diumenge, 10 de novembre de 2019

Homes que haurien de ser muts



No els hi vull cap mal, als homes en general. N’hi ha d’encantadors, treballadors, bons pares, resolutius... Però n’hi ha, com de dones, que són totalment tòxics. Posem per cas unes ciutadanes, el nom de les quals no vull ni recordar, que són molt verinoses i vomiten indignitat, vergonya...
Però el «senyor?» Ortega Smith, tot i els qualificatius que acabo d’emprar, augmentats amb ignomínia, infàmia... al quadrat, encara les supera.
Aquest personatge sí que hauria de ser mut. No en un sentit físic. Que si els que té a la vora, l’aguanten, doncs ja s’ho faran. Vull dir que hauria de ser mut als mitjans de comunicació. Qui té el valor de donar-li veu? Algú tan menyspreable com ell. O un senat que també és digne de menyspreu si no l’expulsa per dir les barbaritats que és capaç d’expressar sense que se li gangreni la pell o li caigui el cabell a flocs. Encara que potser, i vull concedir-li el benefici del dubte, el que diu, no ho sent... però vés a saber!
Sabeu qui eren Les tretze Roses? Aquest nom col·lectiu es va donar a un grups de tretze noies (de les Joventuts Socialistes Unificades), afusellades pel règim franquista, l’agost de 1939, poc després d’haver-se acabat la Guerra Civil espanyola. Tenien entre divuit i vint-i-nou anys! Nou d’elles eren menors d’edat perquè llavors, la majoria, era als vint-i-tres.
Qui va fer-les matar espero que dormís malament la resta de la seva vida. No havien comés cap delicte. Només pertanyien a les llistes que infiltrats van robar a les Joventuts Socialistes.
Ara, el factòtum del règim que els ho va permetre, encara té el seu enterrament faraònic intacte i amb pelegrins. Quin país més podrit!
I aquest país o govern que permet enterrament faraònics a dictadors amb moltes morts a les espatlles, és el que ara mateix està permetent al ignominiós Ortega Smith dir les barbaritats que el retraten així: un bàrbar.
Vol provocar i té un públic tan menut intel·lectualment que li permet dir que Les Tretze Roses: "eran mujeres que torturaban, mataban y violaban vilmente".
Potser és que no té les competències bàsiques en matèria de comprensió o es val saltar les classes d’història...
Amb tot, a TVE se li permet expressar-se tant com vol i dient les bestieses que li venen de gust, siguin mentides o falsedats. Com que TVE ho admet, ell escup.
A aquest individuo no sols se li va permetre personar-se (a canvi de vés a saber què, però tot se sabrà...) contra els presoners polítics del Procès Català, sinó que campa lliurement pel senat i és una vergonya col·lectiva.
I és que, individus així, siguin homes o dones, no haurien de tenir cap projecció pública. Haurien de ser com muts.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada