Es busca cambrera mig puta a 1500€

Un bar de la comunitat corunyesa d’Ordes, a Galícia, ha anunciat a la web Milanuncios.com una oferta laboral ignominiosa. Sembla inversemblant  que a 2016, algú hagi pogut ser capaç de fer publicitat de  tal barbaritat.  A més, no posaria ni una ungla de dit petit al foc, per entestar-me a creure que ho hagi fet un home. Aquest anunci, també pot haver sortit d’un cervell femení. Amb tot, no importa tant qui ho hagi fet sinó què ha fet. Fixeu-vos en què diu: (ah! però no us feixeu ni en la puntuació ni en les majúscules)

...”imprescindible chica trabajadora responsable guapa y un poco puta, con un trato agradable con los clientes. incorporación inmediata y contrato fijo. Sueldo 1500€...”

  L’expressió “medio puta”  resulta clarament vexatòria per a totes les dones en general i, per a algunes en particular, encara més. Quines podrien ser aquestes algunes? Doncs primer, hauríem de pensar què es vol expressar. No sabem si només es vol referir a la indumentària i voldria un perfil de noia amb mitges reixades (encara que hi hagi algun forat al darrera de la cuixa), una minifaldilla gastada i un parrac elàstic arrapat a les costelles i encongit a l’escot ( que ja no dóna alas a la imaginació perquè, en acotar-se per servir les copes, tot queda a disposició de qualsevol ull àvid de...). No sé... podria voler dir més coses. A més, jo mai no he vist, ni a les pel·lícules d’Almodóvar, cap noi fent de cambrer amb pantalons de torero, tallats un pam per sobre del genoll; ni amb una capeta a les espatlles per anar ensenyant, això sí també imprescindible, uns perfectes quadradets abdominals.

  També trobaríem altres accepcions per a l’expressió “mig puta”. Pot voler dir que faci la feina a mitges? Que de cada quatre copes, només en serveixi dues? No ho crec! Més aviat m’inclino a pensar que vol dir treballar a mig gas. És a dir: escalfar sense servir! O altrament també anomenada, persona microones, perquè precisament també té aquesta missió, la d’escalfar. Però també es podria referir a les activitats d’alguns locals xinesos que fan massatges amb “final felís” . Però llavors, no hauria de ser “mig puta” sinó “puta al quadrat”.

  Amb tot, el que més m’il·lumina per entendre aquest tipus de feina, és el sou: 1500€. No crec que aquesta cambrera hagi de ser al local per agradar els homes que hi van a fer un cafè quan s’acaben de dutxar. Més aviat, el que jo pressuposo, és un horari a partir de la franja horària infantil, cap allà a les vuit, o una mica més, i fins que la clientela doni de si. Segons com, digueu-me ingènua, força ben pagat, si no ha de fer gaies hores. I si no penseu en tots els joves titulats que no passen de mileuristes, cas que tinguin feina. Però si es tracta de “final felís”, això ja no té preu ni dignitat.

  I és que per expressar-se correctament, no n’hi ha prou en trobar les paraules adequades, també s’ha de pensar correctament, sense masclismes ni vexacions. No sols per dignitat, sinó també per no ensorrar el negoci que et dóna de menjar.