Aquelarre químic

Com deia un meu oncle, què tenen a veure el tocino (era de Lleida) i la velocitat?

  Per al bisbe de Còrdova, sí tenen a veure un aquelarre químic i la fecundació in vitro. I us preguntareu: com pot ser? De cap de les maneres! Ni suposant que sigui masclista i que no sabés de lletra ( que en sap). Perquè aquelarre (que ve del basc i vol dir camp de cabres), en català designa qualsevol reunió de bruixes i bruixots que servia per venerar un boc negre, un animal associat al culte satànic. Sense cap mena de coincidència, fecundació in vitro és aquella en què l’oòcit és fecundat per l’espermatozoide fora del cos de la mare. És el principal tractament per a la fertilitat quan els altres mètodes de reproducció assistida no han tingut èxit.

Jo diria que només coincideixen les preposicions i algun article. Buscant a la Wikipèdia quines altres floretes adornen aquest no lletra ferit de les paraules, però sí ferit de masclisme, hi he trobat dues humils violetes. Una fa molta gràcia perquè on personatges de gran talla tenen apartats com política expansionista, aportacions a la cultura... ell hi té el de “controvèrsies”, és a dir: discussions que manté amb d’altres entesos o desentesos com ell en matèria de doctrina. A més, a part de la ja esmentada floreta, de finals del 2015, també hi trobem l’homilia de finals del 2010 en la què condemnava el divorci i l’avortament i deia que, segons la UNESCO, d’aquí a vint anys, la meitat de la població serà homosexual.

Mira que han passat cinc anys i jo encara no ho he llegit enlloc. Sabem, com és cert, que té estudis, d’on li ve aquesta mania de barrejar tocino i velocitat? La matemàtica bàsica que no ens permet sumar pomes i peres, segur que en algun moment de la seva vida l’hi han fet entrellucar. No sé si hi ha cap motiu personal que el pugui portar a dir aquestes coses tan poc “catòliques”, però no es pot negar que el seu pensament és esbiaixat i té tenalles que li impedeixen pensar amb amplitud de mires i generositat.

Si una parella no pot tenir fills i en vol un de propi, quin mal hi pot haver en recórrer a la fecundació in vitro? A qui fan mal? Què té de dolent? No en naixerà un nou fill de Déu com un do seu? I què volem sinó fills estimats? Perquè per a fer-se una fecundació d’aquests tipus, cal tenir valor i molt bona voluntat. Qui no s’estimarà un fill que li ha costat tant d’aconseguir?

Més floretes? I tant! I amb abundor! Diu que l’home és signe de fortalesa i que representa l’autoritat que ajuda a créixer. Si haguéssim de créixer sota la seva autoritat d’home d’església, ben torts que sortiríem! I quant a la dona, diu que és ella la que dóna calor a la llar (a casa meva això ho fan els radiadors), i és símbol d’acolliment (aquí interpreto que la dona —per més ocupada que estigui —, és la que sempre acaba obrint quan algú pica a la porta).

I és que la ment, siguis home o dona d’església o de carrer, vull dir d’anar a peu, ha de tenir amplitud de mires i ser generosa, molt generosa.