Per què poques noies estudien matemàtiques?

Aquest és un problema que cal resoldre al més aviat possible. Per això, la FME, la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC, aquest 2024, ha impulsat la Jornada Llança-t’hi. Per dir a les noies que s’atreveixin amb les matemàtiques perquè falten dones treballant-t’hi i, a la societat, li cal aquest actiu femení.

Ha estat la Primera Olimpíada Matemàtica Catalana Femenina. A Europa, se celebra l’EGMO (European Girls Mathematical Olympiad). I ara, la FME també si ha llençat després d’estudiar la situació de les noies a la seva facultat. Fa uns anys, la distribució dels seus alumnes era força paritària però, quan se’n van adonar, quedaven poques noies. Només un 30%. I això que després de la davallada, aquests dos últims anys ha augmentat una mica.

El grau de matemàtiques té un nivell molt alt. I després, les sortides professionals són molt exigents i competitives: moltes hores, moltes d’extra, horaris desorbitats i molt estrès. S’hi guanyen molts diners però no queda temps per gastar-los. Les dones, que a més a més han d’aguantar-hi molt mainsplaining, no s’hi senten prou còmodes. Elles tenen una manera de treballar que es basa més en la col·laboració que en la competitivitat. No són ni millors ni pitjors però és segur que perdre-les a elles, al món de les matemàtiques, li és del tot desfavorable.

Sabem que les dones busquen feines més relacionades amb serveis social: metgesses, infermeres, professores, investigadores... Però no és un fet relacionat amb la criança, sinó amb l’entorn.

Per això, la FME va convidar-les a passar un dia matemàtic amb diferents activitats: resolució de problemes, presentació de joves matemàtiques catalanes, dinar conversa amb matemàtiques catalanes...

Els organitzadors aspiraven a tenir unes dues-centes noies passant per sota del rètol de la porta de la facultat. Aquesta, però, havia fet unes previsions més modestes.

Es volia la imatge de dues-centes noies entrant a la facultat de matemàtiques. Perquè volien canviar esquemes i trencar tabús.

S’hi van inscriure cent-quaranta noies i van acabar participant-hi un total de cent-dotze. I amb tot, va ser un gran èxit. Volien aconseguir ressò mediàtic i el van tenir. I no sols TV3, que va connectar-s’hi en directe a les notícies del migdia, sinó també d’altres cadenes locals.

D’aquestes noies, algunes van arribar-hi des d’algun barri impensable. El professor les havia animades a anar-hi però, en algun cas, van necessitar el permís dels pares per poder sortir del barri. Ara, noies que mai s’havien plantejat anar a la universitat, potser, s’ho rumiaran.

Malauradament, quan es va anunciar l’Olimpiada moltes dones van protestar per trobar-la segregador. No deurien ser conscients que a les darreres Olimpíades mixtes, de setanta persones, només set eren dones.

I és que aquesta mena d’iniciatives, que suposen la valentia d’aguantar les crítiques femenines poc informades són necessàries, malauradament, encara en molts més àmbits.