Antonio González Espinosa, un
regidor de Puertollano, de la formació d’ultradreta Vox, va
insultar ―de manera més
repugnant impossible― la
presidenta de l’Associació «Al Amal», Nadia Otmani.
Què va dir-li? «mentirosa»,
«fraude», «asquerosa»... i finalment: «mereces lo que te pasó».
Què li havia passat? Otmani
va en cadira de rodes perquè el seu excunyat ―quan
ella intentava ajudar la seva germana dels atacs que el seu exmarit
estava infligint-li― va
disparar-li tres trets. Dos van impactar-li al cap i el tercer a la
medul·la.
No es pot disparar a ningú,
ni que sigui delinqüent. Ella no ho feia pas. Però ell, el
delinqüent, sense tenir consciència de ser-ho ( per allò d’aquella
cultura d’entendre la dona com una possessió i un ser inferior),
va deixar impossibilitada per a la resta de la seva vida. No és bona
una societat que permet que els delinqüents abusin i els innocents
hi perdin.
Al delinqüent, van caure-li
nou anys de presó, però als dos anys ja campava fora reixes
emparant-se en un segon grau. Que n’és d’arbitrària la justícia
espanyola! Quan la justícia precisament l’únic que no pot ser és
ser injusta! És el que té la falta d’educació i de valors
amanits amb un supèrbia desfermada i el creure’s assistit per una
impunitat divina. Senyal inequívoca d’una ideologia equivocada.
Equívoc que ni s’albira perquè d’on no n’hi ha, no en pot
rajar.
Per acabar d’empitjorar-ho,
Ortega Smith, en un acte del Dia Internacional per a la Eliminació
de la Violència contra les Dones, va ser tan mesquí, per la
supèrbia, la impunitat, la falta de valors, la ignorància de no
entendre l’equívoc... que va reclamar «un pacte contra el
silenci» de les dones que maten homes i dones.
L’Ortega S. a part de ser
molt perniciós per a la societat en la que ens obliga a conviure,
es veu que també va faltar a la classe on
haurien pogut explicar-li
que és un tant per cent. I
saber que hi ha moltes dones mortes en mans d’homes i, sortosament,
molts pocs homes en mans de dones.
Otmani
va recordar-li que no es pot fer política amb la violència de
gènere. La mala educació del dirigent de Vox ―que hauria d’estar
a la cua de qualsevol activitat pública però que el seu país li
permet estar al Congrés― no va ser capaç de res més que girar-li
la cara mentre ella parlava.
Aquest
fet va desfermar una campanya de Vox per desacreditar Otmani. I
d’aquí varen sortir els odiosos comentaris del regidor González.
Quina
mena de malformació humana pot portar a algú que vulgui estar al
capdavant d’un consistori, a fer culpable a una víctima? La
resposta és decebedora: la major part ―vull creure que no tots―
dels afiliats a Vox.
I
és que si la bondat és la
millor qualitat a cultivar a nivell personal, hauria de ser exigència
mínima, no fer ostentació de maldat quan es
cobra per càrrec públic. Cap
constitució hauria de permetre-ho!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada