Guinidilda, princesa imperial

Oi que a Catalunya tothom coneix Guifré el Pilós? Encara que, de fet, d’història de Catalunya, la meva generació va tardar molts anys en saber-ne alguna cosa... la teníem prohibida! Aquell malànima!

Doncs, per què no coneixem Guinidilda? Com sempre, excés de masclisme de molt mala intenció.

Guinidilda era besneta de Carlemany, de qui, a part de les seves més que famoses gestes... de les seves dones, no sabem quasi més que el nom de l’esposa que li donà els hereus ―Hidelgarda―, perquè en tingué quatre més i moltes concubines. Per tant, ella ja arrenca amb un bon pedigrí. Era filla de Balduí, comte carolingi de Flandes ―anomenat Braç de Ferro―, i de Judit, filla del rei Carles I de França ―anomenat el Calb.

El casament d’un comte de la perifèria extrema del regne amb una princesa de la família imperial va ser un fet totalment inèdit al sud dels Pirineus. I va revolucionar la vida política i militar dels comtats carolingis catalans. Per què, si no es pot explicar la dinastia catalana descendent de Bel·ló I de Carcassona i avi de Guifré o la primera independència (pels volts de l’any 1000), sense l’existència de Guinidilda, amb prou feines la coneixem?

En part és degut a l’origen incert, per dubtós, de la seva ascendència i, en part, pels casaments de la seva mare, Judit, a qui el seu pare Carles rei de França va casar-la amb dotze anys amb el rei de Wessex, a Anglaterra. Com que Judit tenia més alt llinatge, el seu pare exigí al seu marit uns drets inusuals per a la seva filla. I aquests van acabar provocant una guerra civil a Wessex que culminà amb la mort del marit. Carles de França, amb gran celeritat, va córrer a casar la filla amb el seu propi fillastre, el fill del marit difunt. Aquest, que només li duplicava l’edat, també es va morir aviat i Judit, doblement vídua va escapar-se. Llavors va caure rendida als braços de Balduí, un jove guardaboscos reial, amb el que va fugir. I d’aquesta unió va néixer Guinidilda. El pare de Judit va acceptar el casament pel poc valor que tenia per a un nou casament després d’haver-se escapat amb un home. Per les seves gestes i per la seva lleialtat, acabà convertint-se en comte de Flandes.

Quan Guifré i Guinidilda es casen ell en té trenta-cinc i ella catorze. Va tenir deu fills. Mai va ser una muller consort, sempre va aparèixer com a comtessa a tots els documents que van subscriure els dos. El matrimoni també va fundar els monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses, que lliuraren respectivament als seus fills Radulf i Emma. Ambdós esdevingueren abat i abadessa.

Un cop vídua ―per estar associada al poder per matrimoni―, va posseí una considerable fortuna en terres i rendes. I aquest fet li va permetre exercir una gran autoritat i un poder considerable.

A Ripoll, li han rendit homenatge tant a ella com al seu marit, tot igualant-los amb sengles gegants que daten de 1945.

I és que cal ser molt més justos amb dones que han rebut aquests injustos tractaments històrics.