Carme Claramunt, víctima del franquisme

Si bé la Guerra «incivil» va deixar una xifra esgarrifosa de vídues, les condicions que el Règim franquista va imposar a les dones, acabada la barbàrie injustificable, van ser esfereïdores. La violència domèstica estava autoritzada. L’Església, per una part imposava una forta repressió sexual i, per altra permetia prostíbuls ―més de mil― fins l’any 1956.

Les dones varen quedar totalment recloses a l’àmbit familiar. El Règim els va negar oficis com els d’advocada o jutgessa. Només se’ls permetia ser mestres d’escoles i per a canalla. Fins el 1962, i amb permís del marit, no van poder treballar fora de casa. I no va ser fins l’any 1975 ―fa poc més de quaranta anys― quan, mort el dictador, varen poder veure’s lliures de la llicència marital i de l’obediència al marit.

Les mares solteres van ser marginades i les vídues sense fills, obligades a fer la «mili femenina»: durant sis hores al dia i fins a sis mesos, treballant en menjadors i hospitals.

A més a més, moltes dones també van ser afusellades.

Carme Claramunt era militant d’Esquerra Republicana de Catalunya i d’Estat Català. Va ser denunciada per una veïna, Maria Sallent (que ni pietat de gènere tenia), per interessos econòmics. Em dol tant quan veig dones que, tot i patir les mateixes penalitats són capaces ―per malvades― d’anar contra les seves pròpies congèneres!

I com que la (in)justícia, en aquest país, anava i va com vol, la Maria va aconseguir que afusellessin la Carme i que morís la seva tieta Angèlica. Perquè ella volia la botiga elles tenien al baixos de la casa on vivia. La Carme havia d’heretar la botiga. La Maria, per aconseguir-la, va denunciar-les. I els falangistes van detenir tant a la Carme com a la seva tieta sense cap prova fefaent. Les acusacions van ser de rebel·lió militar i contra els poders legítims de l'Estat.

Segons l'ofici que va aportar la Falange, a la Carme se la va considerar una «dona molt perillosa» i nefasta per al «Glorioso Movimiento Nacional». El Consell de Guerra del Palau de Justícia de Barcelona la va condemnar a mort.

La Carme es va negar a signar la diligència de notificació de la pena. I a les 5 de la matinada del 18 d’abril del 39, Carme Claramunt va ser la primera dona afusellada al Camp de la Bota. Immediatament va ser soterrada a la fossa comuna. Només tenia 41 anys.

El cas de la Carme no era una excepció. De dones denunciades i executades sense cap prova ni culpa, n’hi va haver moltes.

Com Salvadora Catà, la primera dona afusellada a les tàpies del cementiri de Girona. També denunciada per la seva veïna Rosa Rosell. I tantes i tantes d’altres.

I és que al Règim franquista, la culpa de fer esclatar una terrorífica guerra li va pesar tan poc, que va necessitar acarnissar-se amb víctimes innocents ―dones i homes ― durant uns quaranta anys més. I els feixistes encara campen per on volen.