Sabeu qui és Helen Keller?

Qui, de la meva generació, no recorda aquella pel·lícula El miracle d'Anna Sullivan en blanc i negre? Amb l’Helen Keller, una nena que marranejava i es tirava per terra, enfadada perquè no hi sentia ni hi veia per culpa d’unes febres.

De petita, jugava amb la filla del cuiner i tenien el seu llenguatge particular. Així, va arribar a tenir més de seixanta signes per comunicar-se amb la seva família.

Un dia, la seva mare, després d’haver llegit un article de Dickens sobre l’educació d’una nena sordcega, es va posar en contacte amb el científic A. Graham Bell. Ell va aconsellar-li que contactés amb l'Institut Perkins per a la Ceguera. El director de l’escola va proposar-li, com a institutriu, a Anne Sullivan, que també era cega.

Ella va ensenyar a la nena a comunicar-se lletrejant paraules a la seva mà. I va començar amb «nina», perquè n’hi havia portat una de regal. No va tardar ni una any a entendre ―amb l’aigua fresca que feien rajar de la font―, que els gestos que li feia la seva professora a la mà, simbolitzaven idees. A partir d’aquell moment, va voler saber el nom de tot el que l’envoltava. Helen posava els seus dits als llavis d’Anne, notava les vibracions quan ella pronunciava les paraules i, poc a poc, va aprendre com fer aquelles paraules. Al cap de poc temps, parlava en veu alta. Va aprendre a llegir en Braille i, fins i tot, va aprendre diferents llengües.

Després de passar per dues escoles per a cecs i una altra per a sords, va aconseguir amb vint anys, ser admesa en una universitat. Va ser la primera persona sordcega ―una dona―, a aconseguir una llicenciatura universitària.

Hellen va viatjar (acompanyada primer per Anne i després per altres infermeres), per tot el món promovent la causa dels cecs i recollint diners per la Fundació Americana per la Ceguesa. Va visitar trenta-nou països.

Va arribar a ser mundialment reconeguda com a escriptora i conferenciant. Se la recorda com a defensora dels discapacitats, però també de moltes altres causes. Era sufragista, pacifista, molt crítica amb el president W. Wilson, socialista radical i partidària del control de la natalitat.

El 1915, Helen i George Kessler van fundar l'organització Helen Keller International que es dedica a la recerca de la visió, la salut i la nutrició. I el 1920, va participar en la fundació de la Unió Americana per les Llibertats Civils.

Helen va ser amiga, entre d’altres, de Bell, Chaplin i Mark Twain. Helen i Mark eren considerats molt radicals en el context polític de l'època i, tot i que ara se'ls recorda per altres motius, les seves idees van aixecar moltes polèmiques. Llavors, alguns columnistes que l'havien elogiada per la seva valentia i intel·ligència van passar a fixar-se en la seva discapacitat.

La lluita i l’esforç de l’Helen han estat exemples per a moltes persones; no sols sordes i cegues.