Fa pocs dies, un amic va penjar al seu mur un article amb aquest títol: «La mujer maltratadora». I vaig pensar, som-hi! Ja feia temps que en tenia ganes. Però la meva primera sorpresa va ser en clicar la paraula en català. Cap entrada. Vaig passar-me al castellà. Moltes!
José Luís Cano Gil ―que es defineix com a psicoterapeuta d’orientació psicodinàmica (emocional) i humanista― és el primer autor que em surt. Però a les poques línies: «Pero hay también otra plaga, no menos extendida, que es la violencia emocional o física de muchas mujeres contra sus parejas masculinas» Per què parlant de les dones utilitza la paraula «plaga»? I per què diu «no menos extendida». No escolta els telenotícies? Torno a intentar-ho: «es un hecho que muchas de ellas (dones) no se emparejaron... a partir de un genuino amor a su pareja ―y ni siquiera al varón en general o con unas mínimas aptitudes para la empatía y la convivencia―, sino desde apremiantes necesidades prácticas o neuróticas (p.ej., huir de la familia, vacíos emocionales, embarazo no deseado, deseo de tener hijos, interés económico, imitación social, etc.). I plego. Aquest professional no hauria d’estar exercint.
Després, arriba la segona entrada: Siempre hablamos del “maltratador”, pero ¿qué pasa con “la maltratadora”? D’Actualidad Valdepeñas. Que tampoc és la BBC! I llegeixo: «Si trabajan (elles) dejarán de hacerlo y buscarán una dependencia en su pareja. Le dirá que estar en su cuenta de banco es una muestra de amor y también comprar un bien a nombre de los dos...» I no tinc ganes de llegir més. Malauradament, qui ha escrit això és una dona, Mónica Tercero i és economista.
La tercera entrada-sorpresa porta per titular «Maltratadoras psicológicas» Escrit per un home, Andrés Castro, a «El Sol sale para todos. Un periódico de verdad» Estupor em causa quan llegeixo que la seva base de dades ha estat Actualidad Valdepeñas»!!!!! La foto que il·lustra l’article és de jutjat de guàrdia: una dona fent pessigolletes a la barbeta d’un home que té davant i va vestit. Ella té una cabellera rossa espeterrant, una cintura no més gran que el meu dit polze i va en sostenidors. No tinc ganes de llegir més. Em rendeixo tot esperant que surtin bons articles al respecte.
Amb tot, tinc algunes idees prou clares: dins del gènere humà, hi ha marits, esposes, fills, filles, amics, amigues, pares, mares... maltractadors i maltractadores. El maltracte no és exclusiu dels homes. Però en molts casos, l’home que maltracta dones ho fa, precisament, per ser dones. I elles, en canvi, la majoria de les vegades, ho fan per la personalitat que té l’home, no per ser-ho. I a més, el maltractador moltes vegades té un mal final: mata. Les dones no ho fan gaire. Quan l’home arriba a l’assassinat, ha abusat físicament de la dona. I aquesta sol tenir menys possibilitats físiques d’agressió.
I és que, amb aquest panorama, urgeix un estudi seriós sobre les dones maltractadores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada