dissabte, 26 de desembre de 2015

Masclisme a les venes




L’altre dia estava vagarosa, vagarosa... molt vagarosa, perquè ja tenia els armaris endreçats —fins i tot les tovalloles i llençols ordenats per colors i amb les vores rodones cap enfora—, i els tapers classificats cada un amb la seva tapa, la cullereta de la sal impol·luta... que em vaig dir: Calla! Agafa un AVE d’aquests que van tan plens i arribat fins a Almeria. I sí, sí! Pujo al tren i tinc la sort que, casualment, no hi trobo ningú que m’enredi amb les seves vides radiades per telèfon. El conductor deuria ser-hi, però ni va dir-me bon dia, ni va brindar-me l’oportunitat d’asseure’m al seu costat i poder gaudir d’una amplia panoràmica del paisatge a la velocitat, retardada, de la llum espanyola.
  En arribar a Cantoneras, estava tan cansada de parlar només amb mi que vaig decidir baixar. Vaig caminar fins a la plaça major i em vaig fer passar per periodista, tot impostant un castellà de Valladolid, per entrar al ple de l’Ajuntament per veure si en andalús era més divertit. Avorridíssim, com els d’arreu. Però vet aquí que l’alcalde, Salvador Hernández, (independent reelegit al juny gràcies al recolzament del dos regidors del PP —detallet sense importància que quasi hauria hagut de passar per alt perquè tot encaixa—, ja m’enteneu...), es va adonar que una regidora del PSOE no se l’escoltava amb prou atenció a ELL, perquè potser intentava concentrar-se per no sentir el que ELL deia, i li va engaltar: guarde respeto cuando habla un hombre!
  Em van caure les boles... dels ULLS a les sabates, que se’m van arrossar de les puntes, com recargolant-se, i les boles, els ulls, se m’hi van enganxar, talment com si hagués anat a la feina amb unes babutxes morunes. Quin rebombori! Vaig intentar flexionar amb força les cames, per si em retornaven les boles al seu lloc d’origen i ca, res a fer. Vaig haver d’agafar cada una de les boles i retornar-les a les seves conques, vigilant de no equivocar-me per no quedar-me estràbica de mirada, perquè de pensament, amb l’improperi masclista, ja m’hi havia quedat per a una b ona estona.
  Si quan l’aire dels pulmons està brut, escup brutícia; quan un individu és masclista, escup masclinades. Així de senzill! I no cal donar-hi voltes ni intentar arreglar-ho perquè el subconscient sempre es  manifesta amb la més gran sinceritat. Sí que es pot, corregir amb ganes, un pensament erroni. Però s’ha d’entendre el concepte i assimilar-lo. I no tothom n’és capaç.
  I és que quan la gent, pel seu saber i tarannà, es mereix un respecte, no té necessitat de cridar exigint-lo. Però hi ha polítics, en alguns partits més que en d’altres, totalment intolerants. Aquests els podríem acomiadar ben ràpid, amb una llei d’aquelles que saben fer a Madrid i podríem estalviar molts diners per a gent gran, menjadors, algunes farmàcies, escoles...
  Per sort, el regidor socialista de Cantoneras, José Luis Amérigo, ha exigit de manera rotunda la dimissió d’aquest impresentable alcalde. Esperem que, a hores d’ara ja dormi com un simple masclista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada