dissabte, 21 de novembre de 2015

Quin tipus de parella preferiu?





Ara, tard per a la meva generació, s’han adonat que els matrimonis “perfectament” paritaris (que jo no sé on són... i només ho dic pel perfectament), aquells que es reparteixen les tasques de la llar i tenen cura dels fills per igual (que sempre n’hi ha un que s’enllarda més, sigui home, sigui dona), tenen un problemet secundari. Es veu que les seves relacions sexuals són més minses. L’American Sociological Review ha publicat al New York Times, un estudi que analitza com influeix l’assoliment d’una relació paritària, en la vida sexual de les parelles. Les dades obliguen a interpretar que igualtat i sexe no van de la mà.
  L’estudi té la mala gaita (perquè per aconseguir veure les estrelles hi pot haver parelles en què ella es passi la tarda netejant vidres i ell es miri l’oli del cotxe), d’analitzar les parelles en què l’home assumeix certes tasques domèstiques i es veu que, en aquestes parelles, la quota sexual es redueix un 1,5% en relació a les parelles en què l’home no les fa. No m’ho crec! A més, per què furgar on les dinàmiques estaven millorant? Ja ho veureu!
  Segurament, els investigadors que han descobert aquestes inoportunes xifres, són abans que res, masclistes. Que no va renyit amb ser investigador, si la ciència els permet arribar a casa quan tot ja està fet. Doncs han de ser masclistes quasi per força perquè tenen la mala gaita (aquí ja ho canviaria per llet), de dividir les tasques en femenines: com cuinar, plegar roba, passar l’aspiradora... i masculines com llençar escombraries, arreglar el cotxe... Si bé ( i amb això ja parlaríem de mal mató), les paraules cuina, roba i aspiradora són femenines, qui ho diu que les dones les hagin de portar penjades al coll com si fossin gossos Sant Bernat?
  Només ens faltava aquesta per a que, alguns homes, per baixar les escombraries tres cops per setmana i arreglar el cotxe dos cops a l’any, estiguessin contents per la seva col·laboració familiar i per prodigar, amb gran passió, magnífiques vistes sensitives del firmament.
  Per a que el mató se’ns faci agre, ja només cal saber el final: aquest factor no sols influeix en la freqüència sinó també en la qualitat del sexe! Es pot empiocar, aquesta qualitat, mentre es planxa?
  Investigadors, però masclistes: diuen que l’home que només assumeix tasques masculines, deixen més satisfetes les seves dones. I què més? Potser volen justificar-se amb les seves parelles per no fer feines de la llar o, potser, perquè no arriben als llindars mínims de... ja m’enteneu, oi?
  I és que a l’hora d’establir una relació de parella, mai no es bo considerar un valor de primera magnitud, l’impuls de desig sexual. Potser les dones ens faríem expertes en constel·lacions que encara estan per descobrir, però alhora purgaríem escarrassant-nos amb totes les feines. Per sort, assabentades del coneixement que se’ns escapava, ara som lliures per escollir segons les nostres preferències!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada