Petra De Sutter ―ginecòloga de professió― és la primera persona transgènere que ocupa un càrrec ministerial a Europa: Viceprimera Ministra belga pel Partit Verd flamenc. Sara McBride s’ha convertit ―a les presidencials d’aquest 2020― en la primera senadora transgenère dels Estats Units.
Les persones transgèneres experimenten una identitat de gènere inconsistent o no associada culturalment al gènere assignat. Aquestes persones desitgen una transició permanent al gènere amb el qual s’identifiquen. S’anomenen transsexuals quan requereixen l’assistència mèdica que inclou la teràpia de reemplaçament hormonal i la de reassignament de sexe.
A Espanya, la ministra Irene Montero ―Unidas Podemos― està impulsant la futura Llei Trans. Que ha d’incloure l’autodeterminació de gènere. És a dir, que es pugui realitzar el canvi al registre sense l’aval mèdic i sense els dos anys d’hormonació que fins ara exigia la llei. Ambdós conceptes han estat rebutjats per les persones trans per considerar-los com una patologització de la situació. Tanmateix, la seva sòcia Carmen Calvo ―vicepresidenta del PSOE― considera que els sentiments o els desitjos de les persones trans no han de tenir efectes jurídics plens.
I què, els hi donem a mitges? Els n’hi posem una lliura? Els festius tres quarts de quilo? Apa, senyora, s’ha ben lluit!
Però no és l’única. Hi ha un bon grapat de feministes ortodoxes, anomenades dones TERF ― acrònim de Trans-Exclusionary Radical Feminist― que havent hagut de lluitar tant i tant pels drets de les dones, ara estan mancades de generositat vers les dones trans ―que també estan lluitant pels seus drets i caldria ser empàtic no sols amb elles sinó amb tots els col·lectius en lluita. A les TERF els sembla que aquestes dones «les esborren a elles». Així s’expressen, se senten esborrades. I no volen que la llei inclogui la paraula sexe. Creuen que la llei pot perjudicar les polítiques d’igualtat basades en la paritat i que els maltractadors es puguin fer passar per dones per eludir les responsabilitats de la violència masclista.
TERF, et semblaria bé que deixés d’anomenar-te feminista perquè potser algun dia vas oblidar-te de vestir de color lila? I què? Si al bosc, per alguna casualitat, hi hagués un arbre sec ―si alguna dona trans se saltés alguna llei― hauríem de no veure el bosc i no gaudir-lo? Per una possible i imaginària situació desfavorable, hem de castigar totes les dones trans? TERF, realment no sou feministes
Jo em miro al mirall i em veig ben sencera. I contenta de saber que ser estar al costat dels patiments i les lluites, siguin de qui siguin. I si a més a més són dones, més feliç. Cap dona trans m’esborra d’enlloc.
I és que les feministes de veritat empatitzem amb el col·lectiu trans ―i amb tots els que han hagut de sofrir el pes injust d’injustes lleis― i desitgem que la futura llei arribi ben aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada