divendres, 10 d’abril de 2020

Càrrega mental femenina



La càrrega mental femenina està causant terribles estralls. Tot i que sembla que els temps han canviat i, ara, els homes ja no estan etiquetats amb aquell «ajuden» o «col·laboren» de la meva època, i potser reparteixen més les feines de la llar, encara no és suficient. En serà mai? Caldria!
Les dones segueixen sent «les directores generals» de les famílies. Elles són les qui ho organitzen tot: les reunions del que sigui, els metges de tota la família, la nevera que es buida sola,quan s’han de canviar els llençols... què fer amb el pa sec, les brossetes que es fan, soles, als calaixos del congelador... Tot aquest desgast, ara, té una denominació concreta: càrrega mental femenina.
El terme no és nou. Als anys setanta ja s’aplicava als directius homes quan el cervell se’ls saturava amb massa preocupacions.
Fa riure per no plorar. Les dones porten tenint més preocupacions que els homes des de fa setanta vegades setanta anys!
Perquè hi ha qui considera una preocupació més gran guanyar més diners que deixar d’anar a la feina per vetllar el fill malalt quan té molta febre.
Marie Laure Monneret, coach professional i especialista en programació neurolingüística, ens diu al seu llibre, La carga mental me sienta fatal, que tot i que les tasques s’estan equilibrant, la dona continua sent el cap de l’empresa i que el seu cervell està sempre ocupat, sense descansar mai.
Això, traduït en números vol dir que les dones dediquen gairebé el doble d’hores que els homes al treball no remunerat. Elles tenen una mitjana de 26.5 hores per setmana, per les 14 d’ells.
D’aquesta càrrega se’n deriva l’estrès i, d’aquest es passa a l’esgotament. Que sol aparèixer, principalment, quan són mares i els nens són petits.
Aquest desequilibri també provoca tensions de parella. Segons Monneret, solen sorgir quan la dona és conscient que, totes aquestes hores de feina de més,no li són reconegudes ni valorades.
I tot aquest quadre clínic, a sobre, li ocasiona efectes secundaris terribles. Perquè sol perdre la confiança en ella mateixa i, a sobre, sol tenir problemes de concentració.
Per combatre-ho, té al seu abast una sèrie de recursos que pot trobar per internet. Però veig jo que encara és una tasca més, afegida. I més informació per saturar el cervell. A part, del temps que ha de robar del poc que li queda, per fer-ho.
I em sorprenen els consells. Tals com donar importància al que fan ells a casa i amb els fills. Serà cinisme? Practicar esport per rebaixar estrès. Quan? Gestionar millor el temps, no divagar... A mi, tot i que segur que estan pensats amb tot l’afecte, quasi em semblen una burla.
I és que tampoc s’ha guanyat tant. Perquè de col·laboradors, han passat a ser executors. Però la responsabilitat segueix sent femenina. I no és just ni paritari.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada