Una catalana pionera en el món tecnològic

M’encanta que una dona catalana, nascuda a Olot, a tocar de casa, sigui tan influent a Silicon Valley ―la meca de la tecnologia― a San Francisco.

I acaba de ser premiada per la revista Analytics Insight com la dona més influent en el món de la tecnologia. Actualment és la Vicepresidenta de NetApp, una de les grans empreses de Silicon Valley.

Es diu Anna Navarro i va estudiar filologia germànica. Treballant per a la British Airways li va sorgir l’oportunitat de passar un any a San Francisco. Al cap de poc temps, va obrir-hi una empresa per entrar productes tecnològics a altres països, adaptant-los lingüísticament a cada país i continent. Perquè per poder presentar-los en altres idiomes cal canviar-los el codi i fer una reenginyeria del producte. Si no, hi ha molts problemes d’encriptació i seguretat.

Ella ens ho explica de manera molt fàcil: treballem perquè un iPhone pugui funcionar a Catalunya. El preparem tecnològicament perquè les paraules estiguin en català, perquè el sistema operatiu treballi amb les xarxes catalanes i que no tingui problemes de seguretat. Fem que el sistema i el codi del producte puguin funcionar arreu del món.

L’editora de la prestigiosa revista Analytics Insight és també una dona perquè, ara, moltes (amb la paritat) també poden escalar sense que els foradin la muntanya sota els peus; tot i que encara hagin d’arrossegar força grillons. L’editora ha destacat de Navarro el seu incansable treball per millorar la visibilitat de les dones a tota l’empresa «donant suport constant a programes de formació, oportunitats de desenvolupament i conferències professionals».

Navarro ha vist esfondrar-se la muntanya al pas dels seus peus i coneix molts dels grillons que arrosseguen les dones. El president de la companyia NetApp és un home. Casualitat? No! El món de la tecnologia està dominat per homes. I ens explica que les dones que han arribat a altes posicions han requerit «una paciència brutal, especialment si venen de fora» perquè això significa passar per davant dels homes i dels americans.

Ara té un equip de dos-cents treballadors i reconeix que homes i dones són diferents però que les dues opcions van bé. Tanmateix hi té homes molt agressius que, sovint, li diuen que no al que ella proposa. Llavors, torna a rumiar-s’ho i l’endemà al matí ―perquè ho té molt clar―, els diu que es farà com ella ha dit.

Aquesta pionera també ha hagut d’esforçar-se molt amb els problemes de la conciliació familiar: «si ets dona has de competir i passar-hi més hores». Quan els seus fills eren petits, no tenia aquestes hores. A les cinc de la tarda havia de fer el sopar i ajudar-los en els deures. I es preguntava: per què prefereixen les mares per a aquestes tasques?

Ara, els fills són grans i té molt més temps. Per això des de 2014, cada any rep un o dos premis.

I és que ser dona, cada vegada és menys escull però segueix requerint molts més esforços que als homes per arribar a conquerir la victòria.