discriminatori.

  L’encarregada o encarregat de publicitat a l’Alcampo de Castelló no fila prim perquè parteix d’un pressupòsit fals: creu que els homes que han de comprar aquests perfums tenen una doble visió: la venedora i la parella estimada que se’ls barregen al subconscient. Perquè aquesta talla i alçada requerides no són sinó per agradar aquests homes, (i això és filar gruixut).

Alcampo deu fer el següent raonament: quan la tipus Barby, per ser-ho, aconsegueix endossar-los un perfum —que potser a la seva estimada no li semblarà autèntic perquè les essències bàsiques no han estat barrejades amb tot l’amor que caldria—, ells s’imaginen olorant la Barby i no la muller que els espera  a casa.

En canvi,  jo estic totalment convençuda que els homes tenen una alçada intel·lectual prou elevada com per no caure en aquests paranys. Tanmateix, l’anunci no demanava homes per vendre els perfums de les dones. I potser alguna emprenedora podria arriscar-se a fer la prova i posar perfumeries, per vendre perfums d’home i de dona, posant com a venedors, clons tipus George Clooney.

Amb aquesta visió tan borrosa dels supermercats Alcampo, m’estranya que no hi hagi una clàusula secreta als contractes (però posats a fer, vés a saber!). Per sota mà,  i sense gaires escrúpols, es demanaria a les perfumistes si volen guanyar més diners. I com que aquesta és una debilitat molt humana, ( i especialment de qualsevol mare que tingui fills), se’ls diria que si, quan els homes volguessin olorar els perfums, elles els deixessin arrambar al seu cos Barby, cobrarien un plus. Tanmateix es fa difícil de creure perquè si els supermercats Alcampo haguessin comés aquesta ignomínia, en deu dies, fins a córrer la veu, crec que se’ls hauria fet cua a la perfumeria i haurien acabat totes les seves existències. Perquè, malauradament,  d’exigir talla i alçada, a aquesta indignitat, la distància no és molt llarga.

I és que l’atracció sexual no sols serveix per a enamorar-se, es veu que a més de plaers, també facilita vendes, disbarats i barbaritats