Homes que volen comprar dones

Homes que han comprat dones n’hi ha hagut sempre, n’hi ha i seguirà havent-ni mentre la situació de les dones no canvii.

Els locals d’oci nocturn són llocs ideals per a aquestes transaccions on, explica una noia, només són valorades «com un tros de carn»

A partir del cas del futbolista Dani Alves ―presumpte violador al que segurament acabarem traient-li la presumpció― , ha quedat molt més destapada tota una xarxa d’homes que comercien amb dones. I en fan col·lecció per poder guanyar molts més diners, quasi, a canvi de res. Aquestes dones corren molts riscos d’assetjaments sexuals que, en realitat, a ells, els importen ben poc.

I són molt astuts perquè ho tenen organitzat de manera que, amb prou feines deixen rastre. Si el que fan fos legal i ètic, haurien de preocupar-se per no deixar rastre?

En un article publicat al Nació Digital, quatre noies expliquen les seves experiències.

D’aquest tipus de noies, ara, se’n diu noies d’imatge. Normalment, el seu perfil ha de ser: jove, guapa, prima i alta. I són contractades per les discoteques per estar amb els clients de les sales VIP que majoritàriament són freqüentades per homes. De seleccionar-les com si fossin bestiar, se n’encarrega l’anomenat promotor: la persona que fa d'intermediari entre els locals d'oci nocturn i les noies d'imatge.

A les noies, per fer aquesta companyia i exhibir-se no se’ls paga res; només cobren en espècies: mengen i beuen gratis i poden ballar en una sala VIP. Algunes també poden portar-hi les amigues si no surten dels protocols de la imatge exigida.

Una de les noies explica que primer es va pensar que era ella la que guanyava al sistema perquè ella també hi guanyava; després va adonar-se que no.

Perquè quan hi havia festes d’esportistes d'elit, sense avisar-les prèviament, el risc d’assetjament augmentava moltíssim. Aquests individus, o no, per ser rics i famosos, tenen una clara tendència a l’abús indiscriminat. Com en el cas d’Alves. Amb tot hi ha noies que expliquen que hi ha esportistes que estan incòmodes però que accepten d’anar-hi per no perdre el contacte amb l’equip,

Un altre testimoni explica que, un dia, en arribar amb texans ella i les seves amigues, el promotor els va dir: «No sé si enteneu què vol dir ser noies d'imatge: no és anar amb texans, és anar amb un vestit que se't vegi l'ànima».

La patronal d’oci nocturn diu que no té cap constància que les discoteques catalanes contractin noies d’imatge. I treu pit de la protecció que ofereixen a les dones víctimes de violència de gènere en aquests espais.

Però les dades de l’Hospital Clínic de Barcelona desmenteixen la patronal: un 17% de les agressions sexuals es produeixen precisament, en l’oci nocturn.

I és que només l’existència d’aquesta figura: noia d’imatge, ja representa una greu vulneració dels drets de les dones. Cert que no hi estan obligades però sembla que la temptació és immensa i s’hi s’arrisquen buscant diversió. Perquè, en principi, no hauria de passar-los res.