On és el temps de les dones?

Segons un estudi de la investigadora Laura Sagnier, les dones amb parelles heterosexuals han de dedicar tantes hores a les tasques domèstiques que no els permet tenir el seu temps per poder avançar professionalment. Us ve de nou? O porteu molts anys sabent-ho per experiència pròpia? Preguntes retòriques.

El Dia Internacional de les Tasques Domèstiques vol visibilitzar, justament, l'existent desigualtat entre homes i dones de parelles heterosexuals en aquest camp.

Sagnier ha ideat el concepte «llosa de formigó» per fer-lo visible. I l’il·lustrador Javier Royo li ha dibuixat una vinyeta molt entenedora: a l’esquerra, una dona corbada que no pot avançar per culpa de la llosa de formigó que arrossega; a la dreta un home començant a volar, àgil i lleuger, que li diu: «mira, coges carrerilla... y vuelas, es fàcil»

Doncs això és el que han intentat moltes dones: esforçar-se fins a malalties, baixes, depressions... perquè no pugui ser dit que, a sobre, no volen intentar volar ni que sigui ran de terra. Perquè si no volen encara les fan culpables. Repugnant.

Sagnier ha ideat el «termòmetre de l’equitat». No hem de parlar mai més de conciliació o corresponsabilitat, sinó d’equitat. Aquest termòmetre és una eina que permet tenir una orientació sobre la situació del repartiment de les tasques de la llar. El podeu trobar a la seva web i fer-lo, això sí, amb la vostra parella.

Tot va començar després d'un episodi de burnout que ella mateixa va patir quan era directora d’una prestigiosa companyia de màrqueting. Va haver de parar i es va dedicar a fer un estudi sobre la situació de les dones a l’estat espanyol fins i tot assumint-ne les despeses.

Els resultats són terribles per a les dones. Quan el va començar, el 2015, elles suportaven el 67% de les tasques de la casa i el 68% de la cura i l’educació dels fills. Més del doble que els homes ( i no oblidem que moltes vegades fan un horari laboral de vuit hores com les seves parelles). Per això, a les dones pràcticament no els queda ni temps per a elles. I aquest «quasi» desapareix del tot mentre estan criant.

El 2018, van encarregar-li a Portugal i les xifres encara van ser més catastròfiques: les dones feien el 75% de les tasques domèstiques. I a Espanya, ja arribava al 70%.

El 2021, va centrar l’estudi en parelles heterosexuals d’entre 15 i 34 anys, a Portugal. Les dones encara fan el 62% de les tasques de la llar i el 70% de la cura i l’educació dels fills.

A tot això, encara hi falta afegir les hores de la cura de les persones grans.

Cal visibilitzar-ho amb contundència i seguir denunciant-t’ho.

Sagnier proposa, de moment, que per formar una parella cal acordar, prèviament, com serà la convivència. Perquè, com és obvi, ha de ser justa i equitativa. Però llavors, quin percentatge baixaran les parelles?

I és que així, o hi haurà poqies parelles o la meva neta encara no podrà tenir els mateixos drets que qualsevol home de la seva generació. Hem d’exigir polítiques equitatives!