diumenge, 30 d’octubre de 2022

Em menjaré els teus mugrons

 

«Més et val no tornar a trepitjar la meva ciutat perquè com em creui amb tu, t’estrangularé i t’esquarteraré per complaure tots els miserables rodamons que pul·lulen pels carrers de Barcelona. Veuràs quin festí, deixaré el ulls pel final i em guardaré els mugrons en una carmanyola per al meu propi gaudi»

Aquest és un dels missatges que David (no sabem el seu cognom perquè es veu que tot i fer-li un munt de fotos, omplir un munt de pàgines de molts diaris, l’hem de preservar) li enviava a Paula Bonet, víctima de la seva maldat hi ha qui diu trastorn, però segur?, i del seu odi a les dones. Paula Bonet no va pas ser la seva única víctima.

Ella escriptora, il·lustradora i pintora valenciana de renom, establerta a Barcelona, ha suportat amb molt d’esforç i voluntat tota la violència que David li ha infligit per poder inculpar-lo i que no pugui fer més mal a més víctimes. Però ha estat molt dur, com diu la seva advocada.

I gràcies a fer-ho, moltes dones els han escrit per dir-los que han entès molt bé això de l’assetjament. I algunes, l’han identificat en elles mateixes i ella els ha donat ànims per a les seves pròpies denúncies. Perquè tot i que, segons una macroenquesta, és calcula que més de vuit milions de dones a l’estat han patit algun tipus d’assetjament a la seva vida, només un 2.5 % ho denuncia. Quanta, quanta feina queda per fer. Necessitem més coratge com el de la Paula mentre ens entestem en seguir permeten l’existència d’assetjadors violentant dones.

Era tal l’assetjament, que Paula va haver de canviar la seva vida i el seu taller de lloc, reduir les seves sortides públiques, canviar d’hàbits, llogar un pàrquing al costat del taller, agafar molts taxis...

Li feia de tot: es presentava al seu taller, es va fer passar per alumne seu tot establint-hi contacte físic (xocar-hi, algun cop...), picava als vidres del taller i s’hi quedava fins a altes hores de la matinada (ella sense poder sortir), es presentava als actes públics en els que ella participava, la interpel·lava amb preguntes, la incomodava passant repetidament pel seu costat, la mirava fixament per intimidar-la i li enviava missatges com el del començament.

El calvari va durar tres anys!

Amb tot, els mitjans han convertit David i la seva maldat en una mena de celebrity. Perquè els adolescents i qui vulgui puguin pensar que tot val per ser famós.

Em sembla que si cap advocat acceptés defensar assetjadors tan perniciosos, hi hauria algun canvi. Si més no en la quantitat d’assetjaments.

L’advocat del tal David, per intentar rebaixar-li la pena, va al·legar que patia un trastorn mental: eroticomania. Una mena de desig sexual anormalment exagerat. Tot mal és malaltia?

Presentar-lo com a víctima, segons l’advocada de Bonet, és una de les manifestacions clàssiques de la dreta misògina.

I és que la misogínia, no sols no es castiga prou sinó que fins i tot no deixa prou clar que la víctima és Paula Bonet i moltes altres dones com ella, i no el tal David.

















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada