Ja hi tornem a ser! Les dones estem condemnades a rebre fins i tot en els adjectius que la literatura ens aplica. I amb la comparació, el menyspreu dels homes, encara fa més mal. Fins i tot el llenguatge ha d’estar en contra nostra. Per què tant de mal? D’on surt tanta ràbia? Qui me’n pot donar raó? Les dones valem tant o més que els homes. Ningú no pot negar-ho. Doncs, per què?
Les Universitats de Londres, Baltimore, Cambridge i Copenhaguen van elaborar un estudi sobre el llenguatge a la literatura per Microsoft Research a Nova York.
La conclusió més general: als llibres, les dones son boniques i sexis, mentre que els homes són justos i valents. Malícia infinita.
Mitjançant uns algoritmes, varen analitzar tres milions i mig de llibres de ficció i no-ficció literària publicats en anglès entre el 1900 i el 2008. Volien quantificar fins a quin pot arribar a ser diferent el llenguatge que s’utilitza per descriure homes i dones.
I suposo que qui va tenir la pensada de l’estudi, ja pressuposava el catastròfic resultat.
A més a més d’evidenciar les diferències, també van voler valorar-ho qualitativament. És a dir, saber si era diferent en positiu o negatiu. Ja us podeu imaginar la desfeta.
S’hi poden detectar amb tota claredat, els estereotips i els prejudicis que la literatura (en paraules d’homes ―i algunes dones―, suposadament cultivats intel·lectualment), subministra a lectores i lectors susceptibles de ser mal manipulats. I cada adjectiu dolent, llegit com a genèric, és com una estalagmita que deposita fel als cervells, per la decantació d’una ràbia masclista que mai hauria hagut d’existir. Més trista que res perquè, ¿com és que els homes no hagin estat capaços de valorar les dones si, sense elles, no haurien ni nascut? ¿Per què, no sols no se’ls ha reconegut la seva vàlua si no que han necessitat vilipendiar-les de manera tan agressiva? Maldat, molta maldat masculina.
Es veu que, entre línies, es parla el doble de vegades de l’aspecte físic de les dones que dels homes. En canvi, dels homes se’n destaca els seus comportaments i les seves qualitats personals. Em menjaria l’ordinador per empassar-me l’article que m’ha informat. Les dones estan ben curulles, de qualitats. Tantes, que fins i tot en vessen.
De les dones també se’n destaquen les emocions. Però, en negatiu! Les dones s’emporten cinc vegades més verbs relacionats amb el cos i l’aparença que els homes. Els adjectius referents a la fertilitat, com fèrtil o estèril, s’apliquen sobretot a les dones ―estèril com a aspecte negatiu, per si en teníeu dubtes.
L’adjectiu unmarried n’és un altre de negatiu per a les dones. Els homes s’emporten més verbs relacionats amb la violència. I el pitjor: entre els adjectius negatius femenins, hi destaca maltractada. Amb naturalitat, com si fos un tret inherent al gènere.
I és que ni els adjectius ens poden tractar bé! Però com demanar dignitat als adjectius si els homes, ens l’han presa tant com han volgut?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada